Les accions clandestines, a Reus, pel Procés de Burgos

L’any 1970 es va celebrar a Burgos un judici contra 16 encausats, als quals s’acusava de tres morts i diferents robatoris en nom d’ETA. Les duríssimes penes que va dictar el tribunal militar van portar a una de les més importants reaccions contra el règim de Franco dintre i fora del país. Seguint la tònica general a altres indrets, el procés de Burgos va convertir-se en una excusa més per reivindicar la democratització del país a peu de carrer a Reus, on la militància clandestina era, si no nombrosa, integrada per persones de coratge i vàlua important com la família Colomé, el matrimoni Rivas-Sugrañes o Isabel Llácer només en el camp comunista.

Concretament, la reacció al procés va generar una concentració pacífica a Reus en la qual una quinzena de convençuts van participar tot i que encara faltava un lustre per a la mort del dictador. Aquest acte, minoritari però decidit davant un règim al qual li quedaven anys de vida, va anar seguit d’una temptativa de tancar-se a la prioral de Sant Pere de Reus i es va complementar amb un acte religiós a la parròquia de Crist Rei per demanar l’indult dels condemnats a mort.

En el terreny de la propaganda, es van tirar fulls volants a la porta del Mercat Central, una estratègia força habitual quan els militants clandestins volien escampar octavetes de forma anònima i segura, tal i com explica Teresa Escoda, militant comunista durant els anys 70. “Anàvem al mercat, a les lones dels camions i deixàvem un plec de fulls volants i després el camió s’ho emportava” aprofitant el vent de la marxa, afirmava Escoda fa un parell d’anys.

En relació a la campanya estatal i internacional suscitada pel procés, l’escriptor Xavier Amorós va comentar en les seves memòries que es va produir una manifestació de joves que corrent, cridant i duent pancartes amb la frase “Franco assassí” van reclamar la llibertat dels condemnats. De fet, l’acte reivindicatiu va tenir com a escenari un dels carrers més cèntrics de Reus, el de Monterols, amb la participació dels aleshores joves Josep Colomé i Ramon Llop. Una acció en la qual també va participar la mítica professora Isabel Llácer, qui també era militant comunista. En total, Amorós va comptabilitzar una trentena de participants en aquesta sorpresiva i fulgurant activitat.

Un dels assistents a aquesta acció, Josep Colomé, va escriure fa uns anys que l’acció va ser una “manifestació-comando” proposada en realitat per les Joventuts Comunistes de Catalunya (JCC) al Comité local del PSUC i que es va produir l’1 de desembre de 1970 a les 8 del vespre. Convocats a la cruïlla entre el carrer de Monterols i la plaça de Prim, els participants van baixar per Monterols, passar pel carrer de la Galera, continuar pel raval de Martí Folguera i es van dissoldre davant l’hotel Gaudí. Similar ruta recorda Ramon Llop, dels citats assistents a aquesta agosarada activitat de protesta.

Iniciada a la plaça de Prim, el reusenc assenyala que la manifestació sorpresa “aparentment s’acabava a la plaça de l’ajuntament” però que en realitat en aquell punt els assistents es van dispersar i “fugir pel carrer de la Galera i pel carrer de Jesús, suposo” per, posteriorment, “arribar al raval de Martí Folguera”, on van continuar fins la cantonada de la farmàcia Gispert, on hi havia un canyís relacionat amb unes obres que algú va cremar. Llop també confirma que la pancarta dels manifestants portava com a missatge “Franco assassí” i revel·la un detall interessant que mostra la voluntat de documentar els actes dels militants comunistes. “Vaig fer tot el recorregut no dintre de la manifestació sinó lleugerament avançat amb una bosseta de mostres farmacèutica que portaven els metges amb un foradet en una part concreta que coincidia amb l’objectiu d’una màquina de fotografiar” explica Llop, un experiment que finalment no va servir per captar imatges en bones condicions de la manifestació.

Respecte l’adhesió que l’acte va trobar entre els vianants, Llop afirma que “el carrer va quedar bastant desèrtic, la gent va fugir i alguns s’amagaven dins de les escales, potser alguns botiguers van sortir i s’ho miraven”, una descripció que no mostra gran entusiasme entre la ciutadania que va coincidir amb la manifestació sorpresa. Sense identificar-se com a membre dels manifestants, Llop va entrar més tard en un bar de la plaça del Mercadal i recorda que després d’intentar establir-hi diàleg amb els parroquians els comentaris tampoc eren gens favorables als que s’havien arriscat per criticar el règim: “la gent els maleïa els óssos, no eren gaire partidaris, quatre beneits [es deia]”. En aquest mateix sentit, l’editorialista del conservador ‘Semanario Reus’ definia l’acte com “una especie de sketch” protagonitzat per “una docena de mozalbetes, con alguna mozalbeta que hicieron un paso a toda velocidad por la calle Monterols dando algunos gritos subversivos y alfombrando el pavimento con octavillas clandestinas”.

Una descripció que aquell mitjà sentenciava amb les frases: “Van deixar la llibertat pel terra. I això va ser tot, que encara sobra”. En una convocatòria de concentració pacífica signada pel Comité Local del PSUC a Reus en relació al Consell de Burgos que es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) s’afirma que “ha estat un procés polític al poble d’Euzkadi, i a tots els pobles d’Espanya, a tots quants lluiten per la Democràcia i la Llibertat”. El paper volant acusa el règim d’intentar “desesperadament emmudir la protesta popular que aquesta ignominiosa farsa ha aixecat arreu del país i es treuen la careta definitivament davant l’opinió internacional”.

A banda d’explicar que el Consell de guerra havia provocat “l’indignació general”, s’esmentaven les ciutats de Barcelona (on 3.000 manifestants es van enfrontar a la policia a la Rambla), Terrassa, Sabadell, Lleida, Mataró i Tarragona com a indrets on s’havien produït “vagues i manifestacions” davant “aquest monstruós procés”. Finalment, el paper volant del PSUC feia una crida als “treballadors, ciutadans, homes i dones de bona voluntat” per participar en “el repudi al feixisme i llurs mètodes” a través d’una nova concentració el 18 de desembre a les 8 de la tarda a la plaça de Prim. Segons va afirmar Pilar Cufí Brossa el 2007, aquestes octavetes relacionades amb el procés de Burgos es van fer a la casa del matrimoni Colomé-Cofí al carrer de Rosich, on també s’hi feien reunions clandestines i altres materials durant la dictadura.

Coincidint amb el seu discurs del 31 de desembre, Franco va aprofitar per presentar la seva clemència com una senyal de fortalesa del règim encara que, segons els historiadors, en realitat va ser una senyal de com l’oposició s’organitzava per accelerar el final de la dictadura. I és que un paper volant mecanografiat a una ciutat com Reus feia una crida el 12 de gener de 1971 a tots els reusencs a intensificar “la lluita per arrencar a tots els patriotes de les grapes feixistes” després que “el poble espanyol” acabés, al seu parer, “d’obtenir un gran triomf impossibilitant l’assassinat dels sis patriotes bascos”. En aquesta crida es valora molt positivament les accions dutes a terme fins aquella data com ara una campanya de telegrames adreçat per aturar les penes dels encausats.

Un triomf al qual, com sabem, encara li quedaven nous tràngols repressius per superar, com els que es van viure el 1971 tan sols a Reus amb les detencions durant els primers mesos de l’any de Llácer i d’altres militants antifranquistes com Celestí Martí o, posteriorment, al setembre del mateix any de Ramon Llop, Josep Colomé i altres tres joves reusencs (Jordi Bacaria, Amadeu Bonet i Arcadi Vilella).