Miquel Morera, presoner a un camp de concentració a Reus

Walter Benjamin va escriure que “és tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres”, un ànim en el qual la societat democràtica encara té moltes assignatures pendents. Colpeix la desmemòria de la societat, fereix –també- la ignorància sobre fets i persones anònimes que van defensar valors democràtics, persones amb preocupacions i vides similars a les que avui tenim. També sobta que espais ciutadans que avui ens són tan propis amaguin històries desconegudes -sovint extremadament dures- sobre la repressió dels vençuts.

Aquest és el cas del Miquel Morera Darbra, barceloní nascut el 1920, que va formar part com a voluntari de la columna Macià- Companys al front de Terol. Amb tal sols 17 anys i com a integrant de l’anomenada Lleva del Biberó, Morera va arribar al front acompanyat del seu pare que també va allistar-se. “Havia fet el servei a Àfrica i va acabar la guerra com a comandat i jo com a tinent”, descriu Morera. Amb la caiguda de la República, van trigar 11 dies a arribar a casa des de València aconseguint driblar els controls de la Guàrdia Civil que buscaven soldats republicans. I un cop a prop dels seus, un descans de poques hores fins que una denúncia desconeguda els va portar a la presó Model juntament amb altres republicans.

 “Vam passar de l’infern al purgatori”, explica Morera sobre el trasllat des de la Model als camps de concentració de Sant Joan al barri d’Horta i, posteriorment, al de Sant Jordi, a la mateixa ciutat. Escenaris de repressió que ben aviat deixarien enrere per arribar a l’antic quarter de cavalleria de Reus reconvertit també en camp de concentració. En aquell espai “mig enrunat, sense portes”, que descriu Morera, va passar juntament amb el seu pare un parell d’anys en qualitat de presoners. Només per l’elevat nombre de presos, els camps ja devien ser una dura experiència pels que ja havien patit una guerra i, després, havien de patir la postguerra del règim. “Sóc optimista, sempre he vist el got mig ple i fins i tot ple del tot”, comenta Morera, qui d’aquesta etapa destaca el suport que va tenir del tinent Campos. Dubta, fins i tot, que fos addicte al règim per “la molta simpatia que ens va demostrar al pare i a mi”, explica. Una actitud que va demostrar, segons Morera, a altres presoners.

L’alegria per sortir del camp de concentració va durar poc. Els integrants de la Lleva del Biberó es van veure obligats a fer el servei militar de nou, una obligació que requeria una dedicació de 3 anys als joves però que si s’havia estat a l’exèrcit republicà comportava 4 anys i mig de temps. “Després ja vaig poder fer vida normal“, diu Morera, qui es corregeix automàticament en comentar que “s’havia de presentar a la Guàrdia Civil cada vuit dies”. Es va poder establir i juntament amb un germà posar en marxa una fàbrica de 1.000 metres quadrats.

Resident a les Borges del Camp

Amb 97 anys, Miquel Morera resideix a les Borges del Camp des de fa uns anys. “Em vaig casar amb una filla del Cal Joanet del cafè”, precisa, i no guarda, precisament, cap rancor a la ciutat de Reus tot i haver-hi viscut uns anys difícils per la seva situació. De fet –afirma- “si mai hagués hagut de marxar de Barcelona, m’hagués agradat viure a Reus”. Igualment reusenca de soca-rel va ser la persona a qui va proposar presentar el seu llibre (Un noi al front: una joventut trencada) fa ara uns anys, l’aleshores president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. “La culpa la té l’historiador Josep Solé Sabaté que ens va demanar un escrit als integrants de la Lleva del Biberó i jo li vaig dir que tenia un llibre escrit”, comenta Morera. “Que no es perdi la memòria” es justifica Morera, qui el passat desembre va rebre un homenatge d’ERC a Barcelona.

Una memòria sobre la qual encara queden molts temes sobre els quals parlar, molts punts de vista per reivindicar, moltes històries pendents de conèixer,… Per aquest motiu, el cicle aRrelats enceta, aquest dimecres, a dos quarts de 8 del vespre, al local dels Xiquets de Reus, un nou cicle de xerrades en què persones com Morera i experiències com la seva família seran abordades.