La pandèmia ha alterat l'any polític que som a punt de deixar enrere. En clau local, govern i oposició han sumat esforços i aportacions per impulsar l'anomenat 'Pla de reactivació econòmica i social' per pal·liar les negatives conseqüències que la covid-19 està tenint en àmbits diversos. Amb el Pla d'acció municipal (PAM) com a full de ruta per al mandat, la vicealcaldessa, Noemí Llauradó (Reus, 1978) fa balanç de la gestió de la crisi sanitària, i de qüestions concretes com l'adjudicació del contracte de la brossa i del tancament del Mercat del Carrilet. "Com a servei municipal, no és viable", assenyala sobre l'equipament, si bé anticipa que la zona serà objecte d'una futura "transformació urbana" per crear una "nova centralitat" al terme. L'estat del desdoblament del CAP Sant Pere o les eleccions al Parlament són altres dels assumptes tractats en conversa, dies enrere, entre la republicana i els periodistes Alba Cartanyà i Marc Busquets.
Comencem parlant del Pla d'acció municipal (PAM), ja que recentment s'ha posat en marxa una pàgina web perquè la ciutadania pugui consultar l'estat d'execució dels projectes. Com està anant, tenen xifres d'audiència?
Les dades concretes les tindrà la regidora de Participació i Ciutadania, Montserrat Flores, però si veiéssim que encara hi ha possibilitat de donar-ho més a conèixer, potser faríem alguna campanya especifica per mostrar com la ciutadania pot seguir l'execució del PAM. És una bona eina de transparència i retiment de comptes, que permet que els reusencs i reusenques coneguin què s'està fent a la seva ciutat.
Crec que això connecta amb la vessant participativa que impulsa el govern, ja que la ciutadania s'està acostumant a ser un subjecte actiu en les polítiques que es duen a terme. Estem enfocant una manera de fer política diferent del que s'havia fet fins ara, per donar molt de joc i molta veu a la ciutadania. Com a càrrecs electes, ens devem a les persones.
De manera general, quin balanç fa de l'aplicació del PAM?
Hem engegat un 75% de les accions que hi consten. Al principi de la pandèmia teníem certa incertesa, però finalment hem vist que la situació sanitària ens ha fet accelerar moltes de les polítiques. Sobretot, les que fan referència a la relació dels ciutadans amb l'administració per vies telemàtiques, el teletreball de l'administració, o la mobilitat sostenible.
Parlant de la pandèmia, com creu que ha estat la gestió de la covid-19 a la ciutat?
Ha estat complexa, per part de les administracions i també a nivell emocional i personal de tota la ciutadania, perquè és una situació que no hem viscut mai. Les mesures que s'han adoptat per l'Estat i per la Generalitat són necessàries; comporten efectes econòmics i socials negatius, i per això evidentment han de venir acompanyades de mesures pal·liatives que facin una mica més suportables les restriccions. L'Ajuntament va elaborar el 'Pla de Reactivació Econòmica i Social', un pla de ciutat (no del govern ni de l'Ajuntament, sinó de tots).
Vam adoptar una sèrie de mesures i vam mobilitzar 4,5 milions que creiem que han contribuït a pal·liar els efectes negatius. Encara que el consistori no tingui competències en moltes qüestions, sí que té la implicació. Des de la ciutat s'ha fet molta pressió perquè arribin els recursos promesos de l'estat espanyol, el fons covid, a repartir entre tots els municipis. Anirem al darrere perquè ens arribin aquests fons que ens ajudin a sufragar les despeses originades pels efectes de la pandèmia, que segur que encara perduraran durant el 2021.
Enmig d'aquesta situació, hi ha una iniciativa que ha tingut molt d'èxit, els 'Bons Reus'. En alguna ocasió, des del consistori s'ha dit que la voluntat és donar-li continuïtat. Ja se sap quan serà?
Es tracta d'una de les mesures incloses en el 'Pla de reactivació econòmica i social'. L'última edició es la de 'Bons Nadal', amb 30.000 bons. L'impacte ha estat molt positiu, tant pels comerços com per la ciutadania que n'ha fet ús.
Ens volem centrar a executar la totalitat d'aquest 'Pla de Reactivació Econòmica i Social' d'enguany. De cara al 2021, convocarem una nova taula d'agents econòmics i socials per tal de definir noves mesures, però ara per ara hem de complir amb les accions que ja tenim acordades. L'any 2021 mirarem si convé fer més bons o no, valorarem el que sigui més adient per reactivar la ciutat. Esperem que quan arribi la vacuna a poc a poc aquest malson s'acabi. Fa massa mesos que dura i les repercussions comencen a aflorar.
Centrant-nos ara en qüestions concretes, al ple es va abordar l'adjudicació del nou contracte de la brossa per Valoriza. Des de l'entorn d'FCC s'ha avançat que no s'està d'acord i que s'emprendran accions. Quina lectura en fa?
Tinc la tranquil·litat que s'ha fet tot correctament, la mesa de contractació ha aplicat el rigor i la normativa. L'empresa adjudicatària ha sortit perquè és la que tocava. La normativa és molt reglada en aquest sentit. Si no hi estan d'acord, la mateixa llei també preveu recursos per impugnar-ho. Tot s'ha fet molt bé i s'ha explicat correctament, i crec que al ple també va quedar molt clar.
Una altra qüestió que també es va debatre recentment al ple va ser sobre el Mercat del Carrilet. La CUP va presentar una moció per a la seva continuïtat i el govern hi va votar en contra. El PSC va argumentar que, si tiraven endavant els PGE, hi havia una partida de més de 30 milions per subvencionar millores als mercats municipals. Davant d'aquesta possibilitat, hi podria haver un canvi en el plantejament de govern o la decisió està presa?
La destinació d'aquests fons europeus a què es refereix el PSC no depèn de l'Estat sinó d'Europa i els projectes que es volen promoure són els presentats per diverses administracions i de col·laboració público-privada, relatius bàsicament a la transició energètica i a la digitalització econòmica. Per tant, és molt important presentar projectes ben enfocats en allò que vol potenciar la Comissió europea per resultar elegibles.
El Mercat, segons els informes que tenim a l'abast, no és viable perquè no hi ha un operador interessat a estar-hi. En aquest sentit està clar que el servei no surt a compte, econòmicament. D'altra banda, els contractes que tenen ara els paradistes ja no són concessió, perquè va finalitzar, sinó que són de lloguer. Més enllà del mercat, la zona sud de la ciutat (el que seria el triangle Hospital-Estació de Bellissens i estació d'autobusos) és per on ha de créixer la ciutat en la pròxima dècada. Això implicarà una transformació urbanística molt important, que vol dir la creació d'una nova centralitat, que fa molts anys que no se'n crea cap. Això és important per la dinamització de tota la ciutat. Hi haurà una inversió potent en aquest mandat. Plantegem que allà hi cal una transformació urbanística, amb equipaments públics (pel barri i per tothom).
Això no vol dir que traguem el mercat per posar un altre equipament; és una transformació molt més àmplia. El que tenim clar és que el barri no es quedarà sense comerç de proximitat, però el mercat tal com l'entenem, com a servei municipal, no és viable. Ara hi estem treballant, i ja ho explicarem en el moment oportú.
Tenen clar en quin termini es pot començar a concretar el projecte? Perquè l'anunci del tancament es va fer al febrer de l'any passat, ja han passat uns mesos...
Els contractes dels paradistes s'acaben el juny del 2021, però la transformació urbanística com l'entenem nosaltres comprèn aquest mandat i possiblement el següent. Ara s'hi està treballant, i s'explicarà en el moment oportú.
I del desdoblament del CAP Sant Pere, vicealcaldessa, en pot dir alguna cosa concreta?
També s'hi està treballant, i estem avançant conjuntament amb la Generalitat, però ara tampoc el podem explicar fins que estigui del tot tancat. Tenim pràcticament decidit on anirà el nou cap. Hi haurà aparcament i algun altre element important per a la dinamització del barri.
Entrant l'àmbit polític i amb la vista posada a les eleccions del 14-F, ERC ha sorprès amb la inclusió de Carles Castillo (exdiputat del PSC) a les seves llistes. Què en pensa?
Bé, ara parlo com a portaveu d'ERC. És una decisió que va venir per seu nacional, i és un exemple de com s'està creixent a través del partit, amb les més vies progressistes d'esquerres d'altres orientacions. Crec que ens pot aportar molt, perquè és una persona que té bona premsa en l'àmbit tarragoní. Si va tenir una decepció amb el seu partit i s'ha sentit millor identificat amb el projecte d'ERC, evidentment és molt benvingut. Estem per sumar, no mirem d'on vénen les persones sinó a on volen anar.
De seguida que es va fer l'anunci, moltes persones es van afanyar per Twitter a recuperar piulades on el senyor Castillo negava als presos la condició de presos polítics. Davant d'això, entén que hi pugui haver algun sector d'ERC que s'hagi sentit desconcertat?
Crec que el mateix senyor Castillo va aclarir les seves manifestacions i jo em dono per satisfeta per l'aclariment. A més a més, va ser dels pocs del PSC que va anar a visitar a la presó l'Oriol Junqueras i la Carme Forcadell, la qual cosa diu molt de la seva talla humana i que evidentment les persones poden fer alguna declaració i després les poden canviar en conèixer de primera mà la situació. Crec que la seva incorporació ha estat entesa per la gran majoria de la militància.
Tot i que en clau local ho va descartar, en clau nacional estaria disposada a pactar amb el PSC?
L'Oriol Junqueras ho diu molt clar al seu llibre 'Tornarem a vèncer', que no hi ha pacte possible amb el PSC si no reconeix que hi ha presos polítics i que facin tot el possible per amnistiar-los i per resoldre políticament el conflicte. Ell no podria mirar als ulls d'aquells que l'han posat a la presó, i crec que és del tot comprensible.
Llavors, el fet que ERC hagi donat suport als pressupostos generals, ha estat una qüestió d'entendre que hi ha administracions diferents, contextos diferents?
Crec que el que es va prioritzar a l'hora de donar suport als pressupostos va ser el fet de tenir recursos per afrontar la situació actual. Vam posar per davant de tot poder satisfer les necessitats de les persones. Hi haurà un seguiment estricte que els compromisos de l'estat espanyol es compleixin.
Gabriel Rufián va dir que esperava una 'campanya bruta'. Comparteix aquesta opinió?
Confio que no sigui una campanya bruta en el sentit que no ens faltem el respecte entre les diferents forces polítiques, perquè totes mereixen el seu respecte. Sí que es preveu que serà una campanya dura, i sobretot també complicada per la covid-19. Tots els formats als quals estàvem acostumats variaran molt. El compliment de la feina feta, el tu a tu, els contactes amb sectors concrets... jugaran un paper molt més rellevant. Per tant, més que bruta o dura, intueixo que serà una campanya molt diferent de les que hem vist fins ara.
Per anar tancant la conversa, tornem a l'Ajuntament. La vicealcaldia ha estat una figura incorporada en aquest mandat, independentment del que pugui passar el 2023, els agradaria mantenir-la?
De fet, l'hem regulat al ROM, per tant, la possibilitat que la primera tinença d'alcaldia prengui el nom de vicealcaldia és una possibilitat. L'alcalde o alcaldessa decidirà si vol donar aquest rol a qui trobi oportú. Particularment, ja que l'estic exercint en aquests moments, considero que és una figura important en el sentit que no és protocol·lària, sinó que té una funció de polítiques transversals, de coordinació de regidories i de relacions institucionals. És un paper important per a ajuntaments prou grans com el de Reus, ja que facilita la gestió del dia a dia i del mig-llarg termini.
