Jose 11 de Desembre de 2017
Comentario
En vez de preocuparse tanto por las pròxims elecciones, lo que tendria que hacer es gestionar mejor nuestro hospital , el dèficit de cada ejercicio cada vez es mayor
-
Llauradó, durant l'entrevista concedida a Reusdigital.cat
Adrià Martínez Alegret
Noemí Llauradó (Reus, 1978) és la número 2 de les comarques tarragonines a la llista d'Esquerra a les eleccions del 21-D. "Són el referèndum que no hem pogut fer", assegura la també regidora de Salut del consistori de la capital del Baix Camp en una entrevista a Reusdigital.cat just després d'iniciar-se la cursa electoral. "Les infraestructures d'Estat estaven fetes i a punt, però no s'han pogut implementar i el que toca ara és guanyar per seguir des d'on érem" abans de la proclamació de la república, el passat 27 d'octubre. "El que de debò és rellevant és que totes les forces independentistes compartim on volem anar", apunta sobre la impossibilitat d'haver pactat una llista conjunta per combatre l'unionisme.
Les eleccions del 21-D són un plebiscit?
Sembla que són el referèndum que el govern espanyol no ha volgut fer abans i que potser Europa ha forçat sense que per al PP resulti una humiliació. A Esquerra, almenys, ho sentim així. El 21-D és el referèndum acordat que no vam poder fer. En conseqüència, i per més que pensem que aquesta és una cita electoral il·legítima i il·legal, el que cal és utilitzar les urnes com una oportunitat i que revalidem la majoria independentista i el mandat de l'1 d'octubre.
Que Europa les ha forçades, aquestes eleccions, és una certesa o una percepció?
Una percepció, en el sentit que si bé d'entrada se suposa que el 155 s'aplicava per sis mesos, el cas és que les eleccions s'han marcat just després del mínim necessari per convocar-les. De la mateixa manera, també s'ha dit que un cop es constitueixi el nou Parlament, el 155 s'hauria d'acabar. Tot plegat fa intuir que potser sí, que Europa ha forçat l'Estat a desencallar la situació de manera democràtica.
Per què l'independentisme no es presenta amb una llista conjunta?
Seguim coordinats i tenim els mateixos objectius, que és l'important. Sí que és cert que hem tingut l'opció de fer una llista unitària i transversal, des de la CUP al PDeCAT i fins i tot incloent-hi els comuns, però el cas és que de seguida es va parlar i pactar que cadascú anés pel seu compte, amb la seva llista, però amb una sèrie de paràmetres en comú, com ara seguir fent la República, aturar la repressió i el 155. Des d'Esquerra són punts que hem proposat i que CUP i JuntsxCat estan estudiant, i d'aquesta manera se sap que si es vota una d'aquestes tres opcions s'està apostant per aquestes mesures. Anant per separat potser aconseguim que la gent que de passada aposta per polítiques socials es pugui decantar també per la nostra proposta. Per entendre'ns, són tres veus a favor de la independència, i el que fem és passar el raspall tres cops.
Però quines diferències concretes hi ha hagut, que no la tenen?
No són diferències, sinó que s'ha plantejat i no ha fructificat per les qüestions que siguin. En conseqüència, crec que no ens hi hem d'obsessionar i que del que es tracta és que totes tres forces independentistes sumin el major nombre de suports possible. L'important de debò serà entendre'ns un cop la gent hagi votat. Més que pactar la unitat als despatxos, potser és més rellevant és que pactem passat el 21-D.
Moltes enquestes donen la victòria a Esquerra. Seria ben lògic que no tinguem llista conjunta perquè vostès volen guanyar les eleccions...
Però és que el més important és que el bloc democràtic s'oposi al bloc del 155, i que recuperem el govern legítim al qual es refereix sovint Marta Rovira. Per a nosaltres, el govern legítim és el que mai hagués hagut de ser cessat, però ens podem trobar en un context en què calgui definir un govern funcional i executiu si es vol tirar endavant la República.
I si l'Estat manté el 155, què?
S'haurà de fer veure a Europa que tot i haver acceptat unes eleccions imposades i haver-les guanyat, és l'Estat qui no respecta les regles del joc. No ho tinc pas clar, si el govern de Rajoy vol tornar a quedar com un govern dictatorial, a ulls de l'opinió pública internacional.
Aquesta la imatge que transmet Rajoy a l'exterior?
Estarem molt més observats que en altres anteriors comicis. Si surten uns resultats novament i netament independentistes, que ja serien els tercers, Europa sí que hauria d'intentar fer entrar en raó l'Estat.
Què els fa pensar que Europa actuarà, aquesta vegada?
Les imatges del referèndum tothom les ha vistes, i han alertat tothom que alguna cosa no rutlla a la democràcia espanyola. Per això mateix crec que Europa, els seus ciutadans i els seus governants estaran ben pendents del 21-D i que precisament per aquesta raó l'Estat no podrà imposar la força.
L'independentisme s'ha explicat bé, després de la proclamació de la República?
Crec que el que va sobtar el govern va ser que l'Estat fos capaç d'actuar com ho va fer. Pel que sembla, i en les reunions prèvies al 27-O, va quedar força clar que estaven disposats a usar la violència extrema i fer-la arribar als carrers. Si s'ha de fer autocrítica, per tant, és perquè potser hem pecat de certa ingenuïtat. Ens vam empassar allò que deien sempre, que era que sense violència es podia parlar de tot. I es veu que no és el cas, perquè el nostre posicionament sempre ha estat pacífic i mai se'ns ha deixat fer un referèndum ni decidir sobre el futur del nostre país.
I de les estructures d'Estat, què me'n diu?
Les estructures d'Estat, que consti, estaven fetes i a punt, però no s'han pogut implementar. Hem de recordar que teníem una llei de transitorietat jurídica que les desenvolupava, i la vam frenar per l'amenaça de violència de l'Estat. El que toca és seguir des d'on érem.
Algunes veus internes asseguren que no estaven llestes.
Crec que el que volia dir la consellera Ponsatí és que les estructures no estaven preparades per poder-les exercir tenint en compte qui teníem al davant, que era un Estat disposat a tot per salvar la unitat territorial i la sobirania. I per això no, potser no estàvem preparats.
La paraula de moda és autocrítica. La troba a faltar, per part de l'Estat?
No estaria gens malament que algú es disculpés per la repressió de l'1 d'octubre, posem per cas, però sabem que això no passarà. Al contrari, surten segons quins ministres que posen en entredit que hi hagués ferits.
Tot s'hi valdrà, aquesta campanya?
Nosaltres treballem i lluitem perquè la campanya sigui el més normal possible, i el més normal seria que la tota la gent que era a la presó n'hagués sortit. Si el dia 21 s'ha de votar, s'ha de fer campanya tot i les moltes anomalies que puguin haver-hi, per legitimar la República i per poder fer-nos forts davant de l'article 155. Hem de fer campanya per implementar una sèrie de mesures republicanes, perquè creiem que van en benefici de la societat catalana. Parlo de qüestions com la pobresa energètica, o la igualtat efectiva entre homes i dones, l'emergència habitacional, una nova fiscalitat per a pimes i autònoms i moltes altres. Són lleis i decret lleis que havíem volgut tirar endavant i que el Constitucional ens va bloquejar. Per tant, el nostre no és un programa neutre perquè parlem de qüestions molt importants per al benestar de les persones que viuen al nostre país.
Creu que els unionistes faran alguna oferta? S'ha parlat d'una possible reforma de la constitució.
La reforma de la Constitució, si no vaig errada, ja ha quedat descartada, i això el que vol dir és que el PP també ha enredat el PSOE. Pel que fa a altres ofertes, com ara una nova fiscalitat, els antecedents no conviden pas a l'optimisme. Cal recordar que s'ha demanat fins a 18 cops que ambdues parts s'asseguessin a negociar, a parlar, a tractar temes com aquests. És difícil, per tant, que res positiu per a nosaltres pugui prosperar.
Analitzem el bloc unionista. L'ha sorprès veure-hi el PSC?
Més que sorpresa m'ha provocat una profunda decepció, si he de ser sincera. El PSC sempre havia estat un partit catalanista, al costat del país i de les esquerres. I ara ha fet un gir cap a la dreta, i ha donat suport a un 155 que està fent mal a les institucions catalans. Per tant, apel·lo als socialistes que potser se senten ara més propers a nosaltres, el bloc democràtic, i que ens facin confiança.
Tornem a les enquestes. Moltes dibuixen un context complicat, l'endemà de les eleccions. El cas és que els donen la victòria, com hem comentat abans.
De les enquestes ni ens refiem ni ens deixem de refiar. Tot varia molt en funció del dia a dia, i al capdavall el que valdrà és el que la gent voti. Un cop haguem votat, ja veurem què passa. Les enquestes et poden fer el retrat d'un moment en concret, són una eina més. Però faríem mal fet si perquè són bones ens deixéssim anar.
Quines propostes té Esquerra, per a la demarcació?
Fa molt que treballem en el projecte de país que volem, i això passa, entre moltes altres propostes, per protegir el nostre paisatge, pel foment d'energies renovables amb un mapa eòlic adequat i que ens hem de centrar en les infraestructures viàries i ferroviàries. En aquest cas, i si volem ser una regió competitiva, necessitem més i millors trens, i per aquest motiu també hem de dinamitzar el Port i l'Aeroport. Són qüestions localitzades al territori, però si milloren també suposaran un benefici per al conjunt del país.
És davant del gran repte de la seva trajectòria política?
Em sento recolzada pel partit i pel territori. Es tracta d'un repte i fa respecte, clar, però el que em mou precisament és la situació que es viu al país. Tenim una oportunitat única per implementar la República, que finalment és el gran objectiu d'Esquerra. Això em motiva, i poder contribuir a un sistema de país més just i social i crear un Estat ens empeny a tots els republicans. En tot cas, l'Estat espanyol és el clar exemple de tot allò que no volem per al nostre. La volem fer des de baix, la República, amb la ciutadania, i no volem un Estat repressor, com és l'espanyol. Tenim molt clar de què fugim i on volem anar.
