Joan Anton Carricondo Oyonate 11 de Juny de 2022
Molt bé
Sempre estarà molt bé donar a conèixer les particularitats de la nostra ciutat. Cal continuar aquesta feina.
-
Nova senyalització al Banc de Reus
Reus.cat
L’Ajuntament de Reus ha instal·lat nova senyalització per indicar elements amb valor patrimonial del raval de Santa Anna. Els treballs s’han portat a terme en el marc del projecte de transformació d'aquesta via en zona de vianants. L’actuació ha unificat la imatge dels cartells que ja h i havia fins ara, i a més s'han senyalitzat nous punts d’interès.
La senyalització dona informació sobre el carreró de Nolla, l’escultura del Jueu del raval, el Banc de Reus, i la capelleta de Santa Anna. La iniciativa tindrà continuïtat amb el desplegament de la segona fase del projecte de transformació del raval en zona de vianants, amb la senyalització de nous punts d’interès patrimonial.
Aquest carreró es va obrir el 1799 a petició de M. Àngels Nolla, propietària dels terrenys, de qui pren el nom. També era conegut com a corredor del Banc. Conserva l’empedrat de llambordins característic del Reus del segle XIX. Fins a mitjan del segle XX era habitual veure feinejar pels carrers de la ciutat els operaris públics encarregats de mantenir-lo, i aquest record és encara viu entre la població.
La presència d’aquesta figura satírica, coneguda popularment com el Jueu del Raval, es remunta a mitjan del segle XVIII. El 1925, molt deteriorada, es va retirar, i el 2012 se’n va col·locar la rèplica que es pot veure ara. La figura original es conserva al Museu d’Art i Història de Reus. Hi ha diverses versions que expliquen què assenyala el dit acusador, la més coneguda és que el propietari de l’edifici que la va fer col·locar assenyalava un veí amb qui mantenia un plet. Una altra versió és que la figura representava un Cupido que amb el dit assenyalava l’antic carreró de Grasetes, després dit carrer de Salvador Espriu, on hi havia una casa de prostitució.
El Banc de Reus es va fundar el 1862 i va arribar a emetre moneda pròpia. El 1877 va traslladar la seu a aquest edifici d’estil neoclàssic, amb una espectacular façana de marbre esculpit amb tres frontons d’estil corinti. A la barana de ferro forjat del balcó del primer pis hi trobem representat el caduceu, símbol del déu clàssic del comerç Hermes-Mercuri, el cap del qual apareix esculpit en els capitells de les pilastres. A la part superior de la façana, també de marbre, hi ha un rellotge i una composició de motius representatius de l’activitat econòmica de la ciutat.
El Banc de Reus va fer fallida el 1931, arrossegat per la fallida del Banc de Catalunya.
Col·locada a la façana de la casa número 26 del carrer de Santa Anna, aquesta és una de les diferents capelletes obrades en els llocs en què hi hagué antics portals de la muralla medieval, al perímetre de l’actual tomb de ravals. És una figura de santa Anna perquè per allí sortia el camí que anava cap a l’ermita que fou dedicada a la mare de la Verge Maria, que va ser construïda pel municipi de Reus l’any 1424 i que se situa al cim de la muntanya de Santa Anna, a Castellvell del Camp (que aleshores era terme reusenc).
La imatge actual és posterior a la guerra Civil, perquè la que hi havia fins a l’estiu de 1936 fou destruïda arran de la revolta provocada pel cop militar contra el govern de la República.
La senyalització dona informació sobre el carreró de Nolla, l’escultura del Jueu del raval, el Banc de Reus, i la capelleta de Santa Anna. La iniciativa tindrà continuïtat amb el desplegament de la segona fase del projecte de transformació del raval en zona de vianants, amb la senyalització de nous punts d’interès patrimonial.
El carreró de Nolla
Aquest carreró es va obrir el 1799 a petició de M. Àngels Nolla, propietària dels terrenys, de qui pren el nom. També era conegut com a corredor del Banc. Conserva l’empedrat de llambordins característic del Reus del segle XIX. Fins a mitjan del segle XX era habitual veure feinejar pels carrers de la ciutat els operaris públics encarregats de mantenir-lo, i aquest record és encara viu entre la població.
El Jueu del Raval
La presència d’aquesta figura satírica, coneguda popularment com el Jueu del Raval, es remunta a mitjan del segle XVIII. El 1925, molt deteriorada, es va retirar, i el 2012 se’n va col·locar la rèplica que es pot veure ara. La figura original es conserva al Museu d’Art i Història de Reus. Hi ha diverses versions que expliquen què assenyala el dit acusador, la més coneguda és que el propietari de l’edifici que la va fer col·locar assenyalava un veí amb qui mantenia un plet. Una altra versió és que la figura representava un Cupido que amb el dit assenyalava l’antic carreró de Grasetes, després dit carrer de Salvador Espriu, on hi havia una casa de prostitució.
El Banc de Reus
El Banc de Reus es va fundar el 1862 i va arribar a emetre moneda pròpia. El 1877 va traslladar la seu a aquest edifici d’estil neoclàssic, amb una espectacular façana de marbre esculpit amb tres frontons d’estil corinti. A la barana de ferro forjat del balcó del primer pis hi trobem representat el caduceu, símbol del déu clàssic del comerç Hermes-Mercuri, el cap del qual apareix esculpit en els capitells de les pilastres. A la part superior de la façana, també de marbre, hi ha un rellotge i una composició de motius representatius de l’activitat econòmica de la ciutat.
El Banc de Reus va fer fallida el 1931, arrossegat per la fallida del Banc de Catalunya.
La Capelleta de santa Anna
Col·locada a la façana de la casa número 26 del carrer de Santa Anna, aquesta és una de les diferents capelletes obrades en els llocs en què hi hagué antics portals de la muralla medieval, al perímetre de l’actual tomb de ravals. És una figura de santa Anna perquè per allí sortia el camí que anava cap a l’ermita que fou dedicada a la mare de la Verge Maria, que va ser construïda pel municipi de Reus l’any 1424 i que se situa al cim de la muntanya de Santa Anna, a Castellvell del Camp (que aleshores era terme reusenc).
La imatge actual és posterior a la guerra Civil, perquè la que hi havia fins a l’estiu de 1936 fou destruïda arran de la revolta provocada pel cop militar contra el govern de la República.
