-
Una imatge de Núria Castan
Cedida
Fa més de 15 anys que Núria Castan (Reus, 1997) viu damunt de la seva taula d’snowboard. Durant la temporada 2019/ 2020, va convertir-se en la primera esportista de l'estat en fer podi en una prova del Freeride World Tour, la competició referent a nivell mundial pel que fa a l’esquí i l’snow. Compagina la seva passió per l’esport amb el seu amor a l’art, treballant com a dissenyadora gràfica freelance. La seva vida ha transcorregut entre Reus i Almoster, i fa uns mesos s’ha traslladat a Àustria per poder estar més a prop de les muntanyes. Tot i la distància física, Castan continua vinculada a la ciutat i treballant en diferents projectes locals.
- Tu et consideres reusenca, però has viscut majoritàriament a Almoster.
- Sí, tota la meva vida he estat entre Reus i Almoster, però al meu DNI posa que soc reusenca [riu]. Fins als 3 anys vaig viure a Reus, i després vam mudar-nos a un xalet a Almoster. La primària i la ESO la vaig fer a Almoster i a la Selva del Camp, i després vaig cursar el batxillerat artístic a l’institut Gabriel i Ferrater.
- Continuant amb aquesta dualitat, la teva vida ha estat sempre envoltada d’art i d’esport.
- Sí, ja que a part d’snowboarder, soc dissenyadora gràfica freelance. Als 3 anys vaig començar a esquiar, i als 8 vaig provar l’snow... Va ser gràcies a que als meus pares els agradava anar a la muntanya, sinó no hagués vist la neu perquè vivim lluny. Inicialment hi anava esporàdicament, però a partir dels 10 anys m’ho vaig prendre més seriosament. Jo tenia clar que volia apostar per això, els meus pares em van donar suport i vaig estar en diferents clubs i participar en diverses competicions. Fins que vaig topar amb el freeride.
- Per a qui no ho conegui, què és el "freeride"?
- Bàsicament, és fer snowboard per fora de les pistes senyalitzades. La idea és accedir-hi de forma natural, sense cap infraestructura de l’estació d’esquí, i l’objectiu és descendir la muntanya amb total llibertat. Quan es fa en el marc d’una competició, hi ha uns criteris a seguir i uns guies de muntanya analitzen la neu i intenten evitar qualsevol tipus d’imprevist; però quan no hi ha competició, tota l’anàlisi i la preparació l’has de fer tu, per tant és important tenir coneixements sobre la muntanya.
- Abans has esmentat la teva família... Quina creus que és la importància de tenir el recolzament d’aquest àmbit més proper?
- És imprescindible... Les criatures necessiten tenir aquest tipus d’ajuda. També és una sort tenir uns pares a qui els agrada la muntanya, la neu i aquest tipus d’activitats. Jo em considero molt afortunada, perquè la meva família sempre ha estat allà en qualsevol aspecte, i avui en dia encara em segueixen ajudant.
- Un altre aspecte rellevant és que tu vivies aquí a Reus, una ciutat lluny de l’alta muntanya i, per tant, de la neu que tu necessites per practicar l’esport.
- Sí... Quan era més petita, em semblava molt injust perquè les noies amb qui competia obrien la porta de casa i ja tenien la muntanya allà. El transport és tot un tema; de Reus a Andorra hi ha un mínim de tres hores de viatge. Durant molts anys vaig estar estudiant, i també havia d’entrenar i anar a competicions. De dilluns a divendres estudiava aquí, i tots els caps de setmana pujava cap a la muntanya. Quan vaig començar la carrera de disseny i em vaig treure el carnet, ja podia anar-hi jo amb cotxe; em deixava la bossa preparada i divendres, després de classe, sortia cap allà.
Era tot molt sacrificat, però alhora em va ajudar pel que fa a la organització i a l’eficiència, i també a gaudir dels moments al màxim.
- Des que tu vas començar fins ara, com creus que ha estat l’evolució de l’"snow" en termes de popularitat de l’esport?
- Hi ha una evolució brutal en quant al coneixement d’aquest esport a l'estat. Quan competia a júnior, tots els certàmens eren internacionals. Ara ja s’han creat diverses competicions de freeride aquí a l’estat; es van fent grans passos endavant per donar a conèixer més el freeride.
- Quines diferències has notat a l’hora de competir, entre quan eres més petita i ara?
- Òbviament, quan era més petita el nivell no era el mateix. Està clar que he anat evolucionant i aprenent; més enllà de qüestions tècniques de l’snow, sobretot he anat coneixent més la muntanya. Has de tenir habilitats a l’hora de practicar l’esport, sí, però també és important saber de meteorologia, conèixer el terreny, preveure perills... abans no ho sabia i ara sí. El meu entrenador és guia de muntanya i amb ell he après molt. També tinc el títol de doctora d’Snowboard,i en aquesta formació vam tractar aquests temes.
Podríem dir que en els últims anys també he professionalitzat la meva dedicació amb el freeride, tant amb l'equip amb què compto com amb el suport que tinc per part de diferents marques patrocinadores. Tinc la sort que em facin costat algunes de les marques més importants del sector com Head Snowboards amb qui formo part del team internacional des de fa diferents anys. I aquesta temporada he pogut incloure nous patrocinadors molt importants com la marca de roba d'snowboard Picture Organic, amb qui em sento molt identificada per la seva aposta per cuidar el medi ambient. Així com altres marques importants com ABS, a qui confio la meva seguretat a la muntanya, Garmin per poder registrar els meus entrenaments i Buff o Thule.
- Tot i que ara estàs vivint a Àustria, segueixes vinculada a la ciutat de Reus.
- Sí, exacte. A l’octubre de l’any passat vaig anar a viure a Innsbruck per poder entrenar millor, però continuo fent coses aquí. Vaig començar sent ambaixadora de l’entitat Good Karma Projects, i estic realitzant el material didàctic d’un projecte que volen implantar a diferents escoles de la ciutat per a conscienciar els infants sobre les problemàtiques ambientals existents. La idea és posar-ho en marxa a Reus, i em consta que hi ha molts ajuntaments d’arreu de Catalunya interessats en la iniciativa.
Aquest any també he col·laborat amb l’Olimpíada Escolar, anant als diferents col·legis a parlar amb les criatures. I concretament durant aquest mes, estic dissenyant la marca de l’Oficina de l’Esport Femení, i al setembre sortirà el logotip.
- Ens pots avançar alguna cosa de com serà?
- Doncs... ja tinc enllestida la proposta, i ara estic fent el manual de la guia corporativa. El procés va ser difícil perquè en tractar-se d’un organisme públic volia anar amb molta cura; no centrar el cromatisme en el gènere femení, vigilar de no perjudicar ningú... També m’agradaria reivindicar que un dissenyador gràfic no va a fer dibuixets, com sovint sento dir. Hi ha tota una feinada darrere: s’ha d’estudiar l’empresa, la competència... i a partir de tota la informació et poses a dissenyar. Jo vaig acabar parant a la mitologia grega, no em preguntis per què [riu].
Puc avançar que finalment he optat per la forma del cercle, que en simbologia antiga significava el poder i la força femenina.
- En aquest sentit, l’snow està molt masculinitzat (com molts altres esports)... En què es tradueix això?
- Sí, totalment l’esport que practico sol ser més masculí. Sempre hi ha hagut diferències en els podis pel que fa a la compensació econòmica, i just l’any -per primera vegada- van posar-la de manera equitativa. Un altre tema és la diferència en el volum dels riders: en la meva categoria d’snow femení, només es poden classificar les sis millors del mon; en canvi, en la d’homes, la llista s’estén fins a 15. Malauradament, aquesta anterior temporada vaig baixar i vaig quedar cinquena. Ara he de quedar primera en el rànquing europeu per a classificar-me pel Freeride World Tour.
- Quan vas a fora a competir, dius que ets de Reus? La gent sap ubicar-la en el mapa?
- Quan dic Reus, o dic Almoster, no saben on és, evidentment [riu]. Llavors acabo dient que a una hora i poc de Barcelona, i ja està.
- Què et sembla Reus, com a ciutat?
- Crec que és molt bonica, gran, i amb molta diversitat. Ara em ve al cap la cançó dels Whiskyn’s, Reus [riu]. La localització també em sembla guai, ja que està entre la platja i la muntanya i això et permet fer moltes activitats. Però clar, com a snowboarder no m’hi veig vivint perquè no hi ha neu [riu].
- Creus que és una ciutat que aposta per l’esport?
- Penso que té molta història en quant a esports com el futbol, la natació, l’atletisme, l’hoquei... per aquests tipus d’esports crec que sí que hi ha una aposta clara. I, a més, ara volen potenciar l’esport femení i animar les nenes que no ho deixin i continuïn practicant allò que els agrada.
- T’has sentit reconeguda per la teva ciutat?
- Crec que sí, mediàticament parlant, perquè he sortit en teles, a la ràdio, als digitals... i institucionalment també, ja que des de Reus Esport i Lleure m’han cridat diverses vegades, i sempre m’estan proposant activitats perquè em pugui donar a conèixer. Estic contenta.
- Cap on t’agradaria anar, com veus el futur?
- Crec que continuaré amb aquesta doble vessant esportiva i artística. Sóc conscient que en l’àmbit competitiu, arriba un moment en què el teu cos no pot fer més, però hi ha moltes sortides. A curt termini, la intenció és tornar-me a classificar pel mundial i continuar competint, sense deixar de banda el disseny gràfic. Més a llarg termini... m’agradaria entrenar a algú o tenir un club, però estic oberta a tot allò que vagi passant durant el camí. El que tinc clar és que Reus i Almoster són casa meva i que, per molt que estigui lluny, vull seguir-hi connectada d’una manera o altra.
- Tu et consideres reusenca, però has viscut majoritàriament a Almoster.
- Sí, tota la meva vida he estat entre Reus i Almoster, però al meu DNI posa que soc reusenca [riu]. Fins als 3 anys vaig viure a Reus, i després vam mudar-nos a un xalet a Almoster. La primària i la ESO la vaig fer a Almoster i a la Selva del Camp, i després vaig cursar el batxillerat artístic a l’institut Gabriel i Ferrater.
- Continuant amb aquesta dualitat, la teva vida ha estat sempre envoltada d’art i d’esport.
- Sí, ja que a part d’snowboarder, soc dissenyadora gràfica freelance. Als 3 anys vaig començar a esquiar, i als 8 vaig provar l’snow... Va ser gràcies a que als meus pares els agradava anar a la muntanya, sinó no hagués vist la neu perquè vivim lluny. Inicialment hi anava esporàdicament, però a partir dels 10 anys m’ho vaig prendre més seriosament. Jo tenia clar que volia apostar per això, els meus pares em van donar suport i vaig estar en diferents clubs i participar en diverses competicions. Fins que vaig topar amb el freeride.
- Per a qui no ho conegui, què és el "freeride"?
- Bàsicament, és fer snowboard per fora de les pistes senyalitzades. La idea és accedir-hi de forma natural, sense cap infraestructura de l’estació d’esquí, i l’objectiu és descendir la muntanya amb total llibertat. Quan es fa en el marc d’una competició, hi ha uns criteris a seguir i uns guies de muntanya analitzen la neu i intenten evitar qualsevol tipus d’imprevist; però quan no hi ha competició, tota l’anàlisi i la preparació l’has de fer tu, per tant és important tenir coneixements sobre la muntanya.
- Abans has esmentat la teva família... Quina creus que és la importància de tenir el recolzament d’aquest àmbit més proper?
- És imprescindible... Les criatures necessiten tenir aquest tipus d’ajuda. També és una sort tenir uns pares a qui els agrada la muntanya, la neu i aquest tipus d’activitats. Jo em considero molt afortunada, perquè la meva família sempre ha estat allà en qualsevol aspecte, i avui en dia encara em segueixen ajudant.
- Un altre aspecte rellevant és que tu vivies aquí a Reus, una ciutat lluny de l’alta muntanya i, per tant, de la neu que tu necessites per practicar l’esport.
- Sí... Quan era més petita, em semblava molt injust perquè les noies amb qui competia obrien la porta de casa i ja tenien la muntanya allà. El transport és tot un tema; de Reus a Andorra hi ha un mínim de tres hores de viatge. Durant molts anys vaig estar estudiant, i també havia d’entrenar i anar a competicions. De dilluns a divendres estudiava aquí, i tots els caps de setmana pujava cap a la muntanya. Quan vaig començar la carrera de disseny i em vaig treure el carnet, ja podia anar-hi jo amb cotxe; em deixava la bossa preparada i divendres, després de classe, sortia cap allà.
Era tot molt sacrificat, però alhora em va ajudar pel que fa a la organització i a l’eficiència, i també a gaudir dels moments al màxim.
- Des que tu vas començar fins ara, com creus que ha estat l’evolució de l’"snow" en termes de popularitat de l’esport?
- Hi ha una evolució brutal en quant al coneixement d’aquest esport a l'estat. Quan competia a júnior, tots els certàmens eren internacionals. Ara ja s’han creat diverses competicions de freeride aquí a l’estat; es van fent grans passos endavant per donar a conèixer més el freeride.
- Quines diferències has notat a l’hora de competir, entre quan eres més petita i ara?
- Òbviament, quan era més petita el nivell no era el mateix. Està clar que he anat evolucionant i aprenent; més enllà de qüestions tècniques de l’snow, sobretot he anat coneixent més la muntanya. Has de tenir habilitats a l’hora de practicar l’esport, sí, però també és important saber de meteorologia, conèixer el terreny, preveure perills... abans no ho sabia i ara sí. El meu entrenador és guia de muntanya i amb ell he après molt. També tinc el títol de doctora d’Snowboard,i en aquesta formació vam tractar aquests temes.
Podríem dir que en els últims anys també he professionalitzat la meva dedicació amb el freeride, tant amb l'equip amb què compto com amb el suport que tinc per part de diferents marques patrocinadores. Tinc la sort que em facin costat algunes de les marques més importants del sector com Head Snowboards amb qui formo part del team internacional des de fa diferents anys. I aquesta temporada he pogut incloure nous patrocinadors molt importants com la marca de roba d'snowboard Picture Organic, amb qui em sento molt identificada per la seva aposta per cuidar el medi ambient. Així com altres marques importants com ABS, a qui confio la meva seguretat a la muntanya, Garmin per poder registrar els meus entrenaments i Buff o Thule.
- Tot i que ara estàs vivint a Àustria, segueixes vinculada a la ciutat de Reus.
- Sí, exacte. A l’octubre de l’any passat vaig anar a viure a Innsbruck per poder entrenar millor, però continuo fent coses aquí. Vaig començar sent ambaixadora de l’entitat Good Karma Projects, i estic realitzant el material didàctic d’un projecte que volen implantar a diferents escoles de la ciutat per a conscienciar els infants sobre les problemàtiques ambientals existents. La idea és posar-ho en marxa a Reus, i em consta que hi ha molts ajuntaments d’arreu de Catalunya interessats en la iniciativa.
Aquest any també he col·laborat amb l’Olimpíada Escolar, anant als diferents col·legis a parlar amb les criatures. I concretament durant aquest mes, estic dissenyant la marca de l’Oficina de l’Esport Femení, i al setembre sortirà el logotip.
- Ens pots avançar alguna cosa de com serà?
- Doncs... ja tinc enllestida la proposta, i ara estic fent el manual de la guia corporativa. El procés va ser difícil perquè en tractar-se d’un organisme públic volia anar amb molta cura; no centrar el cromatisme en el gènere femení, vigilar de no perjudicar ningú... També m’agradaria reivindicar que un dissenyador gràfic no va a fer dibuixets, com sovint sento dir. Hi ha tota una feinada darrere: s’ha d’estudiar l’empresa, la competència... i a partir de tota la informació et poses a dissenyar. Jo vaig acabar parant a la mitologia grega, no em preguntis per què [riu].
Puc avançar que finalment he optat per la forma del cercle, que en simbologia antiga significava el poder i la força femenina.
- En aquest sentit, l’snow està molt masculinitzat (com molts altres esports)... En què es tradueix això?
- Sí, totalment l’esport que practico sol ser més masculí. Sempre hi ha hagut diferències en els podis pel que fa a la compensació econòmica, i just l’any -per primera vegada- van posar-la de manera equitativa. Un altre tema és la diferència en el volum dels riders: en la meva categoria d’snow femení, només es poden classificar les sis millors del mon; en canvi, en la d’homes, la llista s’estén fins a 15. Malauradament, aquesta anterior temporada vaig baixar i vaig quedar cinquena. Ara he de quedar primera en el rànquing europeu per a classificar-me pel Freeride World Tour.
- Quan vas a fora a competir, dius que ets de Reus? La gent sap ubicar-la en el mapa?
- Quan dic Reus, o dic Almoster, no saben on és, evidentment [riu]. Llavors acabo dient que a una hora i poc de Barcelona, i ja està.
- Què et sembla Reus, com a ciutat?
- Crec que és molt bonica, gran, i amb molta diversitat. Ara em ve al cap la cançó dels Whiskyn’s, Reus [riu]. La localització també em sembla guai, ja que està entre la platja i la muntanya i això et permet fer moltes activitats. Però clar, com a snowboarder no m’hi veig vivint perquè no hi ha neu [riu].
- Creus que és una ciutat que aposta per l’esport?
- Penso que té molta història en quant a esports com el futbol, la natació, l’atletisme, l’hoquei... per aquests tipus d’esports crec que sí que hi ha una aposta clara. I, a més, ara volen potenciar l’esport femení i animar les nenes que no ho deixin i continuïn practicant allò que els agrada.
- T’has sentit reconeguda per la teva ciutat?
- Crec que sí, mediàticament parlant, perquè he sortit en teles, a la ràdio, als digitals... i institucionalment també, ja que des de Reus Esport i Lleure m’han cridat diverses vegades, i sempre m’estan proposant activitats perquè em pugui donar a conèixer. Estic contenta.
- Cap on t’agradaria anar, com veus el futur?
- Crec que continuaré amb aquesta doble vessant esportiva i artística. Sóc conscient que en l’àmbit competitiu, arriba un moment en què el teu cos no pot fer més, però hi ha moltes sortides. A curt termini, la intenció és tornar-me a classificar pel mundial i continuar competint, sense deixar de banda el disseny gràfic. Més a llarg termini... m’agradaria entrenar a algú o tenir un club, però estic oberta a tot allò que vagi passant durant el camí. El que tinc clar és que Reus i Almoster són casa meva i que, per molt que estigui lluny, vull seguir-hi connectada d’una manera o altra.
Etiquetes:
