-
Imatge d'arxiu d'una Tronada al Mercadal
La Festa Major de Sant Pere d'aquest 2024 arriba a la recta final. Per endavant, aquest divendres, una vigília de gresca, foc i joia amb la presència del Seguici Festiu a les places i als carrers, l'anada a Completes d'aquest i de les autoritats, i el posterior esclat de felicitat de després, amb la Tronada.
I és que, com és habitual, la pirotècnia, el soroll, el fum i el foc han estat protagonistes per Sant Pere 2024. Tot plegat va arrencar per Sant Joan, el passat dilluns, amb el pregó de la matemàtica Eva Miranda Galcerán i la primera Tronada. Igualment ha estat una Festa Major especial per al Gegants Negres, amb motiu del seu 35è aniversari i pels Cóssos, que compleixen 15 anys.
També cal destacar també el paper dels Guardadors de la Tronada, en la festa. Enguany, els components del col·lectiu han elaborat 11.000 ventalls, en la seva tercera edició, confegit per l'artista local Dolors Escardó Oliva, amb una reproducció del Tro o mascle. En aquesta ocasió, fan referència a la ressenya de la historiadora Lluïsa Vilaseca, que documenta, en un article intitulat "La Tronada en el Archivo Histórico de la Ciudad", l'elaboració de ventalls, de 1657 ençà, com a mínim.
La tronada de Reus
La Tronada és, en efecte, un dels símbols de la identitat reusenca. El 1880, Antoni de Bofarull va escriure que aquesta "consisteix en fer entorn de la plassa un gran reguer, ó regatera com allí diuhen, de pólvora, colocant de tant en tant un de dits mascles, alternant amb trons petits fets de pirotécnich, y al cap de vall, la regatera pren la forma de estrella, en cada una de las puntas de la qual hi ha un mascle, així com en lo centro se destaca un de més gros de tots...".
Per part seva, l'etnògraf Salvador Palomar subratlla al treball La tronada, senyal de Festa Major (1994) la definició que el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) fa d'una tronada. Shi assenyala que és una "engegada de petards posats al llarg d'un regueró de pólvora, usual en certes festes majors". Si bé sembla que el mot s'aplica a aquesta forma específica de manifestació pirotècnica, "en l'actualitat, i potser per evolució, s'anomena també en diverses poblacions tronada a l'encesa de traques o de carcasses i coets tronadors", precisa l'expert.
Documentada a partir del segle XVII
Un cop se centra en la història de la Tronada a Reus, Palomar fa constar que aquesta "peta des d'antic a la nostra ciutat". La comencem a trobar documentada a partir del segle XVII, tot i que això "no vol dir que el costum no sigui anterior", precisa. Al primer terç d'aquest segle, es constata l'ús de la pólvora en les festes, probablement, per disparar salves amb escopetes. Per tot plegat, argumenta que l'origen de la Tronada pot ser pel costum "prou freqüent" d'utilitzar els trets d'escopeta i fusell, o les canonades des de la muralla d'una vila, "com a forma de solemnitzar determinats moments de la festa".
En concret, podia tractar-se de l'inici d'una celebració, l'entrada d'un personatge notable a la vila, o la commemoració d'un esdeveniment cívic o militar. De fet, afegeix Palomar, la pràctica d'utilitzar els trets d'escopeta amb caire festiu és també "prou documentada" al Reus del segle XVII. Com a exemple, en cita un relatiu a les festes de l'arribada a la vila de la relíquia de Sant Pere, l'any 1625. En l'acta del consell corresponent al 15 d'octubre d'aquell any, s'hi fa constància de l'ús de pólvora a la festa.
A partir del segle XX
Amb tot, les referències sobre manifestacions pirotècniques, que inclouen "més o menys explícitament" l'encesa de tronades, són "diverses i més nombroses a mesura que avancem en el temps", raona Palomar. Al segle XVIII cal esmentar, posem per cas, les solemnitats en honor a sant Bernat Calvó, el 1733. Abans, l'abril de 1728, i en les festes de coronació de sant Joan de la Creu, es va disparar un castell de focs "construït per 4 mestres de Barselona, que durà una hora contínua". Igualment va ser el foc important en les solemnitats marianes del darrer terç del segle, en un context en què també apareix clarament documentada una altra manifestació festiva de foc: el Ball de diables.
Ja entrat el segle XIX, detalla Palomar, cal tenir en compte les grans festes de col·locació de la primera pedra del canal que havia d'unir Reus amb Salou, el 1805, o les festes per la jura d'Isabel II, el 1833, les de la seva majoria d'edat, el 1843, o les de Misericòrdia del 1845. El 1852 es van tirar tronades per celebrar el part de la reina i, el 1854, en les solemnitats de Misericòrdia. Des de mitjan segle passat, les notícies són molt abundants i seria massa llarg donar-les totes. Al segle XX, conclou Palomar, la Tronada va quedar reservada "majoritàriament" a la Festa Major.
Podeu consultar el programa d'actes de Sant Pere 2024 en aquest enllaç.
