Ornitologia amb segell reusenc

Des de ja fa uns anys, Enric Pàmies gestiona diferents projectes d’ornitologia a les xarxes socials. Un d’aquests és ReusNatural, un compte que pretén difondre i “donar a conèixer” el que tenim. Això fa referència, sobretot, a ocells, però també altres animals. A l’Enric sempre li ha agradat la fauna, però va ser a partir del 2008, quan li van regalar una càmera de fotografies, que va començar a ser un apassionat dels ocells.

Des del 2017 s’ha endinsat en aquests projectes que gestiona: herrerillo.com, birdingcatalunya.com, o ReusNatural. Aquesta experiència li ha permès organitzar sortides guiades per poder veure tota aquesta fauna de l’entorn de la ciutat. De fet, de cara a finals d’estiu, organitzarà una d’aquestes sortides de manera conjunta amb l’Ajuntament de Reus. A banda d’aquests projectes i aquestes sortides, Pàmies col·labora amb NW La revista de Reus i elabora un cens sobre la fauna aviar del pantà de Riudecanyes.

La seva experiència en aquest terreny el porta a pensar que la capital del Baix Camp no perd fauna, i, per tant, situa l’objectiu de la ciutat en recuperar-ne. Per això, demana que el consistori prengui mesures en aquest sentit: Reus hauria de guanyar en zones d’aigua superficial, per exemple. Aquestes àrees són un pol d’atracció dels moixons. Pàmies lamenta que la majoria de projectes que es fan a la ciutat no pensen en el vessant mediambiental (i de fauna); de totes maneres, assenyala que el nou passeig de la Boca de la Mina sí que ha pensat en aquest aspecte.
 
Creu que el nou passeig contribuir “a veure més diversitat”, però no que arribin noves espècies. La nova zona d’arbres fruiters i plantes farà que els ocells tinguin nous espais per fer nius i buscar menjar. Perquè tal com explica Pàmies, les millors zones per albirar aquests animals són zones en què hi hagi vegetació i superfícies aquàtiques. Sobre la contaminació mediambiental de la demarcació, l’ornitòleg assenyala que, evidentment, afecta sobre la població d’ocells.

Però també apunta que “hi ha altres factors”. Per exemple, la tendència a la baixa dels pardals no es deu només a la contaminació mediambiental de les indústries de la vora de la ciutat. En aquest cas, també influeixen aspectes com els nous mètodes de construcció dels edificis, que no deixen forats per fer nius. Els millors llocs de Reus Malgrat això, Pàmies insisteix que a Reus també es pot gaudir dels moixons. “Cap als afores”, indica.

Ell s’escapa molts cops a la zona de la depuradora (direcció Vila-seca) i al Gaudí Golf (a la sortida direcció Cambrils). Aquestes zones, que compten amb àrees d’aigua superficial, són, segons Pàmies, bons llocs per veure moixons a la ciutat. Altres llocs que enumera són l’aeroport, el camí de les Ànimes, la pedrera del Còbic o, fins i tot, el parc de Sant Jordi.

Un aspecte de la quotidianitat ornitològica reusenca és la convivència amb el colom. Però Pàmies creus que “no hi ha superpoblació”. Assenyala que no només hi ha coloms, també han entrat altres espècies com el tudó i la tórtora turca, però “la gent només veu coloms”, comenta. Els ocells que ell considera més fàcils de trobar a la ciutat són el tudó, caderneres i falciots pàl·lids. Aquesta última espècie és molt poc comuna de veure a Catalunya, però Reus compta amb un petit nucli d’aquests animals. I els que més sorprenen Pàmies són els ocells aquàtics.
 

Crida l’atenció que aquesta mena d’ocells parin en zones tan artificials com el Gaudí Golf o la depuradora. Per últim, el moixó que vol destacar l’ornitòleg reusenc és la mallerenga blava, un ocell que es pot trobar molt a prop de casa, però que molt pocs veuen. La gent no sap ni que existeix, ni on trobar-lo, comenta Pàmies. “Passem per la vida sense mirar”, lamenta l’ornitòleg perquè pocs poden veure la mallerenga blava.