Quan Reus va votar per la república

La celebració del referèndum, com en moltes altres localitats del territori i del país, va deixar no pocs moments i imatges en la memòria col·lectiva dels reusencs. Un cop els reforços dels cossos policials estatals van arribar a la ciutat, al setembre, l'independentisme va prendre els carrers en defensa dels seus ideals. Manifestacions, marxes improvisades pels carrers del nucli antic i xerrades, entre d'altres accions, es van anar succeint un dia rere l'altre fins a les 48 hores prèvies al primer d'octubre. La concentració al Mercadal del 20-S va ser la més nombrosa, amb 8.000 persones a plaça.

Les acampades prèvies

Des del divendres, desenes de ciutadans van optar per organitzar-se i passar el cap de setmana a les escoles, amb la voluntat de protegir la votació. S'hi van fer tallers, àpats i altres activitats perquè un cop comencés la jornada electoral tot estigués a punt. A l'Institut Baix Camp, posem per cas, es va pintar un gran mural en què s'hi podia llegir 'Vull que el meu país sigui...' amb espais en blanc perquè qui l'omplís hi fes constar el seu desig. I d'aquesta manera, cap a les 9 del matí, van començar a arribar les primeres imatges de les càrregues policials que estaven tenint lloc a Barcelona. 

Els problemes informàtics, a banda, van suposar un nou obstacle per al desenvolupament de la jornada. Diversos col·legis no van poder obrir a l'hora prevista, es van començar a formar cues i van aparèixer els primers nervis a causa dels rumors de la possible arribada de la policia de l'Estat. El redactor que signa aquesta informació va seguir el matí del referèndum a l'escola Joan Ardèvol de Cambrils, on la tasca coordinada dels veïns va garantir la logística. L'alcaldessa Mendoza, acompanyada per regidors del consistori, va instar la població "a ser valenta i votar". 

Les càrregues al Camp

El batlle reusenc, Carles Pellicer, va votar cap a la 1 del migdia al col·legi Prat de la Riba, des d'on va destacar "el caràcter cívic" i la dignitat dels reusencs. La portaveu republicana al consistori, Noemí Llauradó, va censurar la repressió de l'Estat, exercida amb duresa en poblacions de les comarques tarragonines, com ara a la capital, on un ampli desplegament d'agents va carregar a l'institut del barri de Sant Salvador. La policia va desallotjar l'espai entre crits d'independència a l'exterior. També va intervenir a Torreforta o a l'Institut Comte de Rius (on hi va haver ferits). L'alcalde tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, va ser molt criticat per la seva gestió comunicativa del referèndum. 

Ja al migdia, a l'escola Pompeu Fabra, la suposada arribada de la policia va anar corrent entre el centenar llarg de persones que eren a l'exterior del centre per protegir-lo. Entre aquests, l'expresident del Parlament Ernest Benach, que va assenyalar que l'Estat havia "perdut" aquella particular batalla per l'ús de la violència. Aquesta va manifestar-se de manera especialment crua a Mont-roig del Camp, on es va emprar gas lacrimogen per dispersar els votants i retirar les urnes. 

Al vespre, tancada l'excepcional jornada, el Mercadal va omplir-se a l'espera d'un recompte que va evidenciar l'aclaparadora (i previsible) victòria del 'Sí', amb 23.000 d'un total de 25.000 vots. L'endemà, un cop es va convocar l'aturada general de país per mostrar el rebuig a la violència policial, entitats i empreses del teixit social van anar sumant-s'hi. Encara en xoc, el país va mirar de recuperar la normalitat a l'espera que la classe política hi digués la seva. Molts van creure que el president Puigdemont segellaria la ruptura amb l'Estat, però va optar per congelar la declaració d'independència per a una negociació que mai es va produir. Havia començat un càlid octubre. Un octubre del qual ara fa un any. Un octubre que, de fet, ho va canviar tot.