Què en queda, de l'esperit de l'1-O?

Veïns a l'exterior del col·legi Joan Rebull, l'1-O
Reusdigital.cat

Aquest dijous fa tres anys de la celebració del referèndum d'indepedència del país. Tot i l'actuació policial contra els votants, aquests van defensar les urnes als carrers i als col·legis, en una jornada "que durarà anys", tal i com la va descriure un cèlebre fotoperiodista. A Reus, l'1-O es va poder viure amb relativa normalitat. Les imatges que van arribar tot el dia i en què s'hi veia la violència dels agents contra els veïns va sacsejar el país i va traspassar fronteres. En les setmanes posteriors, i a l'espera d'una oferta per negociar per part de l'Estat, el govern de la Generalitat va congelar la DUI per acabar-la declarant tot i saber que no la podria implementar. La presó preventiva, l'exili, el judici i la condemna n'han estat les conseqüències. I què en queda, de tot allò? S'ha esvaït, l'esperit del Primer d'Octubre de 2017?

El paper de les entitats

Des de l'ANC Reus per la independència, Cori Torroja manifesta a Reusdigital.cat que "cal seguir pressionant els polítics perquè recordin que s'ha de fer complir el mandat del Primer d'Octubre". Per part seva, el coordinador de l'assemblea a la ciutat, Adrià Aragonès, destaca que el referèndum ha "impulsat i reforçat" les xarxes organitzatives de l'independentisme. "Ja hi havia capacitat per fer coses, ja hi havia cohesió, però ara s'ha guanyat en referencialitat", indica. Posa en valor igualment el rol dels joves "que han crescut amb un conflicte polític important i que s'han compromès i mobilitzat". "Hi ha un jovent disposat a plantar cara a la repressió, i això és important", conclou.

Al seu torn, i des d'Òmnium Baix Camp, Emili Argilaga detecta "cert fastigueig" entre els independentistes "pel joc que juguen els nostres polítics". "Les entitats seguim treballant per mantenir viu l'esperit del Primer d'Octubre i, per contra, la política sembla que vagi per un altre camí". En aquest sentit, descriu tot el que va passar durant la votació i els dies posteriors com "un dels actes de democràcia més grans viscuts al país" i assenyala que "la il·lusió i l'eufòria" del moment s'han anat perdent pel camí perquè "no hi ha unitat d'acció". "El que reclamem és que facin com llavors, que van anar tots a l'una malgrat les seves diferències" perquè, al seu parer, el moment "exigeix política de primera divisió, i no pas de tercera categoria com la que tenim ara".

La docent Agnès Toda manifesta, finalment, que "sembla que l'independentisme sigui en un moment letàrgic, però no és així" perquè "l'Estat espanyol és una fàbrica d'independentistes i, mentre hi hagi repressió, cal que seguim lluitant". "Aquesta és una cursa de fons, i per tant hi haurà alts i baixos. Hem de seguir dempeus", conclou.

Conseqüències legals i penals

Tres anys després de l'1-O, el referèndum té també conseqüències judicials i molts procediments oberts als tribunals. Al Camp de Tarragona, amb tot, se n'han tancat molts. El jutjat d’Instrucció 2 de Tarragona, que era el que estava de guàrdia aquell dia i on van anar a parar la majoria de denúncies, ha anat arxivant moltes diligències.

Juristes per la República només té mitja dotzena de causes obertes per fets ocorreguts a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona i a petits pobles de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, on la Guàrdia Civil va actuar. A Vilabella hi ha dos casos, un dels quals és contra un camioner ucraïnès que va anar a protegir els veïns i està acusat d'haver trencat la falange d'un dit a un guàrdia civil.

A Cabra del Camp, l'exjutgessa de pau Rosa Canela va quedar absolta en el judici per haver fet un escrit crític amb la policia. Igualment es van arxivar les caues obertes contra un veí de Reus per haver replicat la pàgina web del referèndum i contra el mecànic de la ciutat per negar-se a arreglar un cotxe particular d'un policia nacional. Una veïna que va fer una piulada contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ser absolta en segona instància.

A Mont-roig del Camp, un guàrdia civil va denunciar quatre votants per lesions, atemptat a l'autoritat i desobediència. Respecte tres ja es va arxivar la causa, i ara s'espera que l'Audiència arxivi el cas contra el quart. A Valls, un 'hacker' de 19 anys d'Anonymous s'enfronta a 18 anys de presó per atacs informàtics a institucions de l'estat abans i després de l'1-O. Aquests mateixos advocats voluntaris mantenen oberta una querella contra la Guàrdia Civil, el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial conjunt, caps, càrrecs i comandaments responsables de les actuacions dutes a terme l’1-O a Mont-roig del Camp. La querella es va arxivar provisionalment, així com moltes altres per delictes d'odi, injúries i altres suposats delictes comesos contra persones o entitats sobiranistes.

Etiquetes:

ANC Reus per la independència