Receptes per trobar 'illes de credibilitat' al periodisme actual

Amb una recepta compartida sobre que “el periodisme és més necessari que mai” i que és possible mantenir “illes de credibilitat” que convencin als lectors, el director d’'InfoLibre', Jesús Maraña, i el president de la Fundació Catalunya Plural, Josep Carles Rius,  han coincidit, aquest divendres al vespre al Centre de Lectura de Reus, en la idea que hi ha esperança per l’exercici periodístic independent, honest i veraç. Sota la moderació del cap de redacció de Reusdigital,cat, Marc Busquets, els dos periodistes han estat els encarregats d’inaugurar les 9enes Jornades de Comunicació organitzades per LANOVA Ràdio amb el suport de Reusdigital.cat.

“Hi ha crisi del model econòmic de la premsa, no del periodisme” ha matisat Rius, qui ha comparat l’impacte de les xarxes amb el que va suposar la creació de la impremta i ha estat molt crític amb el model de premsa dels anys 80 i 90 al país. “La premsa no va fer el seu paper”, ha conclòs després de recordar que no van parlar “del 3%, de les preferents, de la corrupció...”. “El periodisme mai ha estat de masses, hem de convèncer a la gent que ha de pagar una mica” ha determinat Maraña, qui també ha defensat que hi ha recorregut per als mitjans alternatius, especialment els especialitzats com els que representen els mitjans que han participat en la taula rodona. En aquesta línia, Rius ha recordat que després del tancament del diari ‘Público’ el 2012, de la redacció del qual tots dos van formar part, han nascut 10 projectes “que segueixen vius” i que “el seu patrimoni” és la credibilitat.

Respecte la dictadura del clic i les audiències, Maraña ha explicat la seva “confiança en la societat civil” i ha incentivat als mitjans alternatius per “aprofitar els mateixos recursos que serveixen per fer la maldat” a les grans corporacions i, d’aquesta manera, poder construir mitjans honestos i veraços. “Les xarxes són una oportunitat històrica” sempre i quan no s’emprin com a “bombolles” que reafirmin només “allò que el lector vol escoltar”. D’aquesta forma, ha expressat Rius, els mitjans no serveixen  per construir “una societat cohesionada”. “No és una guerra convencional, és una guerra de guerrilles”, ha dit sobre les possibilitats que tenen els mitjans per especialitzar-se davant dels grans grups i oferir continguts que interessin i conformin una societat democràtica.

“La lliçó de 'Canal 9' s’hauria d’explicar a les facultats; de fet, jo ho faig” ha dictaminat Rius, qui ha coincidit amb Maraña sobre la importància que els mitjans públics realitzin la seva funció de servei a la societat. Respecte les crítiques a la televisió catalana efectuades per determinats partits, Maraña i Rius han estat més tebis sobre la qualitat de la independència d’aquest canal i han alertat del perill comporta que els governs emprin aquests mitjans per objectius “governamentals” no públics. “Podria ser més plural i oberta del que és” ha comentat Rius.

Sobre les noves generacions de professionals, el director d’'InfoLibre' ha trencat una llança en favor dels joves periodistes. Tot i així, ha opinat que és una tasca essencial “lluitar contra l’acceleració permanent” perquè “el periodisme necessita repòs i reflexió”. “El periodista prèn moltes decisions”, ha coincidit Rius, qui ha jutjat que cal “una capacitat de sacrifici molt important” per exercir la professió. Ètica, formació intel·lectual i formació tècnica són les tres potes que, al seu parer, han de centrar la formació dels futurs periodistes.

Després de més d’hora i mitja de conversa, els dos ponents han analitzat, a preguntes de Busquets, la situació política actual. “La necessitat obliga”, ha dit sobre la possibilitat que es viu de configurar “una realitat diferent de l’estat espanyol” que no caigui ni en l’extrem del nacionalisme espanyol  ni en la via del independentisme unilateral. “El gran dilema de l’independentisme és de categoria” ha comentat Rius, qui veu que tan sols “en 15 dies es prendran decisions” que poden iniciar “una nova etapa”.