Carles Pellicer, l'últim d’una generació política

L’expulsió del PP del saló de plens reusenc de la mà de Sebastià Domènech i l’aritmètica que ha fet impossible que Jordi Cervera pogués entrar com a número 3 d’Ara Reus, col·loquen Carles Pellicer com a darrer supervivent d’una generació política local que va viure l’oasi reusenc, que va implosionar amb l’afer Innova i que, des d’aleshores, s’ha vist marcada per l’acceleració política del procés i la subversió de l’esquema clàssic consistorial a la ciutat.

Per la seva connotació històrica, especialment cruents han estat els resultats populars que, considerant el ball de sigles que han viscut durant els darrers 40 anys (UCD, AP i PP), tenia representació ja en el primer ajuntament democràtic de la mà d’Antoni Foz (quatre regidors) i entre el 1983-1987 amb una única acta representada també per Foz. Sense tenir en compte el breu període en què Pellicer va ser regidor durant l’etapa de Tomàs Barberà al govern de Reus (1995-1999), el mandat iniciat el 2003 va ser el primer en què Pellicer i Domènech van entrar al consistori, una trajectòria que el primer ara haurà de continuar sol.

Després de la lluent campanya d’Ara Reus, serà també difícil digerir per als de Daniel Rubio que un valor com Cervera es quedi fora del consistori però, en tot cas, la seva sortida ha estat prou digna. Per l’anècdota queda també que Cervera entrés breument en el consistori durant el ja llunyà mandat 1987-1991, quan Enric Cardús va liderar CiU i encara Josep Abelló era alcalde. Si parléssim en termes geològics, es podria considerar un temps equiparable al pleistocè polític de la ciutat que poques persones recorden avui en dia però que situa Cervera en el que aleshores era el pujolisme clàssic.

15 regidores i una alcadessa?

Amb 15 regidores al saló de plens (JxR, 4; ERC,3; PSC, 3; CUP, 3; Cs, 1; Ara Reus, 1) sorgit del 26-M, els canvis que s’han viscut a la ciutat en les darreres dècades són també palpables des d’un altre punt de vista: l’augment de la participació política femenina. I és que el mandat que Carles Pellicer va ser per primer cop regidor (1995-1999) només ho van ser set dones (Misericòrdia Vallès, Lídia Martorell, Pilar López, Teresa Piquer, Yvonne Figueras, Empar Pont i Rosa Tort) mentre al nou consistori les dones ara superen la majoria absoluta.

Tota una mostra de com ha canviat la política i la societat encara no en tres dècades. En aquest sentit, els resultats també tenen una derivada que fa que tres grups municipals (ERC, la CUP i Cs) tinguin una dona al capdavant a diferència d’ara, en què només eren dos (ERC i la CUP). En l’aire queda la pregunta de si arribarà, fins i tot, la primera alcaldessa de Reus.

Llarga presència al saló de plens

Finalment, en termes d’experiència política, la llista de Junts per Reus és la que suma una major continuïtat respecte el passat en afegir-se a Pellicer noms com els de Maria Teresa Pallarès que ja va ser regidora al consistori per als socialistes i Montserrat Vilella, que ho és per tercera vegada, i Montserrat Caelles, que ho serà per segona. Excepció a banda mereix Hipòlit Montseny, únic regidor supervivent del grup de fidels de Pellicer que ha acabat deixant fora a Dolors Sardà, que era número 8.

I és que Montseny acompanya des del 2003 Pellicer en les llistes del partit. En l’extrem oposat d’experiència política, se situa Cs, que ha renovat totalment el seu equip i s’haurà d’afrontar a un aprenentatge frenètic. Tant al PSC com a ERC, CUP i Ara Reus l’experiència i la novetat es troba en equilibri entre cares conegudes però sense llargs lideratges i cares que se sumen a la nova realitat.

Redimensionament dels grups

Inversament proporcional a la sopa de lletres en què es podria haver convertit el saló de plens amb 12 candidatures, els votants han amortitzat un grup fent que siguin sis els que s’asseguin al plenari. Aquesta xifra s’apropa als cinc canònics que fins el 2007 van haver-hi a la ciutat, en el moment que la irrupció de la CORI va començar a moure esquemes.

El temps dirà si aquesta reducció es consolida o sorgeixen nous fenòmens polítics que tornin a incrementar la xifra de partits a la plaça del Mercadal.