Els caps de llista contraposen els seus models de ciutat en el debat a set de Reus

L'únic debat públic amb els set caps de llista a l'alcaldia de la ciutat, dut a terme aquest passat dijous al vespre a la sala Santa Llúcia, ha servit per confrontar els models de ciutat d'uns i altres i evidenciar, de passada, la conveniència del pacte de govern de l'últim mandat. D'aquesta manera, els alcadables d'Esquerra i Ara, Noemí Llauradó i Daniel Rubio, han marcat distàncies amb el candidat de Junts per Reus, el batlle Carles Pellicer, en àmbits com l'habitatge i la cultura. El periodista Josep Maria Arias ha conduït una sessió oberta a la participació dels representants de diversos sectors, com l'esportiu o l'econòmic. 

Economia i serveis socials

Estructurat en grans blocs en què les intervencions dels candidats han estat d'un minut (controlat a través d'un marcador), la primer qüestió abordada ha estat l'economia. Tots ells han hagut de presentar les seves propostes electorals i estratègies. Rubio, hàbil en el discurs, ha tret pit de la gestió del seu partit a les regidories de Medi Ambient i Ocupació i Esports per subratllar la seva solvència, amb el Mas Carandell com a paradigma. Mentre que des de Cs la candidata Débora García ha indicat la seva voluntat d'abaixar els impostos als petits empresaris, la cupaire Marta Llorens ha apostat per les cooperatives per als autònoms. La candidata independentista ha carregat contra Llauradó pel fet que "ens hagi donat la raó i ara vulgui que el Mas Carandell pengi de la regidoria d'Ensenyament", quelcom plantejat per la republicana temps enrere. 

En la seva tàctica a termini, i amb l'objectiu de construir un model de ciutat de futur, el socialista Andreu Martín ha optat per aprofitar la universitat per captar el talent i potenciar l'activitat empresarials en àmbits com la salut i la nutrició o les noves tecnologies. El popular Sebastià Domènech ha afegit al debat el projecte d'un parc tecnològic a Bellisens, així com la dinamització dels polígons. Pellicer, al seu torn, ha descrit una ciutat que ha recuperat empenta econòmica, tot assegurant que "hi ha empreses que s'estimen més venir a Reus que no pas a Barcelona". "Reus és una ciutat atractiva per a les empreses, i els polígons són plens", ha manifestat just després del candidat conservador. 

Posteriorment, els candidats han comentat les seves propostes en l'àmbit social. ERC i PSC han apuntat a la importància "d'empoderar" els veïns i donar-los les eines necessàries per accedir a línies d'ajuts, mentre que l'alcadable de la CUP ha demanat la "descentralització" de l'atenció ciutadana per dur-la als barris. Enèrgica, Llorens ha recordat que els informes del Síndic "sempre recullen les mancances que els reusencs detecten en els serveis socials" i ha criticat novament el grup de Llauradó per haver votat en contra, al ple, de la proposta dels anticapitalistes per eliminar el requisit del mínim de dos anys d'antiguitat al padró per optar a les subvencions. L'espanyolista García ha avançat l'establiment d'un servei en què s'hi veuria implicat el veïnat, que podria informar de la detecció de casos de vulnerabilitat perquè el consistori actués. 

Habitatge i cultura

Pellicer, finalment, ha exposat que els serveis socials prestats a Reus "són d'una gran qualitat" i ha aplaudit l'esforç fet per la regidoria "en un context de crisi". Pel que fa a l'habitatge, el batlle i Rubio s'han acusat mútuament de "copiar-se" propostes per dur a terme en els propers anys. L'alcalde, això sí, ha garantit la construcció d'un miler de pisos per a ús social, compromís que ha sorprès Domènech. "En tot el mandat no els ha fet, i ara els hem de fer. Què som, promotors?", s'ha preguntat amb ironia. El candidat d'Ara Reus ha expressat la seva voluntat de destinar 2 milions del romanent de tresoreria de 2018 per comprar pisos en un bloc d'Horts de Miró i que va estar ocupat "amb el suport de la CUP". Per al·lusions, la independentista s'ha defensat tot dient que la seva va ser l'única formació que va aconseguir "asseure en una taula les famílies i els bancs". A banda, l'anticapitalista ha instat el nou govern a recuperar les sancions a les entitats financeres amb pisos buits. 

Cs, per part seva, ha mostrat el seu rebuig a eixamplar la ciutat i ha subratllat l'aposta per una ciutat "mediterrània", amb línies de lloguer provisional per a les famílies necessitades. Llauradó ha proposat la recuperació de façanes i habitatges, en especial al nucli antic, a través del model de masoveria urbana. Finalment, i en aquest afer, Martín ha dibuixat uns barris que a nivell urbanístic "presenten poca coherència" i ha fet una crida a tots els partits per treballar de manera conjunta "i ràpida" per abordar la problemàtica. 

En clau cultural, Pellicer s'ha quedat sol. Els seus socis al govern han exposat models de gestió ben allunyats de l'executat per la regidora Caelles. Mentre que a Ara Reus Rubio vol desenvolupar una taula mixta publicoprivada, Llauradó ha anat més enllà tot revelant que "l'alcalde se m'enfada quan li dic que no hi ha model cultural definit, però és així". Beques, ajuts i residències per als artistes locals, perquè no se'n vagin, són la línia d'acció republicana en aquesta matèria. "Només amb això no ho farem tot", l'ha rebatut el batlle, que s'ha preguntat "on viuen" els seus oponents perquè "els teatres són plens, s'han fet grans esdeveniments i hem recuperat equipaments com el Castell del Cambrer". 

La participació de les entitats

"Ha preguntat a les entitats de què els ha servit, la capitalitat cultural o la ciutat de la música", l'ha interrogat just després Llorens, procliu a la creació d'un consell municipal que faci "una radiografia precisa" de l'estat en el qual es troba Reus. Crítica amb la política duta a terme pel govern, "que ha fet de la cultura un element de promoció de ciutat", ha denunciat que la inversió municipal per habitant i any és inferior que en poblacions com Alcover o Montblanc. En la seva intervenció, la taronja García ha reiterat el seu objectiu d'espanyolitzar la cultura local, tot obrint-la a la "riquesa de les regions" de l'Estat. 

Acabat el primer bloc del debat, el segon ha donat la paraula als representants d'entitats i organismes de diversos sectors. Els candidats han contestat les preguntes de la presidenta del Reus Deportiu, Mònica Balsells; del nou president de la Federació d'associacions de veïns de Reus (FAVR), Marcos Massó; del president sortint del Centre de Lectura, Jaume Massó, de la membre del sindicat UGT Dolors Blanes; i de l'integrant del Clúster TIC Gabriel Domènech. Han tractat, entre altres, la possibilitat de destinar més agents de policia als barris, la conservació del patrimoni arquitectònic o el model educatiu local. Finalment, hi ha hagut un torn d'intervenció per als assistents. Alguns d'aquests, per cert, han seguit l'acte des del bar de l'entitat, a l'exterior de la sala. 

Recupereu el debat a set: