Una urna i dotze paperetes

Un cop les eleccions generals han quedat enrere, s'obre la cursa electoral en clau local. En aquesta ocasió, i confirmada la presència de Vox, seran fins a 12 les candidatures que es disputaran l'alcaldia de la ciutat. Com en el cas de la força d'ultradreta, altres formacions debuten als comicis. Entre Veïns, En Comú Podem Reus o dCIDE s'hi estrenen, el que permet albirar un més que complex escenari en el proper mandat. Al bàndol independentista, Primàries Reus vol erigir-se com l'alternativa a la CUP, Esquerra i el PDeCAT. El bloc constitucionalista, per part seva, és ara per ara liderat per Cs. La crisi oberta amb la sortida dels exregidors, però, fa que els seus resultats el mes de maig siguin una incògnita. 

Fa quatre anys en van ser 11

Si s'analitzen els resultats històrics de les municipals, de fet, s'hi observa de manera clara un augment progressiu de les forces que s'hi presenten. El renovat web del consistori, amb dades recopilades des de 1987, permet comprovar que fa 32 anys van ser mitja dotzena les opcions més votades pels electors. Amb prop d'un 60% de participació, el PSC va guanyar les eleccions amb 14.286 suports (el 40,53%) i va obtenir 11 regidors. La tònica es va mantenir en les posteriors cites, si bé l'any 1999 ja van ser nou les opcions entre les quals es van poder decantar els reusencs. Cal destacar, d'aquella cita, la irrupció de la Federació d'independents de Catalunya (FIC) i del Partit per la independència d'Àngel Colom i Pilar Rahola. 

Quatre anys més tard, el 2003, la Coordinadora reusenca independent (CORI) d'Ariel Santamaria va entrar en escena, per acabar entrant al plenari en la següent ocasió. El PSC, per part seva, i com en els anys 95 i 99, va treure 10 regidors. Amb una participació de gairebé el 50%, el 2007 va tenir lloc l'últim triomf socialista a les municipals fins ara. Cs s'hi va presentar per primer cop, i el batlle Lluís Miquel Pérez va poder revalidar el pacte de govern amb Esquerra i Iniciativa. A la revàlida, quatre exercicis després, 11 candidatures van concórrer a les votacions, tot marcant l'inici de l'era de l'alcalde Carles Pellicer a la ciutat (prop de 10.500 vots i una desena de regidors). El PP es va convertir en el seu aliat. La CUP i Ara Reus van debutar. 

A les municipals de 2015, i amb un 55,33% de participació, CiU va repetir victòria. Això sí, amb resultats pitjors. Va rebre 8.036 vots, i set regidors. La plataforma ciutadana DeNouReus va tenir-ne gairebé un miler, per davant de Movem Reus (960) i la Llista unitària d'Àlfred Pitarch (647). La candidatura racista i xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) en va aconseguir poc més de 500 pels 1.830 de les eleccions de 2011. 

Els perfils

Dels set partits amb representació al ple, únicament tres repeteixen cap de llista. Es tracta de Pellicer, la republicana Noemí Llauradó i el popular Sebastià Domènech. Al PSC, Andreu Martín ocupa el lloc que quatre anys enrere va tenir Francesc Vallès; Débora García arriba a Cs després de fulminar el candidat previst, Juan Carlos Sánchez; Marta Llorens encapçalarà el projecte cupaire, mentre que Daniel Rubio liderarà la força municipalista Ara Reus. La taronja és la cara més desconeguda, per als mitjans i per als electors. Advocada de professió, membre de la comissió dels drets dels animals del col·legi reusenc i coordinadora del grup de treball provincial d'Economia i Hisenda del partit neoliberal, la ponència al cicle Eix Cambra del passat divendres ha estat la seva carta de presentació. 

Pel que fa a les candidatures debutants, l'expresident de la Federació d'associacions de veïns de Reus (FAVR), Valentín Rodríguez, encapçala la plataforma Entre Veïns, secundat per altres representants del teixit social de la ciutat. A dCIDE, partit de recent formació i que s'autodenomina de centre esquerra, l'extaronja Sánchez es farà acompanyar de Pepa Labrador i Guillem Figueras, amb el suport de gran part de l'antiga militància de Cs Reus. A En Comú Podem Reus, Pilar Flamenco serà la cap de llista; a Primàries Reus, Lluís Pallejà; i a Vox, Jordi Ferré.