Velles coneixences de les llistes municipals de Reus

Fa unes setmanes, el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT) va publicar el document en què consten els integrants de les llistes de les forces que es presenten als comicis municipals de Reus, que en aquesta ocasió s’eleven a una dotzena. Aquesta publicació oficial representa el tret de sortida simbòlic per unes eleccions que inicien la campanya aquesta mateixa setmana. Més enllà de la constatació que l’elevat nombre de llistes podria incidir en la governabilitat del saló de plens reusenc, que ja ha estat complicada en aquest mandat, un repàs de les candidatures constata la mobilitat d’alguns noms entre les diferents sigles, una cosa que era impensable en temps de l’anomenat oasi reusenc.

Incorporacions a la llista de Pellicer

Implicada en llocs de responsabilitat tan importants com la subdelegació del govern o la presidència de l’AEQT, una de les cares que no sobta trobar a la llista de Junts per Reus és Teresa Pallarès després d’haver format part de les llistes de Puigdemont al Parlament el 21-D. És, però, un retorn a la política municipal des d’institucions supralocals. En aquesta nova aposta per la política local, Pallarès s’ha situat en el pom de dalt de la candidatura d’un Carles Pellicer que espera ocupar per darrera vegada l’alcaldia des que la va obtenir el 2011.

Cal recordar que la ja veterana política tornarà de nou al saló de plens de la plaça del Mercadal on va ocupar el número 7 de la llista socialista del 2007 abans de fer el gran salt a la política nacional. Seria necessari també anotar que Pallarès havia estat, entre el 2003 i el 2007, regidora de Promoció de Ciutat, presidenta del Patronat Municipal de Turisme i Comerç i que, amb el tripartit, va ocupar la direcció territorial de Comerç de la Generalitat de Catalunya.

No es tracta de la primera vegada que Pellicer incorpora antics miliants o simpatitzants d’altres formacions d’esquerra a les seves llistes. Retrocedint uns anys, cal recordar que el 2011 l’actual alcalde va fitxar com a número 4  Miquel Domingo, vinculat a ICV en tasques d’assessorament urbanístic a Gupsa i que d’aquesta manera es va convertir en regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus durant el mandat 2011-2015, un lloc en el qual no ha repetit en l’actual mandat. La llista que va incorporar Domingo comptava, també, amb un antic militant d’ERC, el filòleg Anton Baiges, en el número 23, com a independent.

De l’antiga CiU al lideratge d’un projecte propi

Sens dubte, l’actual regidor d’Esports i líder d’Ara Reus, Jordi Cervera, és la cara més coneguda que ha marxat de l’antiga CiU. L’esportista va formar part de la candidatura municipal encapçalada per Tomàs Barberà l’any 1999 i, amb posterioritat, va compartir espai a les llistes també amb Pellicer. Cervera era un clàssic en el suport al partit fundat per Jordi Pujol, fins que va enfrontar-se amb l’actual alcalde pel lideratge del partit i va decidir fundar el 2011 una candidatura netament municipalista, Ara Reus, la qual ha obtingut una nodrida representació en dues eleccions successives sobretot, tenint en compte que va partir del no-res.

A l’imaginari col·lectiu, però, el nom de l’actual líder veïnal Josep Machado és el que més es vincula amb els canvis de paperetes electorals. Després de liderar la FIC amb una oposició aferrissada al govern del tripartit, especialment contra l’alcalde Pérez, Machado ha donat suport més o menys explícit a diferents candidatures i, en l’actualitat, sembla que se significa per Ara Reus, formació a la qual va donar suport en una roda de premsa la setmana passada.

Del pom de dalt socialista als llocs d’honor de la candidatura d’ERC Company de Pallarès en els governs de l’exalcalde Pérez, l’exregidor Joan Anton Verge és un altre dels noms de la llista socialista que s’ha mogut ideològicament en els darrers anys. D’aquesta forma, el que va ser número 11 dels socialistes en les eleccions del 1995, número 9 del PSC el 2007 i número 25 el 2011 actualment se situa en un indret més que simbòlic de la candidatura republicana local. En concret, Verge és el número 26 d’ERC a Reus després haver-se ocupat de carteres com Relacions Cíviques durant el mandat 2003-2007 i, posteriorment, Esports.

Però els socialistes no són els únics que han perdut en els darrers anys militants que s’han incorporat a d'altres projectes polítics, especialment als republicans. D’aquesta forma, cal recordar que al 2015 el número de la candidatura encapçalada per Noemí Llauradó tenia com a tàndem Joan Guix, qui havia estat vinculat a ICV en temps del tripartit i qui, posteriorment, va incorporar-se a tasques de responsabilitat en la Salut Pública, possibilitant l’entrada de l’actual regidora Montserrat Flores.

També en aquest mateix terreny, l’antiga ICV ha servit per nodrir de militància a la CUP, una formació que, per exemple, incorpora Rosa Tort en la seva actual candidatura del 26M. Ha passat quasi un quart de segle des que Tort fos escollida com a regidora d’ICV, el 1995, pels ecosocialistes, un mandat que no va exhaurir en dimitir abans de la seva finalització. Ocupant llocs més baixos de la candidatura, la llibretera Montsant Fonts també havia donat suport als ecosocialistes en anteriors comicis, com ara el 1991, en què va ocupar el lloc número 20.

Constància a les llistes i adaptació al panorama canviant de l’esquerra

En els terrenys de les fidelitats es pot dir que els socialistes també poden vanagloriar-se de comptar amb una important al llarg dels anys. Es tracta la de l’actual secretària de gent gran dels socialistes i representant veïnal, Amèlia Besora, qui ha format part de la llista en les eleccions dels 2003, 2007, 2015 i actualment és la número 26 de la candidatura.

El mateix es pot dir de l’exregidora M.Teresa Vallverdú, que va ser present en les llistes del PSUC i d’ICV des del 1991, esdevenint regidora entre el 2003 i el 2007. Ara fa quatre anys, Vallverdú ja va tancar la frustrada iniciativa de Movem Reus i en els comicis del 26-M tanca la candidatura d'En Comú Podem Reus, encapçalada per Pilar Flamenco.