Una ciutat com la nostra requereix tenir com a prioritat la internacionalització, ens cal treballar nous mercats on donar a conèixer Reus. Sovint els lideratges municipals centren la seva activitat en qüestions, importants també, domèstiques: carrers, serveis socials, etcètera. Els ajuntaments són la primera administració de les persones. Podríem pensar que 'vendre' Reus al món és una bestiesa perquè 'només' tenim quatre coses. El modernisme, una mica de Gaudí i el comerç. “Vés, què li pot importar Reus al món!”, dirian alguns.
No és cert, ni de bon tros. L’Ajuntament de Reus ha de ser capaç de complementar la feina de la societat civil i ser l’element de qualitat i excel·lència diferenciador que l’acompanya. Posem quatre casos o àmbits com a exemples.
1. Econòmic: Tenir relacions quotidianes amb altres ciutats semblants i poder treballar 'missions empresarials' sistemàtiques, juntament amb la Cambra i d’altres associacions o gremis permetria reduir distàncies al petit i mitjà empresari o emprenedor de Reus. Per ajudar la petita i mitjana empresa no calen subvencions sinó facilitats comercials on puguin desenvolupar el seu potencial, ja que són les que no tenen pressupost per a la prospecció. Poder arribar a clients potencials és cabdal per subsistir i fer realitat els seus projectes.
2. Cultural: Ajudar a establir relacions entre entitats culturals, intercanvis professionals o amateurs i, fins i tot, tenir una preferència en les experiències que poden ajudar a créixer culturalment als alumnes de Reus és cabdal per potenciar el talent. Imaginem una relació fàcil amb Cork (destí des de l’Aeroport de Reus 'by Ryanair'); podríem establir-hi estades setmanals o acords amb les escoles de Reus per aprendre anglès i conèixer la cultura anglosaxona? Podrà ser interessant alhora d’intercanviar exposicions i obres dels nostres artistes? Podria millorar el projecte de circ o teatre? Nosaltres tindríem l’oportunitat de conèixer nous autors i artistes (talent nou, en definitiva) i ells els nostres.
3. Comunicatiu: Tot sovint parlem del punt feble que tenim a Reus per no disposar d’un grup comunicatiu prou potent que centri les informacions en la temàtica que ocupa i preocupa la ciutadania. Si parlem de 'fer ciutat', ens cal tenir un marc comunicatiu propi que prioritzi les nostres noticies per poder generar, alhora, un marc mental propi, no subordinat al marc tarragoní. Segur que les problemàtiques (com la cerca de publicitat) són les mateixes aquí que a fora. Per tant, podem buscar sinergies que ens reforcin a diverses ciutats?
4. Social: Si som capaços generar una xarxa solidària entre diverses ciutats on es formin, actualitzin i reinventin professionalment els nostres aturats estarem donant-los l’oportunitat de trobar feina més ràpidament. Cada xarxa especialitzada en un tema social que avui existeix a la nostra ciutat pot guanyar una internacionalització que segur que multiplicaria el seu potencial i l’oportunitat de trobar nous finançaments per a la seva missió. La internacionalització de Reus no pot reduir-se a ser membre d’entitats i associacions existents que, a l'hora de la veritat, es mostren ineficients i només semblen excuses per no fer res més.
Reus ha de buscar els seus 'partners', ha de saber escollir-los i arribar a acords amb ells, de la mà de la xarxa ciutadana, en col·laboració. Per això cal tenir-ho al cap, de forma transversal en totes les àrees del consistori i presentar una ciutat amb tots els seus actius de forma atractiva, com faria qualsevol empresa. Aquest tipus de polítiques municipals, en un període mitjà, podrien ajudar a fer florir nous projectes, a establir nous beneficis o a tenir nous veïns. A més, la majoria serien projectes d’emprenedoria i no de grans multinacionals, i per tant ajudarien a una distribució de la riquesa més genèrica, més nombrosa.
