-
Les darreres llambordes que es col·locaran aquest 2023
Cedida
Aquesta setmana es col·locaran les tres darreres llambordes de les dotze que hi havia previst instal·lar aquest 2023. La recerca feta fins al moment i liderada per l’Arxiu Municipal ha permès identificar un total de 35 reusencs –tots homes- que van ser deportats als camps nazis.
Les tres darreres llambordes del 2023
Dijous 16 de novembre a les 5 de la tarda, es col·locarà la llamborda de Miquel Fort Sequé, al c/ Barceloneta, 11, lloc on vivia l’any 1936, abans de marxar a l’exili. Miquel Fort va néixer l’any 1920 i era pagès. L’abril de 1941 fou deportat al camp de concentració de Mauthausen i al cap d’uns mesos traslladat a Gusen, lloc on fou assassinat el desembre de 1941.
Divendres 17 de novembre a les 5 de la tarda, s’instal·laran les llambordes en record dels germans Joan i Pere Vergés Aleu, assassinats tots dos l’any 1941. Ambdós van viure al c/ Sant Jaume 29, lloc on seran col·locades les dues Stolpersteine.
Aquest any 2023 s’han col·locat fins al moment les llambordes de Pere Isern Anton, Ramon Gorga Borràs, Joan Roig Olivé, Estanislau Pedrola Rovira, Joan Trill Franquesa, Josep Casals Artiga, Josep Maria Monné Sentís, Alfons Talarn Reñé i Anton Bofarull Ferrer.
A la pàgina web de l’Arxiu Municipal, podeu consultar una breu biografia de qui foren aquests 12 reusencs.
10 llambordes més es col·locaran l’any 2024
De cara a l’any vinent es rebran i col·locaran 10 llambordes, i l’any 2025 s’acabaran d’instal·lar la resta, a mesura que es va completant la recerca.
Aquestes llambordes (de 10 cm x 10 cm cobertes d'una fulla de llautó, fetes a mà una a una) acostumen a situar-se davant del darrer domicili conegut de la persona deportada -hagi mort als camps o hagi estat alliberada-, és per tant un record a la pròpia persona, però a més, és una crida per recordar en la memòria col·lectiva totes les persones que van lluitar i morir per les llibertats i drets socials per aconseguir una societat més igualitària, més justa i més democràtica.
Cal destacar que la localització dels familiars és clau a l’hora de poder completar els coneixements que es van trobant dels diferents deportats. Les famílies, fins al moment, aporten els seus records i també documentació familiar (cartes, fotografies, diaris...) que han anat conservant al llarg dels anys com un veritable “tresor”.
L'Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Bon Govern i Transparència, treballa en projectes de memòria democràtica, un dels quals està vinculat al projecte “Stolpersteine”, iniciativa impulsada pel Departament de Justícia, Drets i Memòria a través del Memorial Democràtic. Aquesta acció també rep l'impuls, des d’un inici, de l’entitat reusenca Cultura i Solidaritat.
