Divendres, 29 de Març de 2024

Reus diu adéu al reglament de participació ciutadana aprovat el 1986

Ha estat l’eina de relació entre la ciutadania i el consistori durant 33 anys

24 de Gener de 2019, per Isabel Martínez
  • El nou reglament passa aquest dijous una sessió de retorn als veïns abans d'anar al ple

    Reusdigital.cat

Després d’un llarg procés de debat i treball de la regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència de l’Ajuntament de Reus, el proper ple de febrer té previst incloure a l’ordre del dia l’aprovació del nou reglament de participació ciutadana, una eina que substituirà l’actual que data de l’any 1986. Aprovat durant el segon mandat municipal democràtic (ara tot just s’acaba el desè), el reglament de participació ciutadana en servei fins ara va comptar en el seu moment amb un alt grau de consens entre les forces polítiques presents al consistori però feia temps que s’havia convertit en un element de controvèrsia i es veia necessària la seva actualització.

De fet, l’any 2002 el govern municipal aleshores integrat pel PSC, ERC i ICV va encarregar la redacció d’un nou document participatiu que va arribar a presentar-se en diferents fòrums estratègics i al govern però que, finalment, va quedar tan sols en un esborrany molt avançat. Impulsat políticament pel regidor Antoni Montoya, el nou reglament va quedar-se finalment al tinter després de la seva marxa del consistori i la posada en marxa d’un nou mandat municipal. "Vam fer una feina molt ben feta i la vam lliurar a temps", explica l’exregidor Montoya en relació al redactat d’aquell document que s’havia treballat a partir d’un procés participatiu.

Des de la seva entrada al consistori el 2011, la CUP va insistir en la necessitat de potenciar les polítiques de participació fins que l’aprovació d’una moció cupaire en aquest sentit durant el present mandat ha desencadenat la posada al dia d’aquesta eina i ha permès que, després d’un procés de dos anys, el nou document estigui enllestit per substituir l’històrica eina integrada per 36 articles i aprovada durant els anys 80.

Abans de passar pel ple de febrer, la regidoria de Participació ha organitzat, per aquest dijous a la tarda (a dos quarts de 7) a l’antic hospital, una sessió de retorn del nou reglament oberta a la ciutadania i als grups municipals i amb la participació del director general de la Generalitat, Ismael Peña. La proposta de participació actual consta, ara mateix, d’una vuitantena d’articles que són una mena de “marc global”, segons fonts coneixedores del text, que actuarà de punt de partida d’un futur pla estratègic de participació.

Ben al contrari del que ha passat amb el reglament de participació, la CUP assenyala que la reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM) no ha tirat endavant tal i com se sol·licitava a la mateixa moció del setembre de 2015.

Quasi unanimitat del reglament el 1986

Paradoxalment, ERC, la formació política que ha liderat el procés participatiu actual per la redacció del nou document a través de la regidora Montserrat Flores va ser, el novembre de 1986, l'única força política que es va abstenir durant l’aprovació definitiva del document fins ara vigent. Malgrat que l’aleshores regidor republicà Joaquim Via va declarar que “entre tots” s’havia aconseguit “millorar el projecte de reglament” també va al·legar una sèrie d’elements per no donar-hi el vot afirmatiu de la seva formació.

Principalment, Via va citar el fet que no es detallés quan es portarien “a terme les eleccions definitives als consells de districte”, un element que es va convertir en la principal trava dels republicans al document impulsat per l’aleshores regidor Antoni Oliach, del PSUC. Per al regidor republicà, “aquesta divisió tenia raó de ser en una ciutat com Barcelona” però, en canvi, Reus era encara “suficientment habitable i mesurable” per no dividir-se en aquests àmbits i augurava que “l’oposició quedaria aparcada” un cop s’haguessin posat en marxa.

Via tampoc veia clar el nomenament dels consells sectorials i “les relacions del Consell amb l’Ajuntament”. De fet, els consells de districte eren tan sols un dels sis òrgans de participació del reglament (juntament amb les reunions de les associacions de veïns, les preguntes al ple, les consultes populars i els consells sectorials). Precisament, els consells de districte van tenir una vida molt breu en no complir les expectatives creades i, segons comenta una veu autoritzada, “en confirmar-se que al final les associacions de veïns es dirigien directament al regidor de torn”.

Aquesta distorsió fa que, d’acord amb el reglament del 86, la ciutat estigui dividida encara en cinc districtes que no són, en realitat, operatius. Respecte a un altre dels elements novedosos del reglament, les preguntes al ple se n’ha fet un ús relativament limitat al llarg de les més de tres dècades d’existència. D’aquesta forma, el febrer de 2000 CCOO va preguntar sobre la ubicació d’una via dedicada a la dona treballadora que, finalment, es va inagurar amb una estàtua de Ramon Ferran el 2003 o, més recentment, una feta per Reus Refugi. Una dada poc coneguda també és que el reglament permet consultes populars.

Un document que va quedar en esborrany

Després de més d’una dècada en funcionament del reglament de 1986, l’ajuntament de Reus va encarregar, el març de 2002, a un tècnic extern vinculat a la UAB, Fernando Pindado, la realització d’un procés participatiu per promoure un debat ciutadà al voltant del contingut d’un nou reglament de participació. Aquest procés constava d’un grup promotor amb 12 persones, una comissió de seguiment d’entre 15-50 assistents i quatre grups de treball (persones amb responsabilitat política, personal municipal, persones associades i persones no associades) que van participar en el debat.

Segons va apuntar Pindado a la publicació ‘Amb la participació es construeix ciutat’, el reglament havia de contenir tots els drets de la ciutadania, el que havia de fer l’ajuntament per assegurar aquests drets (oferir informació de l’activitat municipal i establir canals per millorar la relació entre l’administració local i la ciutadania); i recollir els compromisos i les apostes de govern de la ciutat en el sentit de promoure la incorporació de la ciutadania en els processos d’elaboració de les polítiques públiques.

Immersa aleshores en el plantejament i debat de diferents processos estratègics (Agenda 21, Projecte Educatiu de Ciutat i Pla Estratègic Reus Impuls 2005), la proposta de nou reglament es va debatre en un Fòrum Estratègic el 2002 i entre el desembre d’aquell any i el febrer de 2003 es va obrir un termini per a aportacions. Tan sols es va rebre una corresponent al Consell d’Infants en el sentit de millorar la participació de nens i nenes.

Tot i l’elaboració tan avançada que s’explicava en aquella publicació, la proposta va quedar definitivament en esborrany i els següents consistoris no la van impulsar mai més. Amb la perspectiva que dóna el pas del temps, Montoya opina ara que “la participació és més àmplia i més complicada” per cenyir-se únicament a un reglament i que és fonamental “la voluntat política” per impulsar-la i no tant essencials els instruments que s’emprin.

“Vam fer una feina molt ben feta i la vam lliurar a temps” explica l’exregidor Montoya en relació al redactat d’aquell document que s’havia treballat a partir d’un procés participatiu.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics