Reus encén la foguera de Sant Joan amb la Flama del Canigó

Reus ha encès la tradicional foguera de la revetlla de Sant Joan a la plaça de la Llibertat amb la flama del Canigó, després de la professó de Corpus, havent coincidit enguany les dues celebracions festives. L'encarregat de l'encesa ha estat el president del CN Reus Ploms, Isidre Guinjoan, com a reconeixement al centenari de l'entitat albinegre. Abans de l'encesa, el president d'Òmnium Baix Camp, Emili Argilaga; l'alcalde Carles Pellicer i Isidre Guinjoan, entre d'altres personalitats, han fet un discurs dedicat a aquest acte tradicional, que commemora la diada nacional dels Països Catalans. També s'han llegit escrits de Jordi Cuixart i Carme Forcadell. Entre els nombrosos missatges, s'ha descrit la flama com la "bandera de la llibertat". 

La tradició de Sant Joan, d'orígens ancestrals, es consolida a partir de l’any 1955, quan Francesc Pujade, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva Flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició, plena de simbolisme, ajuntant el solstici d'estiu amb la reivindicació de la unitat de les terres de llengua i cultura catalanes; de nou, les fogueres prenien un sentit col·lectiu. No és fins a l'any 1966, encara amb un règim dictatorial a l'Estat espanyol i de forma clandestina, que el 'foc del Canigó' travessa els Pirineus i la frontera que divideix Catalunya, arribant fins a Vic. A poc a poc, la xarxa es va anar estenent i el foc s'escampa per tot el Principat i arriba fins a les Illes i el País Valencià.

El foc simbòlic del Canigó resta encès tot l'any al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i cada any entitats excursionistes la pugen al cim del Canigó; després de passar la nit vetllant la Flama, i a trenc d’alba, inicien el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. A Reus, hi arriba des de l'any 1968 gràcies al Patronat Sardanista de Reus, amb la col·laboració d'Òmnium Baix Camp, lloc des del qual la vénen a recollir una trentena de viles del Baix Camp i el Priorat.

Un centenar de reusencs s'han apropat a la plaça de la Llibertat per cremar un bon grapat de fustes i fer esclatar la pólvora dels seus petards. Això, abans de les trobades familiars o entre amics per menjar la coca de Sant Joan i acabar la nit a les Barraques, en el seu tercer i darrer dia. Prozak Soup, Mafalda i Bemba Sauco són els grups que hi actuaran. 

Amb l'encesa de la foguera, celebració que té lloc arreu dels Països Catalans, també es rendeix culte al sol i a l'allargament del dia pel solstici d'estiu.