Reus inverteix 2,6 MEUR en actuacions destinades a l'abastament d'aigua de boca

Davant la situació de sequera i crisi climàtica actual, els ajuntaments del territori es veuen obligats a trobar la manera com adaptar-se a la manca d'aigua, a partir de la millora del servei i la seva reutilització. L'Ajuntament de Reus no és l'excepció i, per tant, des de l'empresa Aigües de Reus, es treballa pel desplegament del pla de sequera amb diversses accions, com ara, la diversificació de fonts d'abastament.

Aquest dijous, l'ens municipal ha connectat a la xarxa d'abastament tres nous pous ubicats a la zona de l'autovia de Bellissens. A aquests tres pous, els quals estaven pràcticament en desús, se'ls ha fet un tractament perquè la seva potabilitat sigui constant i puguin abastir d'aigua KM 0 al municipi diàriament. Els treballs duts a terme han suposat una inversió de 543.000 euros i s'hi ha estat gestionant tot plegat des de fa uns 4 anys. La tramitació ha estat llarga i complexa, en part, perquè en estar situats en el límit del domini públic ferroviari arran de la construcció del Corredor del Mediterrani, ha estat necessària l’autorització per part de l’empresa pública ADIF.

Aquests tres pous tenen ara la capacitat de gestionar un punt màxim de 120 metres cúbics per hora i tenir fins a 1.000 metres cúbics d'aigua al dia en la xarxa d'abastament municipal. "Aquesta és una quantitat que no ens arriba de manera contínua, ja que depèn de la situació dels nostres aqüífers", explica el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, qui detalla: "El sistema està preparat per poder injectar a la xarxa 120 metres cúbics per hora".

"Tenim una mica menys de dependència de l'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona o del Siurana-Riudecanyes", apunta el regidor. "Reus ha guanyat una mica més d'aigua, i la la diversificació ha estat la clau de l'èxit", conclou.

L'obtenció d'aigua potable de KM 0 és una de les accions principals del pla de sequera municipal

Aviat, es recuperarà també el pou conegut com a IGME (Institut Geològic i Miner d'Espanya), situat a l'autovia de Bellissens i al qual s'han destinat més de 310.000 euros. A més, en aquests moments, s'ha obert la licitació per a la construcció de la planta de tractament d'aigua de la mina del barri Fortuny (gairebé 500.000 euros) i es treballa per a la potabilització i injecció a la xarxa d'abastament de l'aigua dels pous d'Agro-Reus (350.000 euros) i per a l'adequació i instal·lació dels de l'aeroport de Reus (650.000 euros).

Aquestes cinc actuacions, que s'espera que totes estiguin realitzades abans de l'any 2026, juntament amb d'altres ja realitzades, suposen una inversió total per part del consistori de 2,6 MEUR, i permetran incrementar fins a 3.700 metres cúbics d'aigua al dia i multiplicar, així, per 5 les possibilitats actuals d'aigua de KM 0.

Quant al consum diari d'aigua potable a Reus, actualment tan sols és de KM 0 el 5%, que passarà a ser un 19% amb les accions anteriors. La resta, el 81% restant, el garantirà el CAT.

Pel que fa als tractaments, millores i infraestructures de l'aigua no potable, 1,6 MEUR es destinen a aquests per a continuar garantint la neteja de carrers i clavegueram i el reg de parcs i jardins. "La idea és que aquests pous que bastiran la xarxa de reg de parcs i jardins, el dia de demà, passin també a la xarxa per a ús boca i entri en joc l'aigua regenerada de la depuradora, que es s'utilitzarà per al reg agrícola, jardins, parcs...", argumenta el gerent d'Aigües de Reus, Joan Carles Ferraté.

En total, uns 5 MEUR es destinen a la recuperació de pous i minats, la millora de la xarxa i el servei de telemesura, entre altres iniciatives.

En les properes setmanes i mesos, es presentarà el projecte de patrimoni històric de la Bassa Nova, Aigües de Reus continuarà la renovació de la flota de vehicles municipals (el 70% de la qual ja té un ús 100% elèctric), es renovaran equipaments de l'àmbit de laboratori i s'actualitzaran sistemes de monitorització.

La sequera: una problemàtica històrica

"Hem tingut problemes de sequera des de fa anys i en conseqüència, hem hagut de buscar fonts d'abastament diverses", explica l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, qui recorda la responsabilitat per part dels reusencs i les reusenques, el consum mitjà d'aigua dels quals està per sota de la mitjana de Catalunya.

Amb aquestes actuacions, Reus, que disposa de 360 km de xarxa de sanejament d'aigua, passarà a comptar amb un total de 26 pous municipals -no únicament d'ús d'aigua de boca-. A hores d'ara, hi ha una vintena en servei.

La capital del Baix Camp presenta una eficiència en el servei i rendiment de la xarxa d'un 85% aproximadament. El gerent d'Aigües de Reus, Joan Carles Ferraté, detalla: "Del 15% d'aigua no registrada al municipi, un 9,9% són fuites". Els ajuntaments de municipis petits tenen més problemes de fuites perquè "no han tingut la capacitat recaptatòria per millorar el sistema", segons Ferraté, qui afegeix: "En el sector de l'aigua és important que hi hagi una certa economia d'escala a través de consorcis, consells comarcal, diputacions...".

El punt final de les obres de regeneració de l'aigua de l'EDAR de Reus, a 2 o 3 anys vista

A la roda de premsa d'aquest dijous, s'ha recordat que des del 2018, Aigües de Reus està darrere del projecte de regeneració de l'aigua de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Reus. Fa unes tres setmanes, l'Ajuntament es va reunir amb l'Agència Catalana de l'Aigua per demanar que s'agilitzi el tràmit, fins i tot en caràcter d'urgència.

Ara per ara, l'empresa guanyadora del concurs compta amb 14 mesos per a redactar el projecte. Després, s'obrirà la fase d'exposició pública, que clourà amb l'aprovació final, moment en què arrencarà la fase de licitació de l'execució de les obres. Des del consistori, s'espera que estigui enllestida l'obra, amb el sistema d'impulsió, en uns 2 o 3 anys.

Les canonades impulsaran l'aigua cap a la zona de Botarell i les Borges del Camp, que és on s'haurà de situar la bassa d'emmagatzematge per poder garantir sistema de regadiu durant els mesos d'estiu. També, s'hauran de tramitar diverses expropiacions, ja que la canalització passarà per finques privades.

Ja s'ha licitat la redacció del projecte del sistema de regeneració de l'aigua que surt de la depuradora, la seva canalització i el sistema de bombament. Encara falta la licitació de la bassa d'emmagatzematge.