Sota el suggerent enunciat ‘Els secrets d’El Círcol’, una quarantena de persones van participar dissabte passat en una de les cites mensuals que organitza el programa ‘Quedem?’ d’Òmnium Baix Camp. Atrets per la idea de conèixer detalls reservats d’aquesta longeva entitat que, entre altres aspectes, va fundar l’emblemàtic Teatre Fortuny, els assistents van poder passejar pels salons d’aquest decimonònic edifici que actualment compta amb pocs més de tres-cents socis i que presideix la plaça més literària de totes les que hi ha a la ciutat.
Acompanyats durant el recorregut pel vocal de la junta, Marc Moncusí i amb la posterior incorporació del flamant president, Pepe Jofré, els assistents a la visita van recórrer les sales principals d’aquesta entitat que històricament ha comptat bé amb el desig de formar-hi part per la seva pretesa exclusivitat o bé amb els recels de part de la població. Mostra d’aquesta darrera situació és el naixement del malnom ‘El Círcol dels senyors’, del qual encara hi ha record.
Fundat el 28 de maig de 1852 per industrials, terratinents i comerciants, el primer reglament d'El Círcol definia com a objectiu principal de l'entitat “fruir de l'amena societat”, “la lectura d'obres escollides i de periòdics nacionals i estrangers” i “el lícit esbarjo que faciliten tots els jocs que no estan prohibits per la llei”. Resulta curiosa, tal i com va comentar Moncusí, la tria del nom de la societat que busca emparentar-se amb El Círculo del Liceu que va precedir-la en el seu naixement.
Els objectius fundacionals de l’entitat encara avui en dia queden palesos en les seves instal·lacions a través de la permanència d’una sala de bridge, la històrica biblioteca amb alguns incunables, o la magnífica sala de la làmpada on dos miralls confrontats donen una perspectiva molt interessant de l’espai. Tot i que la ruta va aportar pocs “secrets” sobre una de les entitats més veteranes de la ciutat, la visita va ser fructífera en permetre observar amb calma els petits detalls d’una institució com aquesta de la que queden escassos exemples al país.
“Va ser pionera a Catalunya”, va comentar amb orgull Moncusí. Vitralls decorats amb flors a algunes de les portes, quadres de Llovera o Miró, xemeneies que ja no cremen però decoren, fusta que s’enfila fins els alts sostres, magnífica ceràmica a les parets del menjadoret, làmpades d’un temps en què els balls al saló eren habituals entre la burgesia,...tot els detalls condueixen al visitant a un temps passat. Com a anècdota vinculada al teatre que l’entitat va posar en marxa, Moncusí va desvetllar que una porta permet als socis l’accés directe des de la sala de la làmpada a les llotges del primer pis del Fortuny. “Evidentment, només als socis amb entrada”, va advertir ràpidament.
Més enllà de la importància del patrimoni del Círcol, cal reconèixer el paper que l’entitat ha jugat en la història de la ciutat. “En aquest espai han conversat gran nombre de personalitats”, va explicar Moncusí, referint-se a la biblioteca. Polítics com, per exemple, el president Tarradellas que es pot observar en el llibre que l’any 2002 va publicar l’entitat. El simbolisme de l’entitat també va provocar que durant la Guerra Civil fos comissada per la UGT i el PSUC, el 1936, i durant el primer franquisme allotgés la Falange. Envoltada encara pel misteri d’un temps aturat entre les seves parets, avui només es requereix l’aval de dos socis i el pagament d’una quota anual d’uns 500 euros per formar part d’aquesta entitat històrica de la ciutat.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics