Sergi Sol: 'L'Oriol Junqueras creu que Marchena ja ha decidit'

Sergi Sol ha presentat aquest passat divendres al vespre, a la Biblioteca Xavier Amorós, un llibre que va viure en primera persona i que permet aproximar-se als fets més trascendents de la política catalana contemporània des de la primera línia de foc. No en va, va ser cap de comunicació d'Oriol Junqueras a ERC i cap del gabinet de comunicació a vicepresidència. Un bagatge al qual cal sumar la condició "d'amic" del dirigent republicà jutjat aquests dies pel Tribunal Suprem.

'Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures' (Editorial Ara) neix "de la necessitat d'explicar coses. Primer és un cop de ràbia i després és tot allò que hem viscut i es pot explicar" des de les posicions clau dins del govern, ha afirmat. "Per exemple el 17 d'agost, data de l'atac terrorista, i el 20 de setembre, jo passo tot el dia amb ell. No és que ningú m'expliqui el que ha passat. És que jo hi era", ha deixat clar, mentre ha apuntat en clau de l'actualitat judicial que "l'Oriol té claríssim que no surt. Té claríssim que es passarà anys a la presó, i que la seva sort no dependrà del que decideixi Marchena". Ha afegit que el jutge "ja ha decidit i ell creu el mateix. Ell creu que la seva sort dependrà del que decideixi el Tribunal d'Estrasburg".

Una resolució que hauria de ser determinant en el futur tant "per als presos com per als exiliats. Perquè fins i tot en la remota hipòtesi, que no creiem possible, que la sentència fos benèvola, els exiliats tampoc podrien tornar. Parlo constantment amb l'Oriol i el Raül (Romeva), i creiem que l'única sentència que serà realment justa i els podrà treure de la presó és la d'Estrasburg", ha subratllat Sol.

També ha rememorat el dia "en què va venir un periodista 'progre' i l'Oriol li va dir davant meu que ell havia estudiat la història d'Espanya. I quan s'ha trobat en cojuntures similars, ha adoptat la pitjor de les solucions i la més repressiva. Per tant, quina esperança hi ha?", s'ha preguntat. Sobre el contingut del llibre, Sol ha destacat diverses variables. "Hi ha una part en primera persona d'episodis i dates molt significatives, com l'1-O o el 3-O. També un recull de vivències de l'Oriol a Sant Vicenç dels Horts, que expliquen perquè ell és capaç de guanyar en un lloc on mai ningú s'hauria imaginat que els republicans puguessin guanyar. I després hi podem trobar una part significativa de reflexió política, que és el balanç de compartir tantes coses amb l'Oriol", ha detallat.

I en aquest punt s'introdueix la necessitat de l'independentisme d'ampliar la base, encara que amb matisos. "Jo no faig massa esment a aquest terme concret", ha explicat Sol. "Però ho exposaré de manera molt gràfica. L'independentisme és hegemònic ara com ara a la Cerdanya, al Ripollès, al Solsonès, al Pla de l'Estany i al Berguedà. Totes juntes no sumen 120.000 habitants", ha descrit. En contraposició d'aquest fet objectivable, "Santa Coloma de Gramenet té més de 120.000 habitants. I sabeu quants regidors escollits per llistes independentistes té? 0. Sabeu quants n'hi ha hagut, al llarg d'aquests quaranta anys? 0". La conclusió de Sol és que "o bé som capaços de fer molt més homogeni territorialment el republicanisme i l'independentisme, o no ens en sortirem".

Per tant, ha seguit, "cal sumar per guanyar. Sumar vots, és clar, imprescindibles en una via democràtica. Perquè si algú ha decidit que això s'ha de fer una altra manera que l'expliqui, perquè jo no la conec", ha apuntat amb la subtilesa pròpia d'una càrrega de profunditat. El plantejament, per si sol, queda coix. Requereix aportar solucions. I Sol ha considerat que "l'única manera de penetrar en aquestes regions metropolitanes, tant la de Barcelona com la de Tarragona, és una tasca que li correspon fer a ERC. Perquè tot el món de la postconvergència té enormes dificultats per arribar a la gent. I en canvi ni l'Oriol ni Esquerra genera rebuig", ha assenyalat.

El llibre ajuda a entendre, de fet, com Junqueras "és capaç de connectar amb un univers humà", com el de Sant Vicenç dels Horts, "que havia estat molt tradicionalment a les antípodes dels republicans en general i que avui forma part de l'univers dels independentistes. Aquesta ha de ser la prioritat. No ha de ser guanyar per més al Pla de l'Estany, sinó guanyar on no ho fem. O, com a mínim, ampliar el permímetre dels republicans i guanyar múscul a les regions metropolitanes. Perquè si no ho aconseguim ens aboquem no només a un empat infinit, sinó que donem potencialitat a mites com el de Tabàrnia", ha conclòs.