Dijous, 13 de Maig de 2021

'Som les descendents de les bruixes, però també de qui les va acusar'

La revista 'Sàpiens' treu a la llum una investigació sobre la cacera de bruixes a Catalunya

08 d'Abril de 2021, per Alba Cartanyà
  • Una imatge de l'acte

    Alba Cartanyà

Catalunya va ser el primer lloc d'Europa en tenir una llei que tipificava la bruixeria com un delicte. A la península Ibèrica, la cacera de bruixes que es va produir entre els segles XV i XVIII s'associa popularment al País Basc i Navarra, però les xifres assenyalen que allà va haver-hi un centenar de casos; mentre que aquí, a Catalunya, arriben a un miler.

Per tal de "dignificar" la memòria de totes aquelles dones que van ser perseguides, torturades i assassinades, la revista 'Sàpiens' ha editat un dossier especial amb una investigació realitzada per Pau Castell i Agustí Alcoberro. També ha engegat la campanya 'No eren bruixes', que compta amb un vídeo promocional i un manifest que es pot signar aquí.

La sala d'actes del Casal de les Dones de Reus s'ha omplert aquest dijous a la tarda (complint amb les mesures sanitàries) per a la presentació de la investigació i la lectura del manifest. La regidora de Participació, Ciutadania i Transparència, Montserrat Flores, ha explicat que és important conèixer què va passar realment per "restituir la memòria de totes elles". Ha afegit que també hi ha una qüestió de present, ja que "la imatge de les bruixes no ha de servir per a desqualificar-nos com a dones".

La cap de redacció de 'Sàpiens', Sònia Casas, ha dibuixat les principals línies de la investigació i ha recordat que el 10 de juny se celebrarà un altre acte, a l'Arxiu Municipal de Reus, on s'abordarà el tema amb més profunditat de la mà dels mateixos historiadors que han realitzat el reportatge.

Dones estigmatitzades

"Des dels feminismes es parla molt de la dona bruixa empoderada", ha assenyalat Casas, "però aquí a Catalunya no va ser així". Segons ha explicat, el perfil de dona sàvia i temuda per les institucions patriarcals "funciona a Europa", però aquí a Catalunya no: el prototip de bruixa era una dona "pobra, vella, sola, desemparada i estigmatitzada per la seva comunitat".

En aquest sentit, doncs, Casas ha fet referència a algunes consignes feministes i ha ressaltat que "som les descendents de les bruixes, però també de qui les va acusar", ja que, com apunta la investigació, les acusacions de bruixeria no només provenien dels homes, sinó també de moltes dones. A més a més, contràriament a l'imaginari popular, "a Catalunya no cremaven a les (considerades) bruixes sinó que les penjaven", ha afirmat Casas. 

Perseguides pels consistoris

Una altra qüestió que potser és poc coneguda, ha continuat Casas, és que el tribunal de la Santa Inquisició considerava la bruixeria com un fenomen de "superstició" i que, en cert sentit, li feia nosa; per això va delegar la seva gestió als poders locals. D'aquesta manera, qui va perseguir més intensament a les dones van ser els consistoris d'aquella època.

Fins i tot, es va acabar creant un ofici que consistia en anar pels pobles i assenyalar totes aquelles dones que podien qualificar-se de bruixes. Molts dels homes que ho van fer, van ser condemnats després pel mateix tribunal de la Santa Inquisició per acusacions falses.

Per altra banda, els arxius consultats també mostren com la cacera de bruixes va ser més intensa en els territoris que es trobaven més allunyats dels centres de poder. 

Controladores dels grans misteris

Les tesis feministes i els historiadors estan d'acord que l'origen d'aquesta persecució de les dones recau en la premissa que elles controlaven dos aspectes que, des d'una mirada masculina, eren "grans misteris": la reproducció i la gastronomia.

A principi de l'edat moderna hi va haver una època de canvi climàtic, que va ocasionar una crisi econòmica i social (males collites, fam, pobresa i una mortalitat infantil elevada). En aquell context és quan va començar la cacera de bruixes i "no és casualitat", ha indicat Casas, sobretot tenint en compte que "els principals crims de bruixeria s'associaven a l'alteració del clima i a l'infanticidi". Els homes van voler intervenir en processos que fins llavors "havien estat exclusius de les dones", i les culpaven del que passava en aquests àmbits.

Jutjades pel Consell Municipal de Reus 

Concretament a la ciutat de Reus, diverses dones van ser jutjades pel Consell Municipal, és a dir, pels mateixos veïns i veïnes. S'ha pogut conèixer la identitat d'algunes d'elles, però a la majoria "no les podem ni recordar pel seu nom", ha lamentat la regidora Flores.

Per aprofundir en el "feminicidi" que va ser la cacera de bruixes, i concretar-lo en l'àmbit geogràfic del Baix Camp, el 10 de juny està prevista una conferència a l'Arxiu Municipal a càrrec de l'historiador Pau Castell. També hi haurà una mostra de documents, coincidint amb la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges