Un esport per gaudir gossos i persones

L'Agility és una modalitat competitiva on un guia dirigeix el seu gos en una sèrie d'obstacles, els quals ha de lliurar de la forma més neta i exacte possible, competint a contrarellotge. Des de fa uns anys, Reus compta amb un club cada cop més punter en aquest peculiar esport. Es tracta de l'Agility Neo, situat a la carretera entre Reus i Tarragona, al Camí del Ovellons, quilòmetre 1. L'equip està ubicat a la capital del Baix Camp i el formen 54 guies i 43 gossos. Tot i ser un club jove, aquest ja s'ha convertit en un referent a Catalunya.

Les dues grans competicions on participa el club Agility Neo són la Lliga Catalana i la Copa Catalunya. En la primera hi prenen part una vintena d'equips i hi ha tres divisions: la d'Honor, Primera i Segona. Dins de cadascuna hi ha quatre modalitats, depenent de la mida dels gossos. En aquest sentit, l'Agility Neo ha aconseguit, aquesta temporada, la primera posició a la Divisió d'Honor en la categoria mini, segon per equips i tercer en l'apartat estàndard. A Primera han ocupat el primer lloc per equips i mini i el tercer en la categoria estàndard. L'altre gran premi rellevant en l'Agility del territori és la Copa Catalunya. En l'estàndard van ser primers, mentre que van ocupar el segon lloc en mini. Així mateix, l'equip reusenc també competeix en l'àmbit estatal i mundial depenent de la classificació als tornejos nacionals.

"Treballem en tres tipus de pistes, amb diferents recorreguts", explica Josep Maria Barberà, un dels fundadors d'Agility Neo, en referència a les seves instal·lacions. Barberà comenta que hi ha un factor molt important i "el més necessari" en aquest món: la iniciació del gos. Considera primordial veure com "començar a entrenar l'animal" i és totalment conscient que "el que pel guia és una competició per al gos ha de ser un joc i això no es pot perdre mai de vista". A més, poden passar més de 18 setmanes des que el gos i el guia s'inicien en l'Agility, fins que comencen a practicar en pistes per competir.

Un esport que neix al Regne Unit

L'Agility consisteix a fer passar el gos a través d'una sèrie d'obstacles reglamentats en un ordre concret marcat per un jutge, en el menor temps possible i amb les mínimes penalitzacions. Els obstacles sempre són els mateixos, però situats de forma i ordre diferent, ja que en cas contrari el gos els mecanitza ràpidament.

El recorregut consisteix en uns 20 obstacles (salts d'alçada, longitud, roda, túnels, passarel·la, balancí, rampa, eslàlom, entre d'altres), en un espai de 20 per 40 metres i amb una distància màxima de recorregut de 200 metres. El gos ha de superar els obstacles per ordre correlatiu i el guia va corrent al costat indicant amb la veu o amb els braços el següent obstacle a superar, sense tocar el gos en cap moment. Per tant, no es tracta només de saltar i córrer molt, sinó de fer-ho bé per evitar penalitzacions. Les proves canines d'agilitat van néixer al Regne Unit l'any 1977 i estan inspirades en els concursos hípics de salt.

L'Agility combina la part física amb la psicològica, i per aquest motiu, el guia ha de saber mesurar els seus sentiments "després de fer una mala prova". "Si t'enfades, t'ha de durar molt poc, perquè quan el gos et mira l'has de complaure". Pel que fa al circuit, Josep Maria Barberà explica que no han de ser repetitius i que, abans de tot, el guia s'ha d'aprendre la seqüència que ha de manar al gos. Si això no és així, l'animal "no ho comprèn i no va on toca".

En els campionats on participen, el temps el marca el gos que fa zero faltes. "El que sanciona és no fer la pista totalment neta", comenta Barberà, qui afegeix que aquest fet "permet que gossos menys ràpids estiguin davant, ja que un animal que fa menys temps no té per què ocupar la primera posició".

'Qualsevol gos pot practicar l'Agility'

"Un gos gran o un de petit pot fer Agility", afirma Barberà. Tot i això, el que cal fer abans de res és trobar un premi per l'animal quan acaba de fer el circuit i "si no el trobem llavors sí que és complicat".

Pel que fa a un gos de raça petita, aquest no pot començar a practicar l'Agility fins als 9 mesos, que és quan se li tanquen els cartílags. Pel que respecta un de gran, d'entre 18 i 24 quilograms, ha de passar un altre mes i mig. "Hi ha exercicis que fins que no estan desenvolupats no els poden fer", comenta el fundador del club Neo.

En aquests anys, els fundadors s'han trobat amb gossos de totes les tipologies, des d'obedients i tranquils fins a molt nerviosos. Tot i això, Barberà creu que "tots poden acabar practicant l'Agility", amb més o menys temps de dedicació. El guia reclama, però, "més ajudes a Espanya quan se censa un gos, per tal que educadors canins facin cursos mínims com passa en altres indrets d'Europa, on les institucions bonifiquen qualsevol tipus d'ensenyament bàsic". "Aquí no hi ha res d'això, i qui ho vulgui fer s'ha de gastar diners i, com que no hi ha cap regulació, tothom fa el que pot", critica.

Un club familiar

El club Agility Neo va néixer l'any 2008 entre la família de Josep Maria Barberà. "El meu fill es va comprar un gos i ho vam descobrir, i després tots en vam tenir". "Vam veure que hi havia poca cosa a la demarcació i ens vam engrescar a comprar un espai i el vam adequar". En total, són 6 membres a la família i es van repartir les despeses. Poc després, ja va començar a venir gent interessada en l'Agility i es van posar a treballar de forma més seriosa. "Hem evolucionat i en 8 anys que portem les coses ens van prou bé", diu.

En total, el club compta amb 54 gossos competint i 43 guies. Aquests paguen una quota mensual de 35 euros i poden fer ús de les pistes per entrenar i competir en nom de l'equip reusenc. L'Agility Neo es condueix amb un vessant familiar, malgrat que tot es fa consensuat entre els socis. "O comparteixes entre tots o no val per a res", comenta Barberà, qui admet que això "no és un negoci" i tot s'inverteix a millorar els espais.