Un reusenc es prepara per a l’apocalipsi zombi

Què s’hauria de fer davant d'un hipotètic col·lapse de la societat? Com podria sobreviure's a una catàstrofe natural mundial? I a un apocalipsi zombi? El parapsicòleg reusenc Xavier Barceló, conegut com Ramsés en la professió i pertanyent al moviment ‘prepper’ o supervivencialista, dóna resposta a aquest tipus d’interrogants en un curs que sol durar un dia, però que “pot durar més, depenent de l’interès dels visitants” explica, on posa a disposició de l'alumnat tots els seus coneixements sobre supervivència bàsica, avançada i defensa personal en cas d’una hecatombe, “ja sigui una tempesta solar o un propagació vírica". 

Moviment ‘Prepper’

Els ‘preppers’ (en català supervivencialistes), són les persones que formen part d’aquest moviment iniciat als Estats Units, que s’ha anat expandint per molts països i que es basa en estar preparat per si el món "s’acabés demà", alerta Ramsés. “La clau per sobreviure és detectar els senyals del col·lapse a temps i actuar abans que sigui massa tard”, revela. Les bombes nuclears durant la Segona Guerra Mundial i la influència de la Guerra Freda, així com la cultura de les armes, han anat forjant aquest "caràcter supervivent" del país nord-americà, afirma. A Catalunya i a l'Estat Espanyol, és la primera persona que ofereix un curs amb coneixements sobre aquesta temàtica tan controvertida.

Repàs a la història 

El parapsicòleg argumenta que al planeta actualment hi ha més 7.000 milions de persones i les previsions per al 2050 és que hi n’hagi més de 10.000 milions. Per tant “la sostenibilitat del planeta no serà possible, tenim recursos finits”, matisa, i  “tard o d’hora arribarà el col·lapse”. Ramsés està segur que el món, tal i com el coneixem, s'acabarà en un moment no gaire llunyà, i opina que la propagació d’un virus "mortal, contagiós i desconegut" no és pas impossible, ja que al llarg de la història, precisa, s’han produït diverses epidèmies mortals i virus que han produït efectes similars en les víctimes, com els dels coneguts zombis o ‘humuts’, concepte que ell mateix ha creat tot unint les paraules humà i mutació, "ja que els infectats podrien no ser com els zombis de les pel·lícules. Serien humans mutats d'un virus, probablement desconegut", manifesta.

Com a exemples, Ramsés cita la grip espanyola de 1918, considerada una de les pandèmies més devastadores de la història, que va matar en un any entre 20 i 40 milions de persones “en una època on els únics mitjans de transport eren el vaixell i el tren. En un món globalitzat com el d’avui es calcula que un virus mortal contagiós pugui propagar-se mundialment en 24 hores”, assegura. El virus de la ràbia actua de forma similar; si la persona afectada pel virus no es vacuna en un termini d’una setmana, “el cervell deixa de funcionar correctament”, afirma Ramsés, i "la persona afectada ja no és la mateixa" perquè es torna molt més agressiva. Per tot plegat, apunta, "no seria descabellat pensar que es produís quelcom similar", manifesta l’especialista. “Ara fa un any va morir a Olot un nen a causa de la diftèria, una malaltia que portava descartada a l’Estat Espanyol uns 30 anys”, exposa, per argumentar que no hi ha la certesa que no pugui haver-hi una propagació vírica de conseqüències "desconegudes". 

‘Zombies’ o ‘Humuts’

Les pel·lícules presenten els zombis com persones ressuscitades després de mortes i que ataquen els altres, i això  no seria necessàriament així. “Tècnicament el tracte digestiu d’un zombi o ‘humut’ no funcionaria, i per tant no podrien digerir els aliments. Si mosseguessin les altres persones es tractaria d’un instint natural d’alimentació provocat pel virus, tot en funció de la infecció vírica de la qual es tractés”, raona Ramsés, que aclareix també, que quan un cos porta quatre minuts en estat d’hipòxia ja no pot reviure. Els ‘humuts’ tampoc tindrien propietats sobrehumanes ni un físic superior: “No podrien escalar parets verticals ni saltar cinc metres; es tracta d’un cos humà, i és limitat”, assegura.

La vida després del col·lapse

Com seria la vida en cas d’emergència brutal, propagació vírica o apocalipsi zombi? Si desaparegués l'electricitat, segons Ramsés, les infraestructures quedarien anul·lades; desapareixerien els canals de distribució d’aigua i combustible, les fàbriques deixarien de produir aliments i medicaments, es tallarien totes les comunicacions i el món actual experimentaria una parada total. Els ciutadans quedarien totalment desamparats, “la humanitat no està preparada per això avui en dia, doncs imagina al 2050”, opina.

“Davant el caos, la gent fugiria, i aquí, les centrals nuclears de Vandellòs, per exemple, esclatarien i s’hauria d’anar molt amb compte amb la radiació. Per sobreviure, s’hauria d’aconseguir o construir un lloc segur per protegir-se, aprendre a aconseguir aliments a través de la caça o la recol·lecció, trobar una font d’aigua i saber potabilitzar-la”. En definitiva, sobreviure de forma autònoma, amb la dificultat que això comporta, exposa Ramsés, sense electricitat, combustible, comunicació, ni cap comoditat actual, i a més fent front a perills desconeguts. "És per això que, per sobreviure, cal estar preparat", aconsella l'especialista, que conclou amb la reflexió d'un antic proverbi xinès, molt útil en relació a la capacitat de supervivència: "Dona'm un peix i soparé avui, ensenya'm a pescar i soparé cada dia".