Divendres, 29 de Març de 2024

Una breu història de l'escola a Reus

La primera referència documentada a la ciutat és el pagament a un mestre d'infants, el 1457

09 de Gener de 2021, per Marc Busquets
  • Detall d'un cartell de la Generalitat de 1932 sobre l'ensenyament, exposat al Museu de la plaça de la Llibertat

    Reusdigital.cat

Ara per ara, a la nostra ciutat hi ha fins a 37 centres d'ensenyament dels cicles de primària i secundària. Els models educatius, lògicament, han estat diversos, canviants i s'han perfeccionat fins als nostres temps. Tot plegat, per adaptar-se a les necessitats de la societat i de les èpoques. En conseqüència, la realitat actual poc té a veure amb la de segles enrere. Per relatar de manera breu i directa allò que ens ha conduït on som, podem establir la constitució de 1812, la 'Pepa', com el punt de partida per garantir una educació de qualitat als ciutadans. 

Igualtat de drets i d'oportunitats

Es va tractar, en essència, d'una eina per contribuir a la igualtat de drets i d'oportunitats entre la població. Els primers liberals van veure en la instrucció a les escoles una via ràpida per acabar amb l'absolutisme, en especial perquè les dades de l'època eren preocupants. De fet, els índexs d'analfabetisme a Reus van ser molt elevats, al llarg del segle XIX, tal i com va reflectir el cens de 1860. En aquest s'hi va fer constar que el 59% dels homes no sabien ni llegir ni escriure, mentre que en el cas de les dones el percentatge s'elevava al 86%. 

Per explicar aquestes xifres cal subratllar l'elevat absentisme a les aules (a causa del treball infantil), i les precàries condicions de molts dels centres del municipi. Si hi afegim les dificultats de les escoles a l'hora d'aconseguir finançament i recursos, pot entendre's que la tasca dels docents fos complicada. Ben entrat el segle XX, amb tot, la situació es va poder revertir, tot entenent la formació com una porta de sortida a la misèria per a moltes famílies de casa nostra. 

De les antigues escoles tutelades per l'Ajuntament de Reus fins a la lenta aparició de nous centres, el panorama que es va dibuixar en aquells anys va incloure la coexistència d'acadèmies privades i d'espais gestionats per institucions religioses. Cal posar en valor, a banda, la rellevància de l'Escola Nova, moviment del país que va impulsar diversos col·legis a partir d'un caràcter de matriu llibertària i en què la religió es va eliminar de les matèries a impartir a la canalla. D'aquesta manera, i durant la Segona república (del 1931 al 1939), el consistori va apostar de manera decidida per l'ensenyament públic. 

En aquesta línia, i segons es recull a la 'Història general de Reus', l'any 1933 a la ciutat hi havia quatre escoles unitàries i 12 centres privats, el que es va traduir en més de 3.500 infants matriculats en centres públics (i uns quants més de 2.000 en els altres). El règim feixista, però, va sotmetre l'escola a partir de l'adoctrinament nacionalcatolicista i va marcar unes quantes generacions de reusencs. Passat el franquisme, i en especial a partir del 1978, la voluntat cívica i progressista de molts va permetre recuperar l'esperit laic de l'Escola Nova. 

La primera referència, el 1457

Com a curiositat, cal situar a l'any 1457 la primera referència documental a l'escola reusenca pel justificant d'un pagament a un mestre d'infants per part del Consell de la vila, el que fa pensar que el centre devia existir anteriorment. Més endavant, el 1494, es va impulsar el primer espai municipal dedicat a l'ensenyament, a tocar de la muralla i del portal, i que es va conèixer entre els veïns com 'L'estudi'. Segles més tard, i amb l'arribada de les monges paüles (1793) es va contemplar l'obertura d'un centre públic per a nenes, i ja l'any 1815 l'Ajuntament va autoritzar els frares franciscans a impartir, entre altres, classes de llatí. 

La fundació de la societat 'Los amigos' el 1839; les primeres passes en l'ensenyament de la religiosa Maria Rosa Molas (1841), l'aparició del Centre de Lectura (1859) i de la primera escola laica (amb Teresa Mañé i Joan Montseny com a responsables, el 1891) o la inauguració del primer grup escolar públic al terme, al Prat de la Riba (1917) van ser altres dels episodis destacats en la implantació de l'educació com a element de cohesió i progrés a la ciutat. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics