Una realitat incòmoda

Aquest passat dijous han finalitzat a Reus les activitats lligades a la presència d'un grup d'activistes en defensa dels drets humans. S'han organitzat xerrades en instituts i en un dels centres cívics municipals, que han servit perquè la població hagi pogut conèixer una realitat no tan llunyana com pugui pensar-se d'entrada i colpidora. Les ponències han estat incloses en la vuitena edició del projecte Ciutats defensores dels drets humans, a la qual la capital del Baix Camp s'ha unit per primer cop.

'Nens que es pensen que juguen'

Un dels convidats ha estat Chema Caballero, cooperant en iniciatives per reinseir nens soldat a l'Àfrica, que ha exposat en una entrevista a Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio que "les potències occidentals tenen interessos en què no se sàpiga què fan amb la canalla a Sierra Lleona". Caballero ha narrat la seva experiència als joves de tercer d'ESO de l'Institut Salvador Vilaseca, tot mostrant-se sorprès "per la bona acollida i per l'interès que han tingut en tot moment". "És un tema dur, i han volgut conèixer no només la situació dels menors usats als conflictes bèl·lics sinó les causes". Aquestes es desconeixen, creu, "perquè interessa que així sigui. Darrere de les guerres hi ha la lluita per matèries primeres i tràfic d'armes controlats per corporacions econòmiques que també influeixen els mitjans de comunicació". 

Caballero va arribar a Sierra Lleona el 1992, integrat en un projecte solidari impulsat per l'església catòlica (va ser missioner) i Nacions Unides. Va ser sis anys més tard que se li va encarregar liderar un nou programa de cooperació basat en la reinserció de nens soldat, llavors pioner. "En un primer moment ens va costar creure que es podien rehabilitar, perquè jo els havia vist en batalla i res em feia pensar que hi hagués opcions de treure'ls de la lluita", recorda. La sorpresa, afegeix, va arribar després. "Ens vam adonar que amb temps per treballar amb ells sí que hi havia la possibilitat de treure'ls d'allà, de les drogues, i brindar-los altres sortides com tornar amb la família o estudiar", subratlla. 

Mà d'obra barata

L'activista denuncia que els exèrcits usen infants perquè "són mà d'obra molt més barata que no pas els adults, als quals se'ls ha de pagar un sou"."Els segresten", revela. "Se'ls pot manipular psicològicament, de manera que es pensen que juguen, no pas que fan la guerra. I el curiós del cas és que són molt més cruels, segons com", lamenta. De fet, es calcula que en un conflicte actual al Congo, el 90% dels combatents "és menor de 18 anys". El programa de rehabilitació pot allargar-se fins a l'any i mig, i el principal repte "és fer que se sentin segurs, perquè tan sols coneixen la violència. Estan acostumats a lluitar fins i tot per un plat de menjar", fa constar el cooperant. "Se'ls ha d'ajudar a superar els seus traumes, que es formin i que treballin després. Però això vol diners i darrerament la cooperació ha patit retallades", critica. 

Per tot plegat, Caballero manifesta que "la xifra de nens soldat s'ha incrementat notablement en els últims anys". La dada que més el preocupa, però, "és que cada cop són més petits". "Segresten la canalla d'aldees senceres, els manipulen i els entrenen", relata. Per sort, hi ha esperança. "Mira, fa un parell de setmanes vaig saber que un dels nois amb qui vaig treballar ha sortit endavant, i em va fer arribar una foto del seu fill. Creiem que a Sierra Lleona hem aconseguit reinserir 7.000 nens, i al nord d'Uganda també s'han fet programes exitosos", conclou. La solució d'aquesta problemàtica, assegura, no és a l'Àfrica. "És a occident", rebla. 

Recupereu l'entrevista a Caballero a LANOVA Ràdio: