Dimecres, 27 de Gener de 2021

'Vam dibuixar el futur de Reus amb la gent'

Enguany s'ha complert el 35è aniversari de la investidura de Josep Abelló com a alcade

31 de Desembre de 2020, per Marc Busquets
  • Els regidors socialistes de l'Ajuntament de Reus, el 1983, amb Borell com alcalde

    Imatges extretes del catàleg de l'exposició 'Àlbum dels 100 anys de socialisme a Reus' (Albert Arnavat)

  • Abelló, alcalde

     

  • Abelló, amb els regidors del grup socialista a l'Ajuntament de Reus (1987)

     

  • Cartell electoral del PSC amb Abelló com a alcaldable

     

  • Abelló, en un acte al Fortuny, el 1995

     

La nostra trobada s'hauria d'haver produït a l'abril, que és quan es va complir el 35è aniversari de la seva investidura com alcalde de Reus. La situació sanitària, prou que ho sabem tots, va impedir poder veure'ns i tot plegat es va anar demorant fins passat l'estiu, ja a la tardor. La cita va ser a la terrassa de l'establiment Viena de la plaça de Prim, amb la voluntat de repassar la seva acció política al capdavant del consistori i per recuperar-ne l'experiència. "Vam intentar dibuixar el futur de Reus amb la gent", explica Josep Abelló a Reusdigital.cat, per subratllar l'essència d'una etapa en què es van impulsar diversos grans projectes, entre els quals la constitució d'empreses municipals i estratègies per superar la crisi econòmica dels 80. 

Els fets de l'abril de 1985

En aquesta línia, la periodista Isabel Martínez ja va confrontar el llavors anomenat 'Pla de rellançament socioeconòmic' amb l'actual 'Pla de reactivació econòmica i social'. "Les comparacions no sempre són adequades", precisa Abelló, pel fet que les línies que ara es desenvolupen des del consistori donen resposta a "una situació excepcional" com és la pandèmia. "En el nostre cas, calia encarar la situació de molts reusencs que eren a l'atur, alguns dels quals no percebien cap subsidi", fa constar l'exalcalde socialista. 

Si un primer record passa per la memòria d'Abelló, però, és el seu nomenament i les tristes circumstàncies que el van envoltar. La mort del batlle Anton Borrell en un accident d'automòbil, el març de 1985, va precipitar els esdeveniments. A la llista electoral que aquest va encapçalar, dos anys abans, el número 2 era Joan Maria Roig i, Abelló, el 3 i primer tinent d'alcalde. "Els nostres perfils eren molt diferents, és així", apunta. Aquest últim va assumir, en els dies posteriors a la defunció de Borrell, l'alcadia accidental. El cas és que Roig, sindicalista i home de partit, no va voler renunciar al lloc. "El vam advertir que no podria ser l'alcalde perquè en certa manera s'havia quedat sol, i que tot plegat es quedaria en un trist espectacle", precisa Abelló. 

El conflicte existent va conduir una sessió amb el saló de plens ple, i en què cap candidat va assolir la majoria absoluta. Precisament per això, es va proclamar alcalde qui encapçalava la llista més votada a les municipals, és a dir, Roig. Sense el suport del grup del PSC, el seu període al capdavant del consistori va ser efímer. "Vam plantejar una moció de censura de seguida", relata Abelló, que va liderar Misericòrdia Vallès i que va obtenir els vots dels regidors socialistes (11) i els dos del PSUC. "Va ser estrany, sí, perquè jo mateix vaig lliurar la vara d'alcalde a Roig i després la vaig recuperar en qüestió de minuts", diu. Era el 12 d'abril de 1985, data que va suposar l'inici d'una era en què "vam comptar amb la complicitat ciutadana en la construcció de la ciutat". 

Participació ciutadana

De tot aquell capítol amb Roig, Abelló en subratlla un fet anecdòtic, i és que va arribar a ser alcalde "sense guanyar unes eleccions, com va ser el cas de Pasqual Maragall" a Barcelona. Sí que va guanyar els comicis del 1987 (amb més de 14.000 vots i 11 regidors), les de 1991 (amb majoria absoluta, tot aconseguint gairebé 16.000 vots i 13 regidors) i les del 1995 (15.000 vots i 10 regidors), abans de passar el relleu a Lluís Miquel Pérez. 

De Borrell, apunta Abelló, en va voler mantenir la seva "política d'empatia". "Escoltava i sabia fer que la gent s'impliqués en tot allò que era important per a Reus", manifesta. L'objectiu, doncs, va ser el de fomentar "la participació" dels veïns en qualsevol àmbit. En clau cultural, recorda, "vam tirar endavant una comissió d'artistes que ens assessoraven"; igualment destacable és "l'esforç col·lectiu" que va fer prosperar Redessa i el Mas Carandell; i, pel que fa a la salut, la implicació de diversos agents va permetre "la concepció d'un nou model de gestió" a través d'un "projecte estratègic" i la constitució de la Societat anònima municipal (SAM) corresponent el 1986. 

En aquest sentit, lamenta el canvi en la gestió, ara en mans del CatSalut. "Vam aconseguir ser un referent en l'atenció sanitària a Catalunya i a l'estat", assegura, a través d'un model d'èxit "enterrat" pel govern municipal del batlle Carles Pellicer. "Em va saber greu, clar, perquè crec que amb el Sant Joan a les mans de la Generalitat perdrem pes i capitalitat" al territori, raona Abelló a la recta final de la nostra trobada. Si quelcom resumeix tota aquella etapa, conclou, és que "vam lluitar contra l'atur i vam fer una readaptació comercial de la ciutat. El nostre fort, però, sempre va ser el factor relacional amb la gent. Sempre vam voler tenir els veïns a prop, i implicar-los en el futur", rebla. 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

abelló psc reus 1985 reusdigital
abelló psc reus borrell 1987 reusdigital
abelló psc reus cartell eleccions reusdigital
abelló psc reus 1995 fortuny reusdigital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Pepito de l'arena  01 de Gener de 2021

Aixi funciona el PS C?

DIU MOLT DE COM SOU, SOCIALISTOS. GENT EFICAÇ, SI (EN FER SERVIR ELS GANIVETS)

J. A. Carricondo  01 de Gener de 2021

El Roig va ser batlle o no?

Jo també hi era i no acabo d'entendre que no es reconegui un batlle. Tot i el temps minsa de la seva proclamació penso que s'ha de reconèixer el seu títol. Els fets son els fets i les opinions polítiques o altres, que cal aclarir sense dubtes, han de ser ferm i donar suport a uns fets recollits en les actes municipals. Sí o sí!

Reportatges