Pels defensors del model comercial tradicional de Reus sonarà a sacrilegi l’afirmació que la botiga Zara del raval de Jesús s’havia convertit ja en un establiment clàssic de la ciutat. Sens dubte, hi ajudava el fet d’haver-se establert en un punt neuràlgic important de la ciutat fa ja més d’un quart de segle així com la ubicació en un edifici històric: l’antic cinema Monterrosa, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Massana. Originàriament, l’espai arquitectònic que fins a final de novembre continuarà acollint el Zara data de 1941 i, segons el Pla de Protecció del Patrimoni aprovat el 2006 pel consistori reusenc, té alguns elements d’interès com ara els 3 fanals de la façana i la decoració interior. Uns elements que contribueixen a donar-li una aparença una mica més noble que altres botigues de la cadena Inditex ja plenament adaptades al model de centre comercial asèptic.
Mirat amb la perspectiva actual, el desembarcament de Zara a la capital del Baix Camp es indestriable de la millora urbanística del casc antic reusenc de finals dels anys 80 i dels esforços per modernitzar-lo i adequar-lo als nous temps. L’aleshores cadena –ara hòlding Inditex- va obrir la seva primera botiga Zara a La Corunya el 1975 i durant la dècada següent va iniciar una expansió empresarial i comercial imparable amb què va posar les bases del sistema de distribució que tan bons resultats li ha donat. El 1988 va obrir la seva primera botiga a un país estranger, Portugal, i el 1990 ja s’havia instal·lat a capitals tan importants en el món de la moda com Nova York o París.
L’expansió de la marca no es va realitzar únicament de portes enfora: el 1990, Reus era una de les 8 ciutats catalanes que tenia una botiga Zara i la única de la demarcació de Tarragona. D’aquesta forma, la capital del Baix Camp s’integrava en un club on -per descomptat- hi eren Barcelona, Lleida i Girona però també L’Hospitalet, Terrassa, Sabadell i Badalona. Un club que, en aquell moment tan incipient del desenvolupament de la companyia, ja disposava de 47 emplaçaments a tot l’estat espanyol. I és que a finals dels vuitanta, Reus mantenia una capacitat comercial estimable, amb 1.949 establiments, xifra que representava el 72% del total de la comarca del Baix Camp.
Un repàs ràpid a l’hemeroteca no indica que la instal·lació de Zara comportés cap mena de rebuig –per suposat, tampoc entusiasme- per part dels establiments instal·lats en ple centre comercial de la ciutat o els representants del sector. Una situació que -paradoxalment- sí s’ha viscut en anunciar-se el seu imminent trasllat al nou centre comercial, La Fira.
Pryca, el cas de Zara a la inversa
Al contrari de Zara, la instal·lació a Reus d’un altre gegant comercial, Pryca, es va viure justament a la inversa. L’hipermercat de capital francès s’havia establert a la veïna Tarragona el 1975 com a Carrefour i a finals dels vuitanta buscava expansionar-se a la capital del Baix Camp. Una pretensió que va aixecar les alarmes en el sector comercial de la ciutat representat per una jove Unió de Botiguers.
Davant els rumors existents, la regidora d'Unió de Progrés Municipal (UPM), Rosa Just, va preguntar en el ple ja el desembre de 1987 per les notícies de la instal·lació a Reus d'un hipermercat. L'alcalde, Josep Abelló, va reconèixer que existia una empresa que havia realitzat opcions de compra d'una sèrie de terrenys, però que el possible desenvolupament s'hauria d'ajustar a la legalitat i que es comprovaria al màxim l'afectació que una instal·lació d'aquest estil podia implicar en el comerç de la ciutat.
Mentrestant, la UBR també jugava les seves cartes per evitar el desembarcament de l’hipermercat a la ciutat. En el marc de la VII Jornada del Botiguer, el 1987, l'entitat va presentar el resultat d'un estudi realitzat per SERCOM entre 600 botigues de Reus amb unes dades prou contundents: el 86% dels comerciants entrevistats opinaven que a la ciutat no li convenia la instal·lació d'un hipermercat. Les conclusions d'aquest estudi quantificaven, a més, l'afectació que una hipotètica ubicació d'un centre comercial podia tenir per a l'establiment al detall: 227 comerços afectats o en perill i gairebé 700 treballadors afectats.
La batalla contra la instal·lació de l’hipermercat va ser àrdua i va comptar amb defensors tan qualificats com el mateix Xavier Amorós el qual afirmava, a finals dels vuitanta, que davant les grans superfícies fabricants, botiguers i consumidors eren a la mateixa trinxera. El seu argument es basava no tant en la defensa intrínseca del botiguer “sinó per a salvaguardar el consumidor i el fabricant proveïdor dels possibles abusos d'un hipotètic monopoli el qual podria ser potentíssim i asfixiant". Una tesi que –coincidències de la vida- desenvoluparia José Saramago a la seva obra La Caverna uns anys després per retratar tota la desaparició d’un món artesà i de proximitat davant les grans superfícies.
Tot i les oposicions contundents, la defensa de la legalitat per part de l’ajuntament va ser implacable i, en presentar-se dos projectes urbanístics es va haver de triar. La primera proposta era de l'empresa Continente, que volia situar-se a la partida Vila, i la segona, de Pryca, que pretenia situar-se al sector del Forn del Llevat. El govern municipal (PSC i ERC) va escollir el projecte de Pryca en una decisió que no va estar exempta de polèmica i que va rebre el vot en contra de l'oposició en bloc (CiU, PP, CDS i UPM).
Finalment, al plenari del 22 de juliol de 1989 només va arribar la proposta de conveni urbanístic formulada per la societat Hipermercados Pryca. Un projecte que contenia la implantació d'un centre comercial, hotel, oficines, habitatges i aparcament. La despesa projectada per Pryca era de 85 milions de pessetes, davant dels 60 milions projectats per Continente.
La signatura del conveni urbanístic amb Pryca es va materialitzar el 8 d'agost de 1989 tot i que l’hipermercat, finalment, s’inauguraria l’1 d’octubre de 1991. En xifres: una inversió de 4.800 milions de pessetes, 10.000 metres quadrats de sala de vendes i la creació de tres-cents llocs de treball.
Gairebé un quart de segle després, la ciutat de Reus es troba a escassos dies d’una altra inauguració que, sens dubte, canviarà el model comercial de la ciutat.
