Dimecres, 16 d'Octubre de 2024

Alejandro Fernández: «Són més greus les agressions de la CUP que la influència de l'extrema dreta»

11 d'Octubre de 2021, per Pep Martí
  • Alejandro Fernández.

    Adrià Costa

El Partit Popular acaba de celebrar la seva convenció, que ha de servir per impulsar el projecte de la formació i el lideratge de Pablo Casado, però que ha estat dominada per la presència de velles glòries, com José María Aznar, i per declaracions polèmiques d'alguns convidats, com les de Mario Vargas Llosa. Les enquestes, de moment, mostren la possibilitat d'una majoria de dretes formada pel PP i Vox.

El president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, va assistir a la convenció. A ell li toca una de les tasques més àrdues dels populars, que és reforçar la presència en la política catalana, on en les darreres eleccions al Parlament van quedar reduïts a tres diputats, malgrat la bona campanya feta pel candidat. Cordial i rocós, Alejandro Fernández defensa els colors, i insisteix en la moderació i centrisme del partit que capitaneja. 

- Acaben de celebrar la seva convenció. Ha tornat content de València?

- La veritat és que sí. Hi ha una cosa en política que és important i que és d'ordre psicològic, i és que em vaig trobar amb un ambient que em va recordar molt els moments previs a la victòria de José María Aznar el 1996 i de Mariano Rajoy el 2011. Un ambient que feia anys que al Partit Popular no es vivia. Un ambient guanyador.

[blockquote]"Les declaracions de Vargas Llosa? Hi ha gent que té la pell molt fina"[/blockquote]
- El fet que la convenció, que era per renovar idees, s'hagi focalitzat mediàticament en figures com l'expresident Aznar, Mario Vargas Llosa o Aleix Vidal-Quadras, no és un recurs al passat més que oferir una mirada de futur?

- Si vostè s'hi fixa, en qualsevol convenció del Partit Demòcrata o del Republicà, o de qualsevol gran partit, una de les coses que demostra que és un projecte molt gran i guanyador, és que és capaç de tenir un respecte per la seva història, pels seus referents morals. Les persones que ha citat, en diversos moments, han estat referents en l'àmbit del centre dreta liberal.  

- Comparteix les declaracions que va fer Vargas Llosa sobre la importància, no només de votar, sinó de votar bé?

- Una de les coses que té millor Vargas Llosa és l'ús extraordinari de la llengua. Per tant, qualsevol que vulgui fer una interpretació d'això de votar bé potser que no sigui tan tiquis-miquis. Hi ha gent que té la pell molt fina i de seguida s'esvera. 

[blockquote]"Amb el PP a la Moncloa, no hi haurà cap Salvini al govern"[/blockquote]
- Les enquestes dibuixen la possibilitat d'una majoria entorn del PP més Vox. Vostè, en les eleccions catalanes, va fer un discurs molt contundent contra el populisme de Vox. Se sent còmode amb la idea d'una possible aliança amb el partit de Santiago Abascal, ni que fos només per a la investidura?

- Jo el que li puc dir és que jo només contemplo un escenari, que és el del PP governant. És molt diferent un acord de govern que un acord d'investidura. Però també li dic una cosa. Jo vaig formar part d'una coalició entre el PSC i el PP a Tarragona, l'única capital de província on s'ha produït això, i com es pot imaginar, es va fer tot i les diferències brutals que tenim els dos partits en favor de l'estabilitat de Tarragona. Per tant, crec en la cultura de l'acord i la política és l'art del possible. Em preocupa molt més la presència en els governs i en les coalicions de Bildu que de cap altra formació política espanyola. 
 

Alejandro Fernández. Foto: Adrià Costa


- Però Bildu, a nivell d'estat, no deixa de ser una força molt minoritària.

- Li faig una reflexió. Creu que Juanma Moreno, Martínez Almeida o Ayuso s'han vist condicionats en les seves polítiques pel que digués Vox? Crec que, francament, cap d'ells. Es va aconseguir un acord d'investidura i després han fet les seves polítiques. De fet, amb Vox a l'oposició i amb una oposició molt enèrgica. 

- Alguns missatges d'Isabel Díaz Ayuso no estan condicionats per la presència de Vox?

- Quin missatge?

- Potser el mateix discurs tan bel·ligerant contra el govern espanyol.

- Crec que els senyors Moreno, Ayuso, Almeida o Feijóo tenen una personalitat tan acusada que no necessiten de la influència externa de ningú per expressar lliurement les seves idees. Ayuso diu el que pensa sempre, Moreno, Almeida i Feijóo igual. No crec que Vox els condicioni.

[blockquote]"Els qui s'estan aproximant al PP són aquells votants que s'ubiquen en el centre polític"[/blockquote]
- Casado va començar la seva etapa com a líder del PP amb un discurs molt bel·ligerant, arribant a acusar Pedro Sánchez d'estar "tacat de sang" pels pactes amb Bildu. Després va moderar el missatge, amb el discurs durant la moció de censura promoguda per Vox. Ara sembla que torna a la duresa. No estan transmetent un missatge erràtic?

- El que estan dient les enquestes és que els qui s'estan aproximant al PP són aquells votants que s'ubiquen en el centre polític i que han votat en el conjunt d'Espanya a Ciutadans. No m'encaixa amb el que està dient vostè, que ho està dient molta gent, però que no ho comparteixo. El que està fent el PP és aglutinar un espai polític que és el del centre dreta liberal, i l'altre és una altra història. Per mi, és populisme de dretes, és una altra història. Com Podem és populisme d'esquerres.  

- I en el discurs de Casado no hi ha molts elements de populisme que denuncien en els altres? Quan es fa referència a l'Espanya dels balcons...

- Això és una metàfora. Populisme és dir que demà passat, amb l'adveniment de Pablo Iglesias, s'expropiarà els rics i no hi haurà més pobres. Populisme és dir que amb la independència de Catalunya, lligarem els gossos amb llonganisses. És dir que es poden il·legalitzar partits per les seves idees o que es pot acabar amb l'estat de les autonomies sense tenir majoria per fer-ho. Això no he escoltat mai de cap dirigent del PP. 
 

Alejandro Fernández. Foto: Adrià Costa


- Les referències que s'han escoltat a la convenció a les essències pàtries, a la Hispanitat com una de les majors gestes de la història no és una forma de patrioterisme o nacional-populisme?

- Tot el contrari. Jo, com a català i espanyol, em sento igual de còmode quan es parla de l'aportació catalana a la cultura universal o de Catalunya dins d'Espanya. En aquest sentit, la Hispanitat no té res a veure amb l'esperit patrioter. Jo sempre diferencio un patriota d'un patrioter. La Hispanitat de la unitat de destí en l'universal era nacionalisme. Que, per cert, s'assembla bastant a la unitat de destí dels Països Catalans que alguns defensen aquí. La Hispanitat, entesa com s'ha d'entendre, és l'aportació que Espanya fa a la cultura universal no només a través de la seva llengua, sinó sobretot en el Segle d'Or, que juntament amb la cultura grecoromana, es consideren les fites més elevades de la cultura universal. Per cert, amb una aportació catalana molt notable en aquest Segle d'Or que no només es va expressar en castellà. A això no li veig cap element patrioter.

- Doncs, a mi, una part de la música i de la lletra em recorda els llibres d'història del franquisme. La Hispanitat, la gesta...

- Això és perquè a vostè el concepte no li acaba de fer el pes. Una cosa és parlar d'unitat de destí en l'universal, que és una versió expansionista, com pensar que tots els països on es parla castellà haurien de ser Espanya. Oi que ningú ha sortit a dir que l'Uruguai hauria de ser espanyol?

- Ara no. Però abans ho eren.

- Per això dic que ara reivindicar l'aportació espanyola a la cultura universal a mi em sembla de justícia i una obligació.         

- L'expresident Rodríguez Zapatero s'ha referit al fet que la dreta espanyola s'assembla cada cop més a la dreta llatinoamericana i, aquesta, a la nord-americana. Des del PP s'ataca el populisme d'esquerres. Però no creu que finalment la gran amenaça a la democràcia liberal vindrà de la dreta populista, que ja governa a Hongria i Polònia?

- Però res no indica que Espanya passi això. L'hegemonia del PP dins del camp de la dreta és clara. Som el Partit Popular Europeu, el partit d'Angela Merkel, i no tenim res a veure amb això. Dit això, jo em sento molt més proper al Partit Republicà nord-americà que a Nicolás Maduro. Crec que és molta més amenaça a la democràcia i a l'europeisme la ideologia que pugui defensar Maduro que la que pugui defensar el Partit Republicà. I com he dit públicament, a mi m'agrada Ronald Reagan. Donald Trump no té res a veure amb Ronald Reagan. Trump és dreta nacional-populista que a mi no m'agrada. Però des de l'òptica europea, continua sent molt més perillosa l'extrema esquerra. L'extrema esquerra, que defensa Zapatero a través de la seva amistat amb Maduro, sí que s'està fent amb el control de l'esquerra a Espanya. Si el PP guanyés les eleccions, ho faria d'una manera molt clara en el seu espai. Mentre el PP sigui el líder d'aquest espai, la gent pot estar molt tranquil·la. 

[blockquote]"A Espanya hi ha més radicalitat a l'esquerra que a la dreta"[/blockquote]
- Però vostè creu seriosament que el PSOE està en una deriva veneçolana?

- A mi no m'agrada exagerar i sempre procuro explicar les coses. El que dic és que si tu vols fer aliances amb algú que no ha condemnat el terrorisme, tens un problema. Si decideixes fer aliances amb qui diu que Espanya és un estat feixista, tens un problema. Aquests són els fets. Per tant, jo veig més perill per les aliances del Partit Socialista que per les que pugui fer el PP. 
 

Alejandro Fernández. Foto: Adrià Costa


- Però la realitat és que ETA ja fa deu anys que va anunciar que deixava les armes i no s'ha produït cap més atemptat. 

- No s'està assassinant, però es continua exercint una violència inacceptable sobre membres del PP que no reben la condemna d'aquestes forces polítiques. De la mateixa manera que a Catalunya es va agredir persones de l'entitat S'ha acabat per haver posat una carpa. La CUP no només no ho va condemnar sinó que ho va reivindicar. Aquestes coses a mi em semblen més greus que la influència de l'extrema dreta a Espanya, que no la veig. No crec que aquí estiguem vivint una situació com la que s'està vivint a Hongria. Jo diferencio Polònia i Hongria. A Polònia hi ha un seguit de problemes, però on sí que puc detectar l'hegemonia d'un determinat pensament polític és Hongria, on sí que es veu una radicalitat ultraconservadora. No ho veig a Espanya, ni de bon tros, on el PP està governant a la majoria de capitals de província i això no ho veig.

- Però escoltant les coses que s'han dit a la convenció del PP i com s'han dit, fa difícil d'imaginar que es puguin escoltar en un acte de la CDU alemanya. 

- Vostè s'imagina en un partit de la socialdemocràcia europea o dels verds algun polític dient que vigilaran les mirades dels homes cap a les dones i que les castigaran? Això és una llei de la senyora Montoro. Jo veig molta més radicalitat a Espanya en l'àmbit de l'esquerra que en el de la dreta. 

- Però amb la història d'Espanya al davant, la que ha governat és l'extrema dreta. 

- A Itàlia, hi va haver al govern un senyor que a mi no m'agrada gens ni mica, que és Matteo Salvini. Vostè esmenta alguns discursos, alguns tons. És evident que la política als països llatins no té res a veure amb la d'Escandinàvia. Però ja li dic que el que va passar a Itàlia aquí no passarà. Estic convençut que serà un govern del PP en solitari. 

- No veu que amb el PP a la Moncloa, hi hagi algú com Salvini al govern.

- No, jo francament no ho veig.  
 

Alejandro Fernández. Foto: Adrià Costa



- Després que la justícia italiana no hagi accedit a l'extradició de Carles Puigdemont, no creu que des de l'estat s'hauria de fer una reflexió?

- Ara mateix, la situació del senyor Puigdemont sobretot és un problema per a Pere Aragonès. Les accions del senyor Puigdemont estan adreçades sobretot a erosionar la figura d'Aragonès, no l'Estat. A l'Estat només li fa pessigolles.

[blockquote]"Les accions de Puigdemont estan adreçades a erosionar Aragonès, no l'Estat"[/blockquote]
- I no erosiona l'Estat?

- Crec que aquest darrer episodi ha passat desapercebut a la premsa europea i no crec que estigui compromesa la permanència d'Espanya a les grans institucions democràtiques mundials, i com a soci preferent.  

- Però tenint present la història, quan Espanya va per una banda i Europa per l'altra, mal senyal. Creu que quatre o cinc jurisdiccions europees es poden equivocar?

- És que nosaltres tenim la tendència de pensar que les coses només ens passen a nosaltres. França ha tingut greus problemes amb les extradicions per la situació a Còrsega. I Alemanya els ha tingut amb el Regne Unit, quan era a la UE, per antics militants de la Baader Meinhof. Això no ens passa només a nosaltres. Fora de la UE, va passar també amb membres de l'IRA. El que s'ha de fer reformar i redactar millor és l'euroordre. I s'ha d'arribar a un acord europeu perquè això no passi més. L'euroordre no està ben definida. Si no ha estat efectiva ni per delictes de sang, el que falla és l'euroordre. 

- La culpa és d'Europa?

- No, això seria populisme. El que dic és que l'euroordre s'ha de definir millor entre tots els països europeus. Quan les figures jurídiques no coincideixen en algun detall, acaben paralitzant l'euroordre. 

- Però en aquest cas no es tracta d'un detall. 

- Hi ha delictes com la malversació que estan ben tipificats, mentre que n'hi ha d'altres que en cada país se'ls diu d'una manera. Però insisteixo, jo crec que hi ha un problema amb l'euroordre.  
 

Alejandro Fernández. Foto: Adrià Costa


- L'unionisme o el constitucionalisme continua sent un bloc minoritari a la societat catalana. Si observem el bloc situat a la dreta del centre, suma 20 diputats al Parlament. Què haurien de fer, a banda de portar Vidal-Quadras als seus actes? Què estan fent malament?

- Doncs hem de pensar en el que ens diu la gent que en el seu moment ens va donar suport, com el 2011, quan vam obtenir un 24%, quedant com a segona força en molts municipis. I el que ens diu la gent que ens va votar aleshores i que després va donar la victòria electoral a Ciutadans no és que ens hem d'apropar més al separatisme. Ens diuen que no es van sentir prou protegits durant l'any 2017. L'autocrítica és aquesta. 

[blockquote]"En les sessions de control m'ho passava millor amb Torra, que era una mina, que amb Aragonès, que mai respon"[/blockquote]
- Al PP no li ha anat millor quan ha fet un discurs més moderat?

- La gran oportunitat per al PP de Catalunya vindrà de com ho fem en el govern d'Espanya. No només en clau de procés, sinó en clau d'economia, en qüestió de gestió del benestar de la ciutadania. Sempre ha estat així. L'any 2000, el PP va obtenir la majoria absoluta amb l'aportació de 12 diputats de Catalunya. Ho va fer després d'haver governat bé. Quan vam assolir la majoria absoluta amb Rajoy, hi havia la sensació que havíem de canviar les coses després del govern de Zapatero. I estic convençut que ara estem creixent perquè la gent està recuperant la confiança, però estarà molt vigilant de com ho fem. Si se'ns dona la confiança, si ho fem bé, això tindrà conseqüències molt positives per al PP de Catalunya. 

- A qui prefereix en les sessions de control? A Pere Aragonès o a Quim Torra?

- Doncs jo m'ho passava molt millor amb Quim Torra. Perquè era una mina. Segur que té virtuts, però no és el millor parlamentari de la història. En canvi, Aragonès no contesta res. 

- Quina qualitat li reconeixeria al president Aragonès?

- Crec que és una persona treballadora i seriosa.  

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges