-
Poyo (de genolls, la primera per l'esquerra), en una trobada d'usuaris de la plataforma
Cedida
Hi ha tantes maneres de viatjar com persones. Hi ha qui prefereix els millors hotels, amb un llit gran i còmode. Hi ha qui amb un hostal de lliteres i lavabo compartit és feliç perquè és econòmic i pot conèixer molta gent de manera fàcil. Hi ha els aventurers, que dormen en qualsevol lloc amb la seva tenda de campanya. Taxi, transport privat, autobús públic, autoestop. Viatjar per terra, per mar o per aire. Tastar quelcom nou o anar cada dia al restaurant de fast food. Visitar les grans ciutats o evitar-les per endinsar-se en la natura. No pensar en el pressupost o controlar cada cèntim que es gasta. Viatjar de pressa o viatjar lent. Viatjar en companyia o sol.
Crec que, mentre no deixis una "petjada negativa" en el teu pas, qualsevol mena de viatge és vàlid. Amb “petjada negativa” em refereixo a no contaminar, no intentar canviar com viuen a cada lloc, no donar suport a negocis que exploten els animals o les persones, no respectar els costums o les religions. Us vull a parlar d’una de les infinites opcions d’allotjament quan viatges: el couchsurfing.
Couchsurfing significa literalment “surfejar un sofà” i és una plataforma en línia que connecta viatgers (que serien els guests, és a dir, els convidats) amb gent que ofereix la seva casa de forma gratuïta a aquests viatgers (és a dir, els hosts o amfitrions). Aquesta plataforma existeix des del 2004 i es va crear sense ànim de lucre.
Des de llavors, ha crescut exponencialment convertint-se en una empresa (actualment s’han de pagar uns 15 euros l'any per formar-ne part).
Quan vivia a Catalunya, havia estat amfitriona de molts viatgers que van dormir a casa meva sense demanar res a canvi. Sempre m’ha agradat conèixer gent nova, i a Couchsurfing hi trobes molta gent amb les mateixes inquietuds que tens com a persona apassionada dels viatges. Així doncs, abans del viatge ja tenia experiència amb aquesta plataforma.
Molta gent em pregunta si és segur deixar entrar a desconeguts a casa, o anar a dormir a casa de gent que no coneixes. Bé, en el meu cas particular, segueixo una sèrie de precaucions abans de demanar allotjar-me a casa d’algú (o d’acceptar una sol·licitud d’algun viatger quan feia d’amfitriona): primer de tot, comprovar que tenen un mínim de 10 o 15 referències positives i que les últimes referències són recents, mínim dels últims sis mesos.
Couchsurfing té un sistema de referències on els usuaris poden valorar-se els uns als altres i allà pots fer-te una idea inicial de com són les persones. A més, em fixo que la persona tingui diverses fotos d’ella mateixa i de casa seva, a més que en la seva descripció hi expliqui coses amb les quals em sento identificada per tal de tenir coses en comú i poder passar una bona estada. També, en molts casos, demano les xarxes socials per poder saber una mica més d’aquesta persona.
En cas de demanar allotjament a casa d’un noi o un home que visqui sol, sempre em fixo en el fet que tingui referències de noies que viatgen soles recentment. Òbviament, tot i seguir totes aquestes precaucions pot passar que tinguis una mala experiència amb la plataforma. He sentit històries de tota mena. En el meu cas, després de més de 30 experiències com a amfitriona i convidada, mai he tingut cap problema. Al contrari, el 95% han estat experiències fantàstiques!
Per exemple, quan vaig allotjar Kua, una noia de Vietnam que feia quatre anys que viatjava principalment en autoestop. Em va enviar una sol·licitud per dues nits que vaig acceptar de seguida, ja que em va semblar una persona molt interessant. Quan va arribar a casa, vam connectar des de l'inici i es va acabar quedant a casa 10 dies! Vam passar un cap de setmana acampant a Siurana amb un altre usuari de la plataforma (Mantas, de Lituània) i, actualment, un any després seguim en contacte.
Un altre exemple, aquest cop com a convidada a casa d’algú en aquest viatge és Jamil. Ell va ser el meu amfitrió a Melaka, Malàisia. És un professor d’universitat de Jordània que fa set anys que viu en aquest lloc amb el seu fill Abood. En aquell moment, a casa seva també hi vivia la seva germana Deema.
A casa seva vaig passar-hi dues nits, però a Melaka m’hi vaig quedar gairebé un mes treballant i ens vam veure en nombroses ocasions per anar al gimnàs, anar a sopar, visitar alguna illa a prop de la ciutat… realment, els vaig sentir com a part de la meva família a Melaka. Sempre que ho necessitava, podia comptar amb Jamil i va ser una de les raons per les quals em vaig acabar quedant tant de temps a la ciutat.
A més de poder-te allotjar a casa d'altres persones, la plataforma té altres funcions per poder connectar amb viatgers que estan a la mateixa zona que tu. La primera es diu Hangouts i, si l’actives, detecta les persones que tens a prop que són també usuaris de la plataforma. Pots obrir un xat privat amb aquests viatgers per poder compartir experiències o fins i tot trobar-te amb ells per prendre alguna cosa, visitar alguna zona junts o, qui sap, seguir el viatge amb ells.
També hi ha la possibilitat d’unir-te a esdeveniments que creen usuaris. Són una mena de quedades entre membres on es fixa un dia i una hora per trobar-te. Jo vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un d’aquests esdeveniments el dia d’any nou xinès a Singapur. Un noi que viu a Singapur i és un membre actiu de la comunitat va crear l’esdeveniment i molta gent s’hi va acabar unint. Vam començar prenent alguna cosa en un bar, i finalment vam reunir un grup més de 10 persones entre viatgers i persones que viuen a Singapur.
Vam visitar Marina Bay, vam anar a veure l’espectacle de llum de Gardens by the Bay, vam sopar junts i fins i tot uns quants vam acabar sortint fins passades les 3 de la matinada. Dins d’aquest grup vaig connectar especialment amb un noi i una noia d’Alemanya amb els quals vaig quedar uns dies després a Melaka i amb els quals segueixo en contacte, compartint experiències i recomanacions del camí.
Així i tot, és important entendre que la finalitat de Couchsurfing no és trobar un lloc per dormir sense pagar. L’autèntic esperit de la plataforma consisteix en crear connexions, sinergies i intercanvi d’experiències entre persones locals i viatgers. De fet, almenys al sud-est asiàtic, pot sortir més car econòmicament fer Couchsurfing que no pas dormir a un hostal.
Això és degut a que, en agraïment a la persona que t’acull, sempre acabes pagant algun sopar, begudes o alguna sortida i el preu per un llit en una habitació compartida sol ser uns d'uns 6 o d'uns 8 euros. Però com a viatger, poder viure de la mà d’una persona local que t’explica els costums del país des de dins, que et recomana llocs per visitar, que et porta a sopar amb els seus amics o família… són el tipus d'experiència que no tenen preu.
Perquè, almenys per mi, viatjar no és sinònim de col·leccionar fotos en llocs bonics, sinó de crear vincles amb persones d'arreu sense importar les diferències que puguem tenir.
"Surfejar en un sofà"
Crec que, mentre no deixis una "petjada negativa" en el teu pas, qualsevol mena de viatge és vàlid. Amb “petjada negativa” em refereixo a no contaminar, no intentar canviar com viuen a cada lloc, no donar suport a negocis que exploten els animals o les persones, no respectar els costums o les religions. Us vull a parlar d’una de les infinites opcions d’allotjament quan viatges: el couchsurfing.
Couchsurfing significa literalment “surfejar un sofà” i és una plataforma en línia que connecta viatgers (que serien els guests, és a dir, els convidats) amb gent que ofereix la seva casa de forma gratuïta a aquests viatgers (és a dir, els hosts o amfitrions). Aquesta plataforma existeix des del 2004 i es va crear sense ànim de lucre.
Des de llavors, ha crescut exponencialment convertint-se en una empresa (actualment s’han de pagar uns 15 euros l'any per formar-ne part).
L'experiència prèvia
Quan vivia a Catalunya, havia estat amfitriona de molts viatgers que van dormir a casa meva sense demanar res a canvi. Sempre m’ha agradat conèixer gent nova, i a Couchsurfing hi trobes molta gent amb les mateixes inquietuds que tens com a persona apassionada dels viatges. Així doncs, abans del viatge ja tenia experiència amb aquesta plataforma.
Molta gent em pregunta si és segur deixar entrar a desconeguts a casa, o anar a dormir a casa de gent que no coneixes. Bé, en el meu cas particular, segueixo una sèrie de precaucions abans de demanar allotjar-me a casa d’algú (o d’acceptar una sol·licitud d’algun viatger quan feia d’amfitriona): primer de tot, comprovar que tenen un mínim de 10 o 15 referències positives i que les últimes referències són recents, mínim dels últims sis mesos.
Couchsurfing té un sistema de referències on els usuaris poden valorar-se els uns als altres i allà pots fer-te una idea inicial de com són les persones. A més, em fixo que la persona tingui diverses fotos d’ella mateixa i de casa seva, a més que en la seva descripció hi expliqui coses amb les quals em sento identificada per tal de tenir coses en comú i poder passar una bona estada. També, en molts casos, demano les xarxes socials per poder saber una mica més d’aquesta persona.
Vincles amb altres persones
En cas de demanar allotjament a casa d’un noi o un home que visqui sol, sempre em fixo en el fet que tingui referències de noies que viatgen soles recentment. Òbviament, tot i seguir totes aquestes precaucions pot passar que tinguis una mala experiència amb la plataforma. He sentit històries de tota mena. En el meu cas, després de més de 30 experiències com a amfitriona i convidada, mai he tingut cap problema. Al contrari, el 95% han estat experiències fantàstiques!
Per exemple, quan vaig allotjar Kua, una noia de Vietnam que feia quatre anys que viatjava principalment en autoestop. Em va enviar una sol·licitud per dues nits que vaig acceptar de seguida, ja que em va semblar una persona molt interessant. Quan va arribar a casa, vam connectar des de l'inici i es va acabar quedant a casa 10 dies! Vam passar un cap de setmana acampant a Siurana amb un altre usuari de la plataforma (Mantas, de Lituània) i, actualment, un any després seguim en contacte.
Poyo, en una acampada amb Kua, una noia que va conèixer a través de la plataforma Foto: Cedida
Una altra imatge d'una acampada de Poyo amb usuaris de Couchsurfing Foto: Cedida
Un altre exemple, aquest cop com a convidada a casa d’algú en aquest viatge és Jamil. Ell va ser el meu amfitrió a Melaka, Malàisia. És un professor d’universitat de Jordània que fa set anys que viu en aquest lloc amb el seu fill Abood. En aquell moment, a casa seva també hi vivia la seva germana Deema.
A casa seva vaig passar-hi dues nits, però a Melaka m’hi vaig quedar gairebé un mes treballant i ens vam veure en nombroses ocasions per anar al gimnàs, anar a sopar, visitar alguna illa a prop de la ciutat… realment, els vaig sentir com a part de la meva família a Melaka. Sempre que ho necessitava, podia comptar amb Jamil i va ser una de les raons per les quals em vaig acabar quedant tant de temps a la ciutat.
Una imatge de Poyo amb Jamil Foto: Cedida
A més de poder-te allotjar a casa d'altres persones, la plataforma té altres funcions per poder connectar amb viatgers que estan a la mateixa zona que tu. La primera es diu Hangouts i, si l’actives, detecta les persones que tens a prop que són també usuaris de la plataforma. Pots obrir un xat privat amb aquests viatgers per poder compartir experiències o fins i tot trobar-te amb ells per prendre alguna cosa, visitar alguna zona junts o, qui sap, seguir el viatge amb ells.
Experències i recomanacions
També hi ha la possibilitat d’unir-te a esdeveniments que creen usuaris. Són una mena de quedades entre membres on es fixa un dia i una hora per trobar-te. Jo vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un d’aquests esdeveniments el dia d’any nou xinès a Singapur. Un noi que viu a Singapur i és un membre actiu de la comunitat va crear l’esdeveniment i molta gent s’hi va acabar unint. Vam començar prenent alguna cosa en un bar, i finalment vam reunir un grup més de 10 persones entre viatgers i persones que viuen a Singapur.
Vam visitar Marina Bay, vam anar a veure l’espectacle de llum de Gardens by the Bay, vam sopar junts i fins i tot uns quants vam acabar sortint fins passades les 3 de la matinada. Dins d’aquest grup vaig connectar especialment amb un noi i una noia d’Alemanya amb els quals vaig quedar uns dies després a Melaka i amb els quals segueixo en contacte, compartint experiències i recomanacions del camí.
Així i tot, és important entendre que la finalitat de Couchsurfing no és trobar un lloc per dormir sense pagar. L’autèntic esperit de la plataforma consisteix en crear connexions, sinergies i intercanvi d’experiències entre persones locals i viatgers. De fet, almenys al sud-est asiàtic, pot sortir més car econòmicament fer Couchsurfing que no pas dormir a un hostal.
Això és degut a que, en agraïment a la persona que t’acull, sempre acabes pagant algun sopar, begudes o alguna sortida i el preu per un llit en una habitació compartida sol ser uns d'uns 6 o d'uns 8 euros. Però com a viatger, poder viure de la mà d’una persona local que t’explica els costums del país des de dins, que et recomana llocs per visitar, que et porta a sopar amb els seus amics o família… són el tipus d'experiència que no tenen preu.
Perquè, almenys per mi, viatjar no és sinònim de col·leccionar fotos en llocs bonics, sinó de crear vincles amb persones d'arreu sense importar les diferències que puguem tenir.
