Avui ens ha deixat la Dolors. Els que durant anys heu estat per alguna cosa a Càritas de Reus, l'haureu vist entrar-hi cada tarda a quarts de 6 i sortir-ne a quarts de 8. Allà estava esperant als alumnes, dient-los-hi bones tardes, educant-los a saludar, a respectar-se, a conviure, interessant-se per les famílies, passant llistes, trucant als que no venien.
Durant anys va memoritzar els noms dels alumnes, alguns ben difícils de dir i d'escriure, feia llistes amb una lletra preciosa, els coneixia a tots i els donava seguretat i tranquil·litat. La pau que dona una persona que, com ella, sap callar, observar i ajudar discretament.
Esperava també els mestres voluntaris, solucionant o quedant-se ella els nens i nenes si faltava algú. Programava festes, preparava regals, ordenava llibretes, carpetes, ambientava l'entrada segons l'època de l'any. Tots la respectaven i a mesura que es va anar fent gran eren els nens qui li van donar diferents títols: directora, presidenta.
Sempre anaven a ella quan tenien algun problema i eren atesos amb la màxima atenció tant si li demanaven un llibre, com una maquineta per fer punta o qualsevol altra cosa.
Ella va començar el Projecte educatiu, Suport Pedagògic l'any 1986. Van ser anys i anys de treballar amb les famílies, amb els nens i amb els voluntaris que anàvem a donar classes. La Dolors, era callada, ordenada, tranquil·la, constant, no fallava mai.
Avui ens ha deixat de la mateixa manera que va viure, sense soroll, pacíficament i de segur que la seva fe i la seva dedicació als altres li obrirà les portes del Cel.
La Dolors és una de les persones que ens ha ensenyat com es pot fer el bé, com es pot treballar per als altres i com es pot donar fins al final de la vida quelcom de tu mateix.
Del dilluns a dijous, durant tot el curs escolar, fins als seus 90 anys va pujar les escales o l'ascensor de Càritas de Reus i ens va donar un gran exemple.
Gràcies Dolors.
Cori Bach és voluntària del projecte Suport pedagògic de Càritas Reus
Durant anys va memoritzar els noms dels alumnes, alguns ben difícils de dir i d'escriure, feia llistes amb una lletra preciosa, els coneixia a tots i els donava seguretat i tranquil·litat. La pau que dona una persona que, com ella, sap callar, observar i ajudar discretament.
Esperava també els mestres voluntaris, solucionant o quedant-se ella els nens i nenes si faltava algú. Programava festes, preparava regals, ordenava llibretes, carpetes, ambientava l'entrada segons l'època de l'any. Tots la respectaven i a mesura que es va anar fent gran eren els nens qui li van donar diferents títols: directora, presidenta.
Sempre anaven a ella quan tenien algun problema i eren atesos amb la màxima atenció tant si li demanaven un llibre, com una maquineta per fer punta o qualsevol altra cosa.
Ella va començar el Projecte educatiu, Suport Pedagògic l'any 1986. Van ser anys i anys de treballar amb les famílies, amb els nens i amb els voluntaris que anàvem a donar classes. La Dolors, era callada, ordenada, tranquil·la, constant, no fallava mai.
Avui ens ha deixat de la mateixa manera que va viure, sense soroll, pacíficament i de segur que la seva fe i la seva dedicació als altres li obrirà les portes del Cel.
La Dolors és una de les persones que ens ha ensenyat com es pot fer el bé, com es pot treballar per als altres i com es pot donar fins al final de la vida quelcom de tu mateix.
Del dilluns a dijous, durant tot el curs escolar, fins als seus 90 anys va pujar les escales o l'ascensor de Càritas de Reus i ens va donar un gran exemple.
Gràcies Dolors.
Cori Bach és voluntària del projecte Suport pedagògic de Càritas Reus
Etiquetes:
