-
Gala Espín
La manca de referents audiovisuals per als joves és una amenaça pel futur del català a l'entorn digital. És el que se'n desprèn de l'informe que Mèdia.cat, l'Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, publica aquest dimarts sota el nom l'informe "Joves i ús del català: una radiografia del sector audiovisual".
El treball, realitzat pel periodista Èric Lluent i editat amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, s'ha elaborat mitjançant una metodologia qualitativa, a traveÌs de la consulta de quinze persones que treballen en els aÌ€mbits de l'audiovisual o la lingüiÌstica. L'objectiu és posar sobre la taula quin eÌs l'estat de la qüestioÌ del català en l'àmbit de l'audiovisual i digital pel que fa a continguts dirigits a joves i alhora plantejar queÌ€ s'ha de fer per garantir la superviveÌ€ncia del catalaÌ€ a l'entorn digital.
La revolucioÌ digital ha desdibuixat el model comunicatiu en què la televisió era la reina de tots els formats, i que a Catalunya tenia com a pedra angular TV3 i la CorporacioÌ Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El nou model teÌ com a element central l'acceÌs a traveÌs de dispositius moÌ€bils. En aquest context, la manca de referents juvenils en llengua catalana és evident. Però com s'ha arribat fins aquest punt? Quin és el pes del català en els diferents entorns on els joves consumeixen continguts audiovisuals? Quin paper juga la CCMA? Quines estratègies s'han d'impulsar per tal de millorar la situació?
Per respondre a aquestes qüestions, l'informe descriu la situacioÌ de l'uÌs del catalaÌ€ entre els joves dels Països Catalans en el context de la revolucioÌ digital de la darrera deÌ€cada, analitza el paper de la CCMA en la produccioÌ de continguts en catalaÌ€ per a joves i les xifres d'audieÌ€ncia d'aquesta franja d'edat, es presenta una introduccioÌ de l'oferta audiovisual en catalaÌ€ per a joves a internet i es planteja les principals propostes per garantir el futur de la llengua catalana des del sector audiovisual.
S'han detectat tres idees principals que resumeixen les propostes de les persones consultades: fer continguts atractius per als joves, revertir la debilitat pressupostaÌ€ria del sector i impulsar ajudes puÌbliques als creadors en catalaÌ€ de l'entorn digital. L'informe també conclou que des de les institucions puÌbliques i des de l'aÌ€mbit acadeÌ€mic cal impulsar estructures que permetin detectar noves tendeÌ€ncies, nous entorns i nous actors, que poden revolucionar el moÌn digital molt raÌ€pidament. Això hauria de permetre dissenyar estrateÌ€gies que permetin consolidar el catalaÌ€ a l'entorn digital a mitjaÌ€ i llarg termini.
Les quinze persones consultades per elaborar aquest informe són Cristian Trepat, responsable d'EstrateÌ€gia i InnovacioÌ i cap d'Entreteniment i Actualitat de TV3, Geni de Villar, adjunta a DireccioÌ dels Mitjans Digitals de la CCMA, Laia Servera, directora de l'àrea infantil de TV3, Gilbert Arroyo, responsable de continguts de The Mediapro Studio, Mònica Terribas, responsable de documentals de la productora Mediapro, exdirectora de TV3 i d'El MatiÌ de Catalunya RaÌ€dio, Jordi Font, director d'Adolescents.cat, Hector Lozano, guionista i creador de MerliÌ, Albert Baquero, productor executiu d'Oh My Goig, Clàudia Rius, autora del manifest "El CatalaÌ€ i el colonialisme lingüiÌstic digital", Arnau Rius, un dels creadors del Canal Malaia, Manel Vidal, membre de La Sotana, Norman López, creador de continguts en catalaÌ€ a Twitch, Susana PeÌrez, creadora d'un canal de Twitch especialitzat en videojocs, Carme Junyent, lingüista, professora de la UB i directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, i Carla González, professora de LingüiÌstica a la UPF i la UAB.
L'Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, analitza els mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i treballa per fomentar un periodisme crític, independent i rigorós. Edita des de 2009 l'Anuari Mèdia.cat i des de 2015 impulsa el Mapa de la Censura, on es registren possibles vulneracions i restriccions de les llibertats d'informació i d'expressió.
El treball, realitzat pel periodista Èric Lluent i editat amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, s'ha elaborat mitjançant una metodologia qualitativa, a traveÌs de la consulta de quinze persones que treballen en els aÌ€mbits de l'audiovisual o la lingüiÌstica. L'objectiu és posar sobre la taula quin eÌs l'estat de la qüestioÌ del català en l'àmbit de l'audiovisual i digital pel que fa a continguts dirigits a joves i alhora plantejar queÌ€ s'ha de fer per garantir la superviveÌ€ncia del catalaÌ€ a l'entorn digital.
La revolucioÌ digital ha desdibuixat el model comunicatiu en què la televisió era la reina de tots els formats, i que a Catalunya tenia com a pedra angular TV3 i la CorporacioÌ Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El nou model teÌ com a element central l'acceÌs a traveÌs de dispositius moÌ€bils. En aquest context, la manca de referents juvenils en llengua catalana és evident. Però com s'ha arribat fins aquest punt? Quin és el pes del català en els diferents entorns on els joves consumeixen continguts audiovisuals? Quin paper juga la CCMA? Quines estratègies s'han d'impulsar per tal de millorar la situació?
Per respondre a aquestes qüestions, l'informe descriu la situacioÌ de l'uÌs del catalaÌ€ entre els joves dels Països Catalans en el context de la revolucioÌ digital de la darrera deÌ€cada, analitza el paper de la CCMA en la produccioÌ de continguts en catalaÌ€ per a joves i les xifres d'audieÌ€ncia d'aquesta franja d'edat, es presenta una introduccioÌ de l'oferta audiovisual en catalaÌ€ per a joves a internet i es planteja les principals propostes per garantir el futur de la llengua catalana des del sector audiovisual.
S'han detectat tres idees principals que resumeixen les propostes de les persones consultades: fer continguts atractius per als joves, revertir la debilitat pressupostaÌ€ria del sector i impulsar ajudes puÌbliques als creadors en catalaÌ€ de l'entorn digital. L'informe també conclou que des de les institucions puÌbliques i des de l'aÌ€mbit acadeÌ€mic cal impulsar estructures que permetin detectar noves tendeÌ€ncies, nous entorns i nous actors, que poden revolucionar el moÌn digital molt raÌ€pidament. Això hauria de permetre dissenyar estrateÌ€gies que permetin consolidar el catalaÌ€ a l'entorn digital a mitjaÌ€ i llarg termini.
Les quinze persones consultades per elaborar aquest informe són Cristian Trepat, responsable d'EstrateÌ€gia i InnovacioÌ i cap d'Entreteniment i Actualitat de TV3, Geni de Villar, adjunta a DireccioÌ dels Mitjans Digitals de la CCMA, Laia Servera, directora de l'àrea infantil de TV3, Gilbert Arroyo, responsable de continguts de The Mediapro Studio, Mònica Terribas, responsable de documentals de la productora Mediapro, exdirectora de TV3 i d'El MatiÌ de Catalunya RaÌ€dio, Jordi Font, director d'Adolescents.cat, Hector Lozano, guionista i creador de MerliÌ, Albert Baquero, productor executiu d'Oh My Goig, Clàudia Rius, autora del manifest "El CatalaÌ€ i el colonialisme lingüiÌstic digital", Arnau Rius, un dels creadors del Canal Malaia, Manel Vidal, membre de La Sotana, Norman López, creador de continguts en catalaÌ€ a Twitch, Susana PeÌrez, creadora d'un canal de Twitch especialitzat en videojocs, Carme Junyent, lingüista, professora de la UB i directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, i Carla González, professora de LingüiÌstica a la UPF i la UAB.
L'Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, analitza els mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i treballa per fomentar un periodisme crític, independent i rigorós. Edita des de 2009 l'Anuari Mèdia.cat i des de 2015 impulsa el Mapa de la Censura, on es registren possibles vulneracions i restriccions de les llibertats d'informació i d'expressió.
