-
Una imatge del teball dels investigadors al laboratori amb les mostres recollides pels productors de la costa catalana
URV
Els microplàstics són fragments de materials polimèrics sintètics entre 0,02 i 5 mm i són presents al medi ambient, sobretot al mar. A causa de la seva petita mida, són accessibles per a organismes amb estratègies d’alimentació de filtració actives com molts mol·luscs, que viuen adherits a les roques o semi-enterrats als sediments. En un estudi, un equip investigador de la URV ha determinat la concentració, la morfologia i la composició de microplàstics en espècies de mol·luscs consumits de la costa catalana. S’han analitzat més de 2.300 mol·luscs individuals i se n’han extret 1.460 microplàstics.
Els mol·luscs estudiats han estat musclos, ostres, cargol marí, escopinyes, navalles i tellerina que havien estat recollits de productors de la costa catalana. Les ostres i els musclos han mostrat la concentració de microplàstics més elevada per mostra, amb nivells de 23 i 19 microplàstics per individu, respectivament de mitjana. Les altres espècies analitzades han presentat uns nivells de 0,5, 5, 10 i 10 microplàstics per mostra de mitjana per les tellerines, cargols marins, navalles i escopinya respectivament.
Respecte la morfologia, els microplàstics han estat majoritàriament en forma de fibres (74%) seguit de fragments (13%) i films (13%). També es van trobar dos pellets (esferes que són la matèria prima per fer els objectes de plàstics) de polietilè de més d’1 mil·límetre en dues mostres de musclos. Globalment, els microplàstics més abundants han estat les fibres de polièster i de cel·lulosa sintètica procedent de la roba, de mida inferior a 1 mil·límetre.
Pel que fa als fragments han estat majoritàriament de polietilè, un dels materials plàstics més produïts al món. A partir d’aquests nivells s’ha calculat que el consum mitjà anual de microplàstics per a la població general adulta és de uns 8.100 microplàstics anuals amb un consum de 19.400 microplàstics anuals per als grans consumidors d’aquest aliments. El present estudi suggereix que el consum de mol·luscs és una via important d’exposició per la població catalana. Tot i que encara falta estudiar més sobre els efectes sobre la salut dels microplàstics, alguns estudis ja indiquen que poden estar relacionats en malalties inflamatòries del tracte digestiu. A més a més aquest microplàstics contenen substancies químiques i metalls com ara additius i contaminants ambientals adherits potencialment tòxics que poden migrar del plàstic un cop ingerits”, apunta Joaquim Rovira investigador/a del grup de recerca TecnAtox (Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica) de la URV-IISPV.
Els mol·luscs estudiats han estat musclos, ostres, cargol marí, escopinyes, navalles i tellerina que havien estat recollits de productors de la costa catalana. Les ostres i els musclos han mostrat la concentració de microplàstics més elevada per mostra, amb nivells de 23 i 19 microplàstics per individu, respectivament de mitjana. Les altres espècies analitzades han presentat uns nivells de 0,5, 5, 10 i 10 microplàstics per mostra de mitjana per les tellerines, cargols marins, navalles i escopinya respectivament.
Respecte la morfologia, els microplàstics han estat majoritàriament en forma de fibres (74%) seguit de fragments (13%) i films (13%). També es van trobar dos pellets (esferes que són la matèria prima per fer els objectes de plàstics) de polietilè de més d’1 mil·límetre en dues mostres de musclos. Globalment, els microplàstics més abundants han estat les fibres de polièster i de cel·lulosa sintètica procedent de la roba, de mida inferior a 1 mil·límetre.
Pel que fa als fragments han estat majoritàriament de polietilè, un dels materials plàstics més produïts al món. A partir d’aquests nivells s’ha calculat que el consum mitjà anual de microplàstics per a la població general adulta és de uns 8.100 microplàstics anuals amb un consum de 19.400 microplàstics anuals per als grans consumidors d’aquest aliments. El present estudi suggereix que el consum de mol·luscs és una via important d’exposició per la població catalana. Tot i que encara falta estudiar més sobre els efectes sobre la salut dels microplàstics, alguns estudis ja indiquen que poden estar relacionats en malalties inflamatòries del tracte digestiu. A més a més aquest microplàstics contenen substancies químiques i metalls com ara additius i contaminants ambientals adherits potencialment tòxics que poden migrar del plàstic un cop ingerits”, apunta Joaquim Rovira investigador/a del grup de recerca TecnAtox (Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica) de la URV-IISPV.
Etiquetes:
