Com sol passar en temes mediambientals i de conscienciació ecològica, la ciutadania és més responsable que l'administració. La població som conscients que l'aigua és un bé finit i essencial i, per tant, aprofitem tots els sistemes i invertim tots els recursos possibles per no perdre'n ni una gota. A més, Reus és una de les ciutats de Catalunya que consumeix menys aigua per habitant, uns 100 litres al dia.
Però l'administració de l'aigua, que en aquest cas està en mans de l'empresa pública municipal Aigües de Reus, no té la mateixa cura. Tenim una xarxa que perd 1,5 milions de metres cúbics d'aigua cada any, majoritàriament per fuites, que equival al consum de 41.095 reusencs cada any.
A més, cal afegir-hi els 5 milions de metres cúbics que la depuradora municipal llença al mar per no haver invertit en la seva reutilització, el que correspon al consum de 136.986 habitants de Reus cada any, i no en som tants. Tenint en compte les dades del consum ciutadà, no té sentit que sigui l’Ajuntament qui es trenca les banyes en com aprofitar l’aigua que la depuradora llença al mar, per exemple, per netejar o regar? Ja ho diuen que el sentit comú és el menys comú dels sentits.
Sempre apel·lem al fet que l'administració ha de donar exemple, i en aquest cas, tampoc compleix. Mentre el govern de Reus (de Junts, ERC i ARA Reus) fa campanyes de conscienciació a una ciutadania més que responsable, continuen sense admetre que no han pres mesures per optimitzar la xarxa pública d'aigua de boca, no han fet cap pas per tractar els pous i mines contaminats per nitrats del nostre terme municipal, ni han actualitzat els sistemes de reg de parcs i jardins per evitar regar en dies de pluja o optimitzar el reg amb eficàcia.
Tampoc informen la ciutadania quan tramita un permís d'obres per construir una piscina privada, que aquesta quedarà buida mentre hi hagi decretat l'estat de sequera segons el Pla d'emergència en situacions de sequera de la ciutat. Totes som testimonis d'aquests fets i diem prou a haver d'assumir la irresponsabilitat d'un govern que no vol admetre que no fa bé la feina. Sempre recordo, escandalitzada, la resposta d'un regidor cada cop que li reclamem aquestes millores: "a Reus ens sobra aigua", aquesta resposta esgarrifa perquè evidencia prepotència, insolidaritat i menyspreu absolut pel territori.
L'opció més intel·ligent és la de racionalitzar i prioritzar els usos de l'aigua. Aprofitem la situació d'alerta actual, que algunes veus ja avisen que pot ser permanent, per reconvertir algunes activitats econòmiques, frenar-ne altres i potenciar-ne les que siguin més sostenibles i ecològiques. Per exemple, podem posar la mirada més enllà i analitzar dades de la ramaderia intensiva al nostre país. A Catalunya hi ha més de vuit milions de porcs, destinats en més d'un 80% a l'exportació, amb el que suposa de consum d'aigua per cap de bestiar i conreus per alimentar-los.
Ja és hora de fer un canvi, no s'hi val a reduir l'aigua destinada a aquests animals i fer-los passar set sistemàticament, tal com proposen alguns plans de sequera. Transformem la ramaderia intensiva en extensiva, retrobem la feina dels pastors, la transhumància, el manteniment dels boscos i els camps, ajudant, alhora, a la prevenció dels incendis.
No podem admetre que l'acció de govern acabi sent, com han fet en altres municipis, fer processons demanant als sants o a la verge que plogui. Hem de ser actives i valentes, cal un canvi radical que és causat per un futur amb menys aigua però amb més població. Cal ser solidàries i no tenir una visió reduïda de ciutat o de país en aquesta qüestió de la qual depèn la vida de tot i totes a la terra.
Mònica Pàmies és la candidata de la CUP Reus a l'alcaldia.
Però l'administració de l'aigua, que en aquest cas està en mans de l'empresa pública municipal Aigües de Reus, no té la mateixa cura. Tenim una xarxa que perd 1,5 milions de metres cúbics d'aigua cada any, majoritàriament per fuites, que equival al consum de 41.095 reusencs cada any.
A més, cal afegir-hi els 5 milions de metres cúbics que la depuradora municipal llença al mar per no haver invertit en la seva reutilització, el que correspon al consum de 136.986 habitants de Reus cada any, i no en som tants. Tenint en compte les dades del consum ciutadà, no té sentit que sigui l’Ajuntament qui es trenca les banyes en com aprofitar l’aigua que la depuradora llença al mar, per exemple, per netejar o regar? Ja ho diuen que el sentit comú és el menys comú dels sentits.
Sempre apel·lem al fet que l'administració ha de donar exemple, i en aquest cas, tampoc compleix. Mentre el govern de Reus (de Junts, ERC i ARA Reus) fa campanyes de conscienciació a una ciutadania més que responsable, continuen sense admetre que no han pres mesures per optimitzar la xarxa pública d'aigua de boca, no han fet cap pas per tractar els pous i mines contaminats per nitrats del nostre terme municipal, ni han actualitzat els sistemes de reg de parcs i jardins per evitar regar en dies de pluja o optimitzar el reg amb eficàcia.
Tampoc informen la ciutadania quan tramita un permís d'obres per construir una piscina privada, que aquesta quedarà buida mentre hi hagi decretat l'estat de sequera segons el Pla d'emergència en situacions de sequera de la ciutat. Totes som testimonis d'aquests fets i diem prou a haver d'assumir la irresponsabilitat d'un govern que no vol admetre que no fa bé la feina. Sempre recordo, escandalitzada, la resposta d'un regidor cada cop que li reclamem aquestes millores: "a Reus ens sobra aigua", aquesta resposta esgarrifa perquè evidencia prepotència, insolidaritat i menyspreu absolut pel territori.
L'opció més intel·ligent és la de racionalitzar i prioritzar els usos de l'aigua. Aprofitem la situació d'alerta actual, que algunes veus ja avisen que pot ser permanent, per reconvertir algunes activitats econòmiques, frenar-ne altres i potenciar-ne les que siguin més sostenibles i ecològiques. Per exemple, podem posar la mirada més enllà i analitzar dades de la ramaderia intensiva al nostre país. A Catalunya hi ha més de vuit milions de porcs, destinats en més d'un 80% a l'exportació, amb el que suposa de consum d'aigua per cap de bestiar i conreus per alimentar-los.
Ja és hora de fer un canvi, no s'hi val a reduir l'aigua destinada a aquests animals i fer-los passar set sistemàticament, tal com proposen alguns plans de sequera. Transformem la ramaderia intensiva en extensiva, retrobem la feina dels pastors, la transhumància, el manteniment dels boscos i els camps, ajudant, alhora, a la prevenció dels incendis.
No podem admetre que l'acció de govern acabi sent, com han fet en altres municipis, fer processons demanant als sants o a la verge que plogui. Hem de ser actives i valentes, cal un canvi radical que és causat per un futur amb menys aigua però amb més població. Cal ser solidàries i no tenir una visió reduïda de ciutat o de país en aquesta qüestió de la qual depèn la vida de tot i totes a la terra.
Mònica Pàmies és la candidata de la CUP Reus a l'alcaldia.
