-
El Gepec-EdC presentarà al·legacions a un altre projecte de línia MAT
Cedida
El passat mes d’agost, l’empresa Forestalia S.L. presentava al Ministerio de Política Territorial i Función Pública un projecte de Línia de Molt Alta Tensió (MAT), que tenia la finalitat de transportar energia des de l’Aragó fins a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta MAT tenia una longitud total de 287 quilòmetres, 181 dels quals en l’àmbit català.
Degut als significatius impactes ambientals, sobre la salut i sobre el desenvolupament rural que aquest projecte ocasionaria, vam presenciar una gran allau d’al·legacions i denúncies públiques al projecte (tant per part d’entitats ecologistes, sindicats agraris, administracions públiques i consells comarcals, i persones afectades directament pel projecte).
Aquest projecte doncs, travessaria part d’Aragó, Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona per acabar a Begues (Baix Llobregat). Ara, de nou tenim sobre la taula una altra infraestructura d’aquestes característiques. El 27 d’agost, l’empresa privada Green Capital Developement presentava al mateix Ministeri de Política Territorial i Función Pública el projecte PEol-280AC: un Clúster format per quatre projectes de macro-centrals eòliques i les respectives línies d’evacuació, juntament amb una altra MAT d’aproximadament 45 quilòmetres que transportaria l’energia des de l’Aragó fins a Ascó, travessant de ple les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre.
Les quatre macrocentrals d’energia eòlica, anomenades Arlo, Argestes, Paucali i Céfir, tindrien un total de 84 aerogeneradors i 508 Mwp. Cal tenir en compte que les comarques aragoneses del Matarranya i Baix Aragó-Casp, tenen un paisatge molt poc artificialitzat i una elevada biodiversitat, tal com sol passar en terres rurals allunyades de les grans ciutats.
El Matarranya, va apostar fa un temps pel turisme rural, i els més de 80 aerogeneradors no ajudaran al seu desenvolupament. Novament es planteja que centrals eòliques de l’Aragó evacuïn la seva energia cap a Catalunya a través de línies elèctriques de molt alta tensió, de titularitat privada, de nova construcció, que trinxaran encara més els paisatges, els espais naturals i la seva biodiversitat, els camps agrícoles i la qualitat de vida de les Terres de l’Ebre.
Així doncs, de nou ens trobem davant el mateix model insostenible de transició energètica que no sols hipoteca el desenvolupament del món rural sinó que afecta negativament a la biodiversitat, al paisatge i a la salut de les persones que hi habiten.
Arran de l’aprovació del Decret Llei 16/2019, hem pogut observar com centenars de macro-projectes d’energia renovable es planificaven sobre el món rural, fent necessària la construcció d’una gran quantitat de noves Línies de Molt Alta Tensió (MAT) per transportar l’energia produïda cap a les àrees on més es consumeix (principalment l’Àrea Metropolitana de Barcelona).
Des del sector ecologista creiem que l’alternativa més viable i sostenible a llarg termini, i que permetria salvaguardar el paisatge rural i potenciar la biodiversitat dels espais naturals protegits, és aquella que es basa en l’energia distribuïda, apropant la producció d’energia en les àrees on més es consumeix, aprofitant les àrees degradades i industrialitzades, i descentralitzant la producció.
Només d’aquesta forma es podria evitar l’artificialització d’extenses àrees naturalitzades i agrícoles, i les consegüents línies d’alta tensió, fet que comportaria que la transició energètica pogués ser justa, democràtica, sostenible i que tingués en compte els ecosistemes i la seva biodiversitat. Un fet que no ens deixa de sorprendre al Gepec-EdC, i que ens preocupa en escreix, és que davant la MAT projectada per Forestalia, que afectava una gran quantitat de municipis de l’àmbit català (Terres de l’Ebre pro també el Camp de Tarragona i algunes comarques barcelonines ), les administracions públiques (Ajuntaments, Consells Comarcals, i fins i tot la pròpia Generalitat) s’hi van oposar fermament, fent front comú i fins i tot establint un equip tècnic per poder elaborar les al·legacions al projecte.
Ara però, davant d’aquesta nova MAT, que “només” afecta les Terres de l’Ebre (Terra Alta i la Ribera d’Ebre), encara és hora de que aquestes administracions públiques es pronunciïn, s’hi oposin i treballin conjuntament per paralitzar el projecte.
Es tracta doncs que un territori pesa més que un altre? De que ara són els oblidats de sempre qui reben l’amenaça, i per tant no cal actuar? Potser alguns ja tenen clar quin ha de ser el futur per les Terres de l’Ebre? A data d’avui encara no hem vist ni sentit cap declaració en aquest sentit.
És per tot això que des del Gepec-EdC exigim la implicació de les institucions per parar aquesta nova amenaça sobre el territori del Sud.
Gepec-EdC.
Degut als significatius impactes ambientals, sobre la salut i sobre el desenvolupament rural que aquest projecte ocasionaria, vam presenciar una gran allau d’al·legacions i denúncies públiques al projecte (tant per part d’entitats ecologistes, sindicats agraris, administracions públiques i consells comarcals, i persones afectades directament pel projecte).
Aquest projecte doncs, travessaria part d’Aragó, Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona per acabar a Begues (Baix Llobregat). Ara, de nou tenim sobre la taula una altra infraestructura d’aquestes característiques. El 27 d’agost, l’empresa privada Green Capital Developement presentava al mateix Ministeri de Política Territorial i Función Pública el projecte PEol-280AC: un Clúster format per quatre projectes de macro-centrals eòliques i les respectives línies d’evacuació, juntament amb una altra MAT d’aproximadament 45 quilòmetres que transportaria l’energia des de l’Aragó fins a Ascó, travessant de ple les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre.
Les quatre macrocentrals d’energia eòlica, anomenades Arlo, Argestes, Paucali i Céfir, tindrien un total de 84 aerogeneradors i 508 Mwp. Cal tenir en compte que les comarques aragoneses del Matarranya i Baix Aragó-Casp, tenen un paisatge molt poc artificialitzat i una elevada biodiversitat, tal com sol passar en terres rurals allunyades de les grans ciutats.
El Matarranya, va apostar fa un temps pel turisme rural, i els més de 80 aerogeneradors no ajudaran al seu desenvolupament. Novament es planteja que centrals eòliques de l’Aragó evacuïn la seva energia cap a Catalunya a través de línies elèctriques de molt alta tensió, de titularitat privada, de nova construcció, que trinxaran encara més els paisatges, els espais naturals i la seva biodiversitat, els camps agrícoles i la qualitat de vida de les Terres de l’Ebre.
Així doncs, de nou ens trobem davant el mateix model insostenible de transició energètica que no sols hipoteca el desenvolupament del món rural sinó que afecta negativament a la biodiversitat, al paisatge i a la salut de les persones que hi habiten.
Arran de l’aprovació del Decret Llei 16/2019, hem pogut observar com centenars de macro-projectes d’energia renovable es planificaven sobre el món rural, fent necessària la construcció d’una gran quantitat de noves Línies de Molt Alta Tensió (MAT) per transportar l’energia produïda cap a les àrees on més es consumeix (principalment l’Àrea Metropolitana de Barcelona).
Des del sector ecologista creiem que l’alternativa més viable i sostenible a llarg termini, i que permetria salvaguardar el paisatge rural i potenciar la biodiversitat dels espais naturals protegits, és aquella que es basa en l’energia distribuïda, apropant la producció d’energia en les àrees on més es consumeix, aprofitant les àrees degradades i industrialitzades, i descentralitzant la producció.
Només d’aquesta forma es podria evitar l’artificialització d’extenses àrees naturalitzades i agrícoles, i les consegüents línies d’alta tensió, fet que comportaria que la transició energètica pogués ser justa, democràtica, sostenible i que tingués en compte els ecosistemes i la seva biodiversitat. Un fet que no ens deixa de sorprendre al Gepec-EdC, i que ens preocupa en escreix, és que davant la MAT projectada per Forestalia, que afectava una gran quantitat de municipis de l’àmbit català (Terres de l’Ebre pro també el Camp de Tarragona i algunes comarques barcelonines ), les administracions públiques (Ajuntaments, Consells Comarcals, i fins i tot la pròpia Generalitat) s’hi van oposar fermament, fent front comú i fins i tot establint un equip tècnic per poder elaborar les al·legacions al projecte.
Ara però, davant d’aquesta nova MAT, que “només” afecta les Terres de l’Ebre (Terra Alta i la Ribera d’Ebre), encara és hora de que aquestes administracions públiques es pronunciïn, s’hi oposin i treballin conjuntament per paralitzar el projecte.
Es tracta doncs que un territori pesa més que un altre? De que ara són els oblidats de sempre qui reben l’amenaça, i per tant no cal actuar? Potser alguns ja tenen clar quin ha de ser el futur per les Terres de l’Ebre? A data d’avui encara no hem vist ni sentit cap declaració en aquest sentit.
És per tot això que des del Gepec-EdC exigim la implicació de les institucions per parar aquesta nova amenaça sobre el territori del Sud.
Gepec-EdC.
