Joan Anton Carricondo Oyonate 30 d'Abril de 2022
Cultura?
Gairebé mai es recorda que el més important és el respecte, l'educació i tot allò que suposa entendre que no viuen sols.
Cal molt més de respecte.
La cultura, en sentit general, a la ciutat de Reus i a meitat de la dècada dels 70 del segle passat, en els darrers anys de la dictadura franquista, presentava un panorama ombrívol. De fet, com a la resta del nostre país. L'estret marge que la pressió ideològica de l'estat permetia entrebancava el desenvolupament normal de la cultura.
La nostra ciutat havia perdut ja una part important del seu patrimoni artístic i el que restava patia d'abandonament amb el perill de desaparéixer. Tanmateix, la Festa Major conservava part del seu encant i era esperada amb il·lusió pels reusencs, sobretot per uns actes en concret: les revetlles de Sant Pere al Reus deportiu i als Ploms.
En un temps en què els grans artistes de l'espectacle poques vegades trepitjaven Reus, era engrescador veure i sentir en persona els més famosos cantants de l'època tot actuant en aquestes revetlles de luxe. El soroll eixordador de la Tronada i la batalla de confeti el coso Blanco eren també força preuades.
Va ser necessari esperar les dècades posteriors per veure com, amb un ritme accelerat, la ciutat de Reus va recuperar bona part del seu patrimoni, el va ampliar i va experimentar un esclat cultural de bons resultats i esperançadores perspectives de futur. La tasca d'associacions i investigadors va retornar a la vida danses oblidades, com el Ball de gitanes, el Ball de Cercolets, el Ball de galeres i tants altres.
El Seguici Festiu va créixer i i va incorporar més i més elements, com el Lleó, la Cabra, l'Àliga, el Drac i molts altres. Fins i tot vam poder per fi completar els gegants, amb la parella de Negres.
Avui, Reus promou i exhibeix el seu valuós patrimoni modernista, el seu producte estrella, el
Vermut, ofereix una programació teatral estable i de qualitat, i atrau milers de visitants. Vull mirar el futur amb esperança, i espero i desitjo que la cultura de la meva ciutat, pugui desenvolupar-se, créixer i estendre's.
Josep Lluís és integrant del Lleó de Reus.
La nostra ciutat havia perdut ja una part important del seu patrimoni artístic i el que restava patia d'abandonament amb el perill de desaparéixer. Tanmateix, la Festa Major conservava part del seu encant i era esperada amb il·lusió pels reusencs, sobretot per uns actes en concret: les revetlles de Sant Pere al Reus deportiu i als Ploms.
En un temps en què els grans artistes de l'espectacle poques vegades trepitjaven Reus, era engrescador veure i sentir en persona els més famosos cantants de l'època tot actuant en aquestes revetlles de luxe. El soroll eixordador de la Tronada i la batalla de confeti el coso Blanco eren també força preuades.
Va ser necessari esperar les dècades posteriors per veure com, amb un ritme accelerat, la ciutat de Reus va recuperar bona part del seu patrimoni, el va ampliar i va experimentar un esclat cultural de bons resultats i esperançadores perspectives de futur. La tasca d'associacions i investigadors va retornar a la vida danses oblidades, com el Ball de gitanes, el Ball de Cercolets, el Ball de galeres i tants altres.
El Seguici Festiu va créixer i i va incorporar més i més elements, com el Lleó, la Cabra, l'Àliga, el Drac i molts altres. Fins i tot vam poder per fi completar els gegants, amb la parella de Negres.
Avui, Reus promou i exhibeix el seu valuós patrimoni modernista, el seu producte estrella, el
Vermut, ofereix una programació teatral estable i de qualitat, i atrau milers de visitants. Vull mirar el futur amb esperança, i espero i desitjo que la cultura de la meva ciutat, pugui desenvolupar-se, créixer i estendre's.
Josep Lluís és integrant del Lleó de Reus.
Etiquetes:
