La desafecció política de la joventut és un fet molt preocupant que cal combatre, en tant que la política afecta gairebé tots els àmbits de la seva vida i és imprescindible per la vida en societat. Molts consideren que els partits i els governs no aborden els temes que els interessen i afecten directament, que no són imprescindibles. Per revertir aquesta percepció, al ple del passat mes d’abril, els socialistes vam defensar una moció ambiciosa amb un seguit de mesures per tal de combatre la precarietat del col·lectiu.
El govern municipal en parla poc de polítiques de joventut i al PSC considerem que cal posar-les al centre del debat polític, perquè la gent jove és el futur, però també és el present i aquest el tenen (el tenim) ple de dificultats. Segons el padró municipal d’habitants, a 1 de gener de 2020 a Reus hi havia 17.255 persones d’edats compreses entre els 15 i els 29 anys.
I cal fer-los costat i garantir-los els seus projectes de vida. És un dels col·lectius més colpejats per les dues crisis, l’econòmica de 2008 i l’actual provocada per la pandèmia de la Covid-19, agreujant els problemes i les desigualtats que ja venien patint d’abans, com la precarietat laboral i salarial, dificultats per a emprendre projectes vitals i accedir a un habitatge, desigualtats d’accés als estudis.
Avui, tenir estudis no garanteix poder accedir a una feina de qualitat i amb un salari suficient; i el fet de tenir una feina en sí mateix tampoc no és sinònim d’estabilitat econòmica ni possibilitats d’emancipació. Per tant, hem de disposar d’eines que permetin construir amb autonomia el nostre projecte de vida. I des de les administracions hem de garantir l’accés a un habitatge digne, a una feina estable i de qualitat amb un salari digne i igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement i la formació i en altres àmbits com la cultura o l’esport.
Emancipació, treball, educació, igualtat d’oportunitats, i també igualtat de gènere, són drets als que hem de poder gaudir, no pas privilegis. En l’àmbit de l’habitatge, són molt pocs els que poden viure sols, fent un gran esforç econòmic i dedicant més de la meitat del seu sou a pagar pis. I alguns han de tornar a casa perquè no poden pagar el lloguer. Pel que fa a l’ocupació, els índexs d’atur en aquestes edats són molt preocupants i més, tenint en compte que bona part són el que s’anomena aturats desemparats, sense cap mena de prestació. Dels que treballen, bona part ho fan mitjançant contractes temporals i amb retribucions que els dificulta arribar a finals de mes.
En l’àmbit educatiu, els nivells de segregació escolar i l’abandonament prematur dels estudis també registren taxes vergonyants. Pel que fa a la cultura, l’hem de considerar com un servei públic, un dret de la persona, una eina de convivència, un element fonamental de l’estat del benestar. Segurament, la millor eina d’integració, cohesió social i igualtat d’oportunitats. I per això, cal garantir l’accés a la cultura, adoptant les mesures adreçades a incentivar el consum cultural i a garantir l’accés de la joventut a la cultura i l’oci de qualitat. I el mateix passa amb l’esport.
Es tracta d’un factor d’integració, socialitzador i educatiu així com generador de models socials i de valors. Per tant, és necessari garantir el dret universal de l’esport per a la joventut, potenciant la seva pràctica, amb equitat i afavorint la inclusió social. La moció, amb 17 acords, proposava mesures per facilitant l’accés a un habitatge o a un lloc de treball, més formació professional i abaratir el cost per accedir a les activitats esportives i culturals, ampliant l’oferta i donant resposta als interessos del col·lectiu, promovent esdeveniments i una programació teatral que faciliti la connexió amb el jovent, entre d’altres. Existeix una bona eina, la targeta Jove de Reus, que cal potenciar perquè tingui més descomptes als esdeveniments culturals i permeti adequar els preus a la capacitat adquisitiva del col·lectiu. I que també suposi més avantatges per accedir a la pràctica d’activitats esportives, transport urbà i aparcaments municipals.
El govern municipal va recollir totes les nostres propostes amb el compromís de traslladar-les per tal de ser estudiades i valorar la seva incorporació en el marc de la redacció del nou Pla Local de Joventut. En farem un seguiment per tal que no quedin aparcades en un calaix. Més de 17.000 nois i noies confien que els ajudarem.
Daniel Marcos, regidor del PSC a l’Ajuntament de Reus.
El govern municipal en parla poc de polítiques de joventut i al PSC considerem que cal posar-les al centre del debat polític, perquè la gent jove és el futur, però també és el present i aquest el tenen (el tenim) ple de dificultats. Segons el padró municipal d’habitants, a 1 de gener de 2020 a Reus hi havia 17.255 persones d’edats compreses entre els 15 i els 29 anys.
I cal fer-los costat i garantir-los els seus projectes de vida. És un dels col·lectius més colpejats per les dues crisis, l’econòmica de 2008 i l’actual provocada per la pandèmia de la Covid-19, agreujant els problemes i les desigualtats que ja venien patint d’abans, com la precarietat laboral i salarial, dificultats per a emprendre projectes vitals i accedir a un habitatge, desigualtats d’accés als estudis.
Avui, tenir estudis no garanteix poder accedir a una feina de qualitat i amb un salari suficient; i el fet de tenir una feina en sí mateix tampoc no és sinònim d’estabilitat econòmica ni possibilitats d’emancipació. Per tant, hem de disposar d’eines que permetin construir amb autonomia el nostre projecte de vida. I des de les administracions hem de garantir l’accés a un habitatge digne, a una feina estable i de qualitat amb un salari digne i igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement i la formació i en altres àmbits com la cultura o l’esport.
Emancipació, treball, educació, igualtat d’oportunitats, i també igualtat de gènere, són drets als que hem de poder gaudir, no pas privilegis. En l’àmbit de l’habitatge, són molt pocs els que poden viure sols, fent un gran esforç econòmic i dedicant més de la meitat del seu sou a pagar pis. I alguns han de tornar a casa perquè no poden pagar el lloguer. Pel que fa a l’ocupació, els índexs d’atur en aquestes edats són molt preocupants i més, tenint en compte que bona part són el que s’anomena aturats desemparats, sense cap mena de prestació. Dels que treballen, bona part ho fan mitjançant contractes temporals i amb retribucions que els dificulta arribar a finals de mes.
En l’àmbit educatiu, els nivells de segregació escolar i l’abandonament prematur dels estudis també registren taxes vergonyants. Pel que fa a la cultura, l’hem de considerar com un servei públic, un dret de la persona, una eina de convivència, un element fonamental de l’estat del benestar. Segurament, la millor eina d’integració, cohesió social i igualtat d’oportunitats. I per això, cal garantir l’accés a la cultura, adoptant les mesures adreçades a incentivar el consum cultural i a garantir l’accés de la joventut a la cultura i l’oci de qualitat. I el mateix passa amb l’esport.
Es tracta d’un factor d’integració, socialitzador i educatiu així com generador de models socials i de valors. Per tant, és necessari garantir el dret universal de l’esport per a la joventut, potenciant la seva pràctica, amb equitat i afavorint la inclusió social. La moció, amb 17 acords, proposava mesures per facilitant l’accés a un habitatge o a un lloc de treball, més formació professional i abaratir el cost per accedir a les activitats esportives i culturals, ampliant l’oferta i donant resposta als interessos del col·lectiu, promovent esdeveniments i una programació teatral que faciliti la connexió amb el jovent, entre d’altres. Existeix una bona eina, la targeta Jove de Reus, que cal potenciar perquè tingui més descomptes als esdeveniments culturals i permeti adequar els preus a la capacitat adquisitiva del col·lectiu. I que també suposi més avantatges per accedir a la pràctica d’activitats esportives, transport urbà i aparcaments municipals.
El govern municipal va recollir totes les nostres propostes amb el compromís de traslladar-les per tal de ser estudiades i valorar la seva incorporació en el marc de la redacció del nou Pla Local de Joventut. En farem un seguiment per tal que no quedin aparcades en un calaix. Més de 17.000 nois i noies confien que els ajudarem.
Daniel Marcos, regidor del PSC a l’Ajuntament de Reus.
Etiquetes:
