-
L'aspecte del joc en una pantalla de mòbil
Cedida pel CRG / CNAG-CRG
Obtenir un mapa per a la línia cel·lular del càncer de mama (T-47D). Aquest és l'objectiu que s'ha marcat un equip del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) i que pensa fer-ho amb la intel·ligència col·lectiva de la població, és a dir, amb la coneguda ciència ciutadana. Per tal d'aconseguir-ho, han creat una aplicació mòbil, Genigma.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=aETqzfhcCdo[/youtube]
Es tracta d'un videojoc que posa com a repte resoldre puzles amb cadenes de blocs de diferents colors i formes, cadascuna representa una seqüència genètica en la línia cel·lular de la malaltia i la forma en què s'organitzen els blocs és una solució potencial per a la ubicació dels gens.
I com contribueixen els jugadors? O, per què és millor la seva intervenció en lloc d'un supercomputador? Els algoritmes tendeixen a donar respostes molt similars. En canvi, les diferents maneres de resoldre els trencaclosques dels humans generen una gran variabilitat de resultats que pot proporcionar solucions millors que la intel·ligència artificial, més creatives que serien "impossibles de trobar amb algoritmes deterministes", destaca Elisabetta Broglio, facilitadora de ciència ciutadana al CRG.
Genigma necessita uns 30.000 jugadors que resolguin una mitjana de 50 partides cadascun per generar suficients dades per revelar el mapa de referència dels 20.000 gens en aquesta línia cel·lular. L'objectiu, a més de contribuir en aquest avenç en la lluita contra el càncer de mamà, també busca que els usuaris aprenguin sobre ciència.
Cada setmana, l'equip d'aquest projecte introduirà al joc nous fragments del genoma de la línia cel·lular T-47D perquè els jugadors les organitzin. Els primers fragments són del cromosoma 17, que conté una gran quantitat de gens relacionats amb el càncer de mama. Aquí hi ha BRCA1, les mutacions del qual s'associen amb prop del 40% de casos de càncer de mama hereditari.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=aETqzfhcCdo[/youtube]
Es tracta d'un videojoc que posa com a repte resoldre puzles amb cadenes de blocs de diferents colors i formes, cadascuna representa una seqüència genètica en la línia cel·lular de la malaltia i la forma en què s'organitzen els blocs és una solució potencial per a la ubicació dels gens.
I com contribueixen els jugadors? O, per què és millor la seva intervenció en lloc d'un supercomputador? Els algoritmes tendeixen a donar respostes molt similars. En canvi, les diferents maneres de resoldre els trencaclosques dels humans generen una gran variabilitat de resultats que pot proporcionar solucions millors que la intel·ligència artificial, més creatives que serien "impossibles de trobar amb algoritmes deterministes", destaca Elisabetta Broglio, facilitadora de ciència ciutadana al CRG.
Genigma necessita uns 30.000 jugadors que resolguin una mitjana de 50 partides cadascun per generar suficients dades per revelar el mapa de referència dels 20.000 gens en aquesta línia cel·lular. L'objectiu, a més de contribuir en aquest avenç en la lluita contra el càncer de mamà, també busca que els usuaris aprenguin sobre ciència.
Cada setmana, l'equip d'aquest projecte introduirà al joc nous fragments del genoma de la línia cel·lular T-47D perquè els jugadors les organitzin. Els primers fragments són del cromosoma 17, que conté una gran quantitat de gens relacionats amb el càncer de mama. Aquí hi ha BRCA1, les mutacions del qual s'associen amb prop del 40% de casos de càncer de mama hereditari.
