Com si l'atur, la crisi, les retallades i els problemes actuals fossin cosa de, només, Catalunya i, només, dels seus gestors polítics... Que també.
Potser ja comença a ser hora d’explicar, a qui a hores d'ara encara no ho té ben contextualitzat, que el problema en el que estem immersos no és a Catalunya exclusivament, ni tan sols a Espanya únicament. És d'un abast gairebé mundial i els seus efectes repercuteixen directament a qualsevol país, poble o ciutadà, clar que sí, però d'arreu. I, a més, cal tenir en compte que la gestió de Catalunya està lligada i resta a expenses del finançament que hem de rebre del govern central.
I que, si des de la UE (Brussel·les) s’assenyala a Espanya (Madrid), el que no pot fer Madrid és dirigir-se a Catalunya, ja que, si tots som Espanya, no serà més ni diferent del que s'ha de fer en el conjunt de l'Estat, començant pel seu Govern i seguint per allí on sigui necessari fer-ho. L'endeutament de l'Ajuntament de Madrid és de 6.500 milions d’euros en front dels 1.200 milions que hi ha al de Barcelona, per exemple. Madrid té més deute que tot el que destinarà la UE a investigació el 2011. El País Valencià té dos punts més de volum de deute que Catalunya. Això en el que es refereix a les comunitats que, a més de Catalunya, aporten més del que reben. Però, també, dels 2.500.000 funcionaris que hi ha a l'Estat, 500.000 són a Andalusia. A Catalunya n'hi ha 300.000. I al País Basc segueixen amb el seu particular i intocable concert econòmic.
Atès això, no hauríem de ser els primers de la llista. I més si es té en compte que el nostre primer deutor -morós- és el mateix Estat al no pagar el que ens deu. Sense oblidar els traspassos de competències fetes sense el corresponent finançament pel seu funcionament i que s'han hagut d’anar cobrint amb càrrec a d'altres pressupostos autonòmics. En aquest sentit, sempre s'ha de tenir ben present, sobretot hauria de ser allí, el dèficit fiscal que any rere any ens ha anat empobrint i afeblint el nostre potencial, amb repercussió en tots els aspectes però, en aquest cas, en l'econòmic.
En un altre ordre de coses, en el que es refereix a les xifres de l'atur, és ben lògic que on s'ha concentrat sempre més vida industrial, o si més no fins fa ben poc, s'hagin generat més llocs de treball i que, en moments com els actuals que provoquen la fugida d'empreses i la reducció general de les plantilles, es noti molt més les baixes. És per això mateix que l'atur on més es visualitza actualment és a Catalunya, País Basc i País Valencià. I, directament relacionat, també seria interessant saber en quin capítol consta el bon paquet de gent que viu amb i del PER (Plan de Empleo Rural), que Felipe González va crear per Andalusia i Extremadura. Perquè si, cobrant sense treballar, no compten exactament com “aturats” estaríem davant d'un enverinament de dades ben flagrant i falsejament d'estadístiques que es donen com oficials.
I, si no volem entrar en aquestes qüestions, podem parlar de com es va generar aquesta dita “crisi”, i segurament trobaríem noms i cognoms, tant on i com es va gestar com a cada lloc del món qui hi va haver que hi va col·laborar o se’n va aprofitar. O sigui que, com a mínim, cal tenir les coses clares i posar a cadascú al seu lloc de culpa, ja sigui per complicitat o per impotència i a qui, amb la seva actuació, no ha fet possible que hagi estat diferent en el seu poble, ciutat o país... Ah! Benvinguts els que ara se'n donen compte de qui porta els elàstics del poder ben tibants perquè no li puguin caure els pantalons i quedar a la vista pública les seves intimitats... O vergonyes, per poder-se mantenir per damunt dels polítics de torn que, sovint, tan sols representen el paper d'instrument que gestiona els seus interessos.
És cert. Aquests temes són globals, però atacant els temes, problemes o situacions des del més amunt possible per, després es pot anar depurant fins on les responsabilitats o culpes quasi bé es poden tocar amb la mà i, llavors, ja deixen de ser globals. Tanmateix, convé tenir-los present. Si més no, nosaltres, quan ens parlen o quan parlem, tinguem-ho clar per no caure en trampes mediàtiques molt ben dirigides per confondre i desviar la atenció.
