Divendres, 29 de Març de 2024

Cinema Reus Palace: gairebé 40 anys en sessió contínua

El complex dels Zúñiga encara la setmana final de la seva història amb bona afluència de públic

24 de Març de 2017, per Marc Busquets
  • L'històric Reus Palace encara la recta final de la seva història

    Judit Fernàndez/ El Punt Avui

  • Zúñiga, al vestíbul del cinema

    Judit Fernàndez/ El Punt Avui

"Ahir hi havia les dues taquilles obertes i la cua arribava gairebé a la cantonada del carrer", celebra el propietari del cinema Reus Palace, Alejo Zúñiga. La desaparició del complex arriba en un dolç moment, ja que des del tancament del cinema Lauren, la gent ha tornat a l'històric equipament del carrer de Batan. "Però no tanquem pas perquè no tinguem públic, ja ho sabeu". Zúñiga no té males paraules per a ningú, tot i que admet que "l'Ajuntament mai ens ha acabat de donar suport, és així. I no parlo del d'ara, és quelcom que sempre ha passat", lamenta. El proper 30 de març al vespre, el Palace viurà la seva darrera sessió. L'última pel·lícula a la cèlebre i enorme sala 1 serà, amb tota probabilitat, 'La bella y la bestia'. "És trist, sí, que tanquem, però mira, així és la vida", fa constar. Amb l'adéu del cinema reusenc, s'haurà acabat una nissaga, la dels Zúñiga, que va començar a exhibir pel·lícules el 1935.

'Un dels cinemes més moderns d'Europa'

Al vestíbul del Palace, Zúñiga hi ha instal·lat una improvisada exposició de fotografies i records de la història de les sales. Hi mostra, posem per cas, la primera entrada. Inaugurat com "un dels cinemes més moderns i avançats d'Europa" el 2 de febrer de 1978, el cinema va seduir llavors per la seva decoració. "No volíem que fos com la dels altres cinemes, a base de fusta i colors més aviat tristos", recorda. Els impulsors del complex van optar per "un estil més atrevit, amb llums de neó, colors càlids i cert aire a discoteca", segueix. El resultat, és evident, va seduir el públic. Les sessions del diumenge a la sala 1 s'omplien de gom a gom tot i oferir més de 2.000 localitats a l'abast del públic. L'èxit del projecte va despertar aviat l'interès de la competència, que es va plantar a la ciutat amb el Cosmos. "Però que consti, sempre n'hem tingut de competència. Als 90 va ser Lauren, i després Les Gavarres per poc que no acaba amb tots", fa broma l'empresari.

L'exhibidor apunta també "que el temps han canviat" i que també ho ha fet la manera de "veure i viure" el cinema. "De fet, poques ciutats de les dimensions de la nostra tenen sales de cinema al seu nucli antic. Això només passa a les grans ciutats, i cada cop en van tancant més", diu tot posant com a exemple el gegant barceloní Urgell, que ha de deixar pas a una illa de vianants. En aquest sentit, i malgrat definir-se com un home "pràctic", revela que evitarà passejar per l'entorn del Palace un cop comencin els treballs d'enderroc del cinema. "El mateix he fet en el cas del primer cinema que va tenir la família, a Vilanova. Mai hi he tornat a passar, per allà", fa constar.

Els marcians vindran al Palace

De tots els records acumulats amb el pas del anys, Zúñiga diu que "me'ls enduré a casa, tot i que aquí hi deixarem moltes coses". L'únic que miraran de recol·locar és tota la maquinària d'exhibició perquè "la vam canviar fa poc i va suposar una gran inversió". Per tot plegat, i conscient d'haver fet història a base de "lluitar, lluitar, lluitar", Zúñiga indica que "potser el nou cinema que hi haurà a la ciutat serà més modern, però no tindrà l'encant del nostre". Els últims dies del Palace són una constant de cinèfils i curiosos que s'acosten a les velles sales del carrer de Batan per rendir un últim tribut a aquest emblema local. "Em trobo un munt de gent fent-se fotos a les sales, i pels passadissos. Sembla un safari!", exclama entre rialles.

La família no té previst fer cap acte en especial la nit del tancament, tot i que l'endemà, dia 31, encara hi haurà un últim passi. S'hi estrenarà 'Marcianos de Marte', el darrer curt produït per l'Escola de Cinema de Reus, l'ECIR, d'enhorabona encara per la brillant carrera de 'Timecode'. "Honestament, tinc ganes de plegar. Tothom ha estat molt amable, aquests últims dies, i ho agraeixo, però també ens hagués ajudat el suport de molts quan les coses no ens anaven tan bé", carrega.

El factor emocional

A partir del primer d'abril, en conseqüència i per desgràcia, diverses generacions de reusencs perdran un referent emocional i cultural que els ha acompanyat durant gairebé 40 anys en sessió contínua. “És una llàstima que es perdin els cinemes de sempre, els nostres, que tenen caràcter mediterrani. El model de cinema actual s’assembla cada cop més a l’americà”, subratlla l’historiador Isaac López Sánchez, autor de l’obra ‘Los cines tarraconenses. Un viaje de cine por la provincia hasta la actualidad’. Per a López Sánchez, l’adéu del mític Palace suposa la trista confirmació de l’agonia del cinema urbà en mans del fenomen multisales que impera als municipis on hi ha un gran centre comercial. Un dels encants del vell cinema dels Zúñiga és “que hi podies anar caminant, tranquil·lament” i que acostar-s’hi i entrar-hi a veure una pel·lícula era un ritual.

En aquesta línia, l’expert considera que l’aparició de les noves tecnologies i la pirateria “ha fet molt de mal” als petits exhibidors, però que l’ús adequat d’algunes eines digitals o la reconversió de les sales en espais d’acció cultural poden ser la sortida. “El que està fent la Rambla de l’Art, Cambrils, té molt mèrit. No és només un cinema, sinó que hi passen òperes, fan sopars i xerrades, tenen biblioteca i, en definitiva, ofereixen una experiència a la gent". És més, López va més enllà i censura l'administració per no saber "valorar una joia com el Palace". "A Itàlia, per exemple, s'ha apostat per restaurar antics cinemes i museïtzar-los per fer entendre a la gent jove de la seva riquesa", detalla. "És una simple qüestió de sensibilitat", rebla.

"Quan tenia 11 o 12 anys, ma mare em deixava a la porta del Palace i em recollia al cap d'unes hores", explica amb nostàlgia Toni Mateos, un assidu del complex dels Zúñiga que és capaç de recordar la primera pel·lícula que hi va veure. "Va ser 'Los bicivoladores', de 1983, en una sala 1 a petar, amb gent asseguda a terra i pels passadissos", subratlla el reusenc. Eren altres temps, sens dubte. Eren temps de sessió doble els dissabtes a la tarda, de maratons de 12 hores de terror i fins i tot de pel·lícules només per a adults a la sala X de la riera d'Aragó, una de les úniques que hi havia a la demarcació. Totes aquestes vivències, però, passaran a formar part de la memòria col·lectiva en uns dies, quan els llums de neó de la façana del Palace s'apaguin per sempre més.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Cinema Reus Palace Reusdigital Alejo Zúñiga

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

s,s,  24 de Març de 2017

una pena

está hecho polvo y un poco dejado, pero el palace tiene su punto. Es una pena que no se les haya ayudaddo para salvar el cine, porque bien restaurado podría haver funcionado más años y ser una joya. Está claro que lo que prefiere Pellicer es convertir Reus en una ciudad igual que todas las demás.

Juan Antonio Carricondo Oyonate  24 de Març de 2017

Està carregat de raons veritables!

Gairebé tot el que apunta l'Alejo Zúñiga reflexa una realitat que, malauradament, no es podrà repetir. Quina pena que la majoria d'empreses i botigues que han fet història ciutadana ja no podran parlar. Gairebé tot està en mans del gran capital i les multinacionals. Si fem un repàs dels darrers vint anys ens donarem conta de tot allò que s'ha perdut!