-
Fragment d'una de les obres d'Abelló que formen part del muntatge 'Monviu'
El Punt Avui
Després d'una visita a la Morera, on va comprar un llibre sobre les orquídies del Montsant i un cartell sobre les papallones que l'habiten, l'artista reusenc Jordi Abelló va carregar la seva vena de creació artística i va començar a treballar en el que ha acabat sent una exposició sobre la flora i la fauna del ric parc natural del Montsant. El resultat d'aquest treball es pot veure fins al 12 de setembre al punt d'informació de la seu del Parc Natural de la Morera de Montsant.
El nou muntatge artístic d'Abelló inclou tres vídeos i quatre cartells, reunits amb el nom Monviu, que fa un joc de paraules i canvia la terminació sant de Montsant, per viu. La mostra també aplega cinc retrats originals de la sèrie Orquídies.
Avesat a posar rostre a màquines o a pedres, Abelló mira ara d'establir vincles entre l'espècie humana i la flora i la fauna per “parlar de la pintura des de la naturalesa”. “La pintura també és una forma de sobreviure, de resistència”, explica. “Conscient que l'autèntica dansa de la mort es dóna en el món dels insectes, els he dibuixat i pintat amb trets humans, perquè fossin més propers a la nostra fesomia. He fet el mateix amb les orquídies i les he reunides en quatre grans cartells que donen la benvinguda al visitant que arriba al punt d'informació del parc natural”, detalla l'artista, que ha creat aquesta exposició especialment per a Addend, el centre d'art del Priorat, que uneix els vessants artístic, pedagògic i dinamitzador i de gestió cultural.
Els cartells d'aparença naturalista d'Abelló s'arriben a confondre amb els que habitualment s'exposen al punt d'informació turística del parc natural. Una confusió buscada pel mateix artista, que vol que l'espectador reconegui que “en els insectes i en la flora hi ha quelcom de nosaltres, dels humans, i que potser ens recorda un origen comú als començaments de la vida evolutiva”, explica.
Sense signar
El treball d'Abelló s'exposa de manera camuflada, sense que consti el seu nom en cap peça, perquè tothom qui s'hi apropi percebi en l'espai “alguna cosa que no és massa natural”, diu l'artista. La finalitat, segons ell, és que “l'arribi a inquietar”. “És un món amenaçador i màgic que observa el visitant, de la mateixa manera que ho fem també nosaltres.”
Els cartells es completen amb tres vídeos que es projecten en una pantalla: el cicle Mantis, amb els caps de les mantis i dents humanes –fruït d'un treball anterior–; Orquídies, amb llengües humanes incorporades a la seva bellesa, i Papallones, amb ulls humans sobre les ales.
