En cos i ànima

Excel·lent resposta del públic reusenc en la representació de l'obra 'Infàmia', aquest passat dimarts al vespre al Fortuny. Amb Emma Vilarasau com a gran reclam, la producció de La Villarroel que dirigeix Pere Riera se centra en els secrets i misèries dels professionals que pugen a un escenari. La vanitat, els dubtes i les pors dels actors són el motor de la ficció, que conté també alguns passatges humorístics no sempre encertats. Jordi Bosch, Francesc Ferrer i una notable Mar Ulldemolins completen un elenc de luxe.

Preparen un 'Hamlet'

Vilarasau encarna una gran actriu retirada que ara es dedica a impartir sessions formatives a un parell d'actors emergents, als quals donen vida Ferrer i Ulldemolins. El primer, donat a conèixer a l'esplèndida 'Pop Ràpid' del Canal 33, aporta certa comicitat als primers compassos de la història. És fatxenda i poc disciplinat, quelcom que la seva docent talla amb contundència. La jove, per part seva, prepara una audició per ser l'Ofèlia d'un 'Hamlet' que és a punt de representar-se. D'aquesta manera, i durant els 15 primers minuts de la funció, s'assisteix a un dur assaig de la prova que ha d'encarar la futura estrella.

La irrupció d'un quart personatge, aquest interpretat per Jordi Bosch, sacsejarà les classes. Si Vilarasau és la dona que ha viscut pel teatre, el nouvingut és un d'aquells actors que estan de tornada, que han après l'ofici "a base de pencar" i que no està per brocs. El més interessant que ens mostra 'Infàmia' és precisament aquesta lluita, el duel entre l'actriu que afirma que "no s'ha de sentir un personatge; s'ha de ser el personatge" i el company que, sense gaire talent, ha pogut gaudir d'una exitosa carrera. La jove parella, en un segon pla, es plantejarà si realment vol dedicar-se a la professió o si l'esforç és inútil. "Si ho vols i t'hi esforces podràs guanyar-te la vida, però sense més", sentencia Vilarasau tot adreçant-se a l'aspirant a Ofèlia.

Una professió fràgil

Vilarasau està intensa, com sempre. Ulldemolins aconsegueix transmetre la fragilitat de l'actriu que despunta però que està carregada de dubtes, mentre que Bosch i Ferrer grinyolen en determinats moments. Del primer cal destacar el cinisme que imprimeix al seu personatge. El segon, amb tot, sembla desubicat per instants. Finalment, es revela el secret pel qual la mestra va retirar-se dels escenaris tres anys enrere. "Em sentia buida, sentia que fingia, que estava disfressada. I el pitjor és que el públic ni se'n va adonar, els vaig enganyar", confessa una abatuda Vilarasau. De fet, i si 'Infàmia' funciona, és precisament per la gran força escènica de l'actriu.

L'obra de Riera reflexiona, en conseqüència, sobre la duresa de la professió, sobre els reptes dels que que comencen i sobre la pèrdua de la il·lusió dels més veterans. Es tracta, segons el personatge de Vilarasau, de despullar-se per convertir-se en un personatge i "compartir l'experiència amb la platea". La fórmula per aconseguir-ho, però, no és exacta. Cadascú ha de trobar el seu camí. I aquest pot estar ple d'enveges, gelosies i obstacles.