I per molts anys més de jazz

La nit reusenca pot donar moltes sorpreses. Surts amb un parell de companys de la redacció de Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio per fer un mos a la Ganxet Pintxo i després, ja amb la panxa plena, algú proposa tancar la vetllada amb una copa. I així, la conversa i les cames et duen, sense ni adonar-te'n, a un local que molts crèiem desaparegut però que segueix al peu del canó: El Keyboard, l'històric club de jazz de la capital del Baix Camp, que està d'enhorabona perquè aquest passat dimecres ha arribat al seu 34è aniversari. "I estem muntant una jam aquest diumenge amb gent molt bona per celebrar-ho", diu el seu responsable, Jimmy Magriñà.

Esperit lluitador

"Sí, molta gent es pensa que hem tancat, però aquí ens teniu", apunta. El cert, però, és que per tractar-se d'un aniversari, ha passat força desapercebut. Hem estat molts reusencs els qui ens hi hem passat tardes, vespres i nits senceres escoltant jazz i prenent els còctels que preparava a la barra el pare del Jimmy, el malaguanyat Jaume Juan Magriñà. "Els darrers dos o tres anys han estat dolents, però ara anem aguantant", explica. Entrar al Keyboard de Reus, de fet, evoca la nostàlgia. Tot segueix igual que anys enrere, i potser per això un cop m'assec al meu sofà de sempre remeno la carta de còctels com si res, com si mai hagués deixat d'anar-hi. "Ara feia anys que no et veia per aquí", em renya Magriñà amb un somriure.

A la barra hi ha un parell de joves que fan broma sobre la longevitat del club. "Primer va ser el Keyboard i després va aparèixer Reus, al voltant", apunten. I és que pocs locals d'oci nocturn poden celebrar haver arribat a la trentena, a Reus. Tan sols el Pub Sunyer, que va néixer un any més tard que el club dels Magriñà, segueix obert i plantant cara als nous pubs del nucli antic. "Es tracta de tirar endavant i anar fent coses", apunta Jimmy Magriñà. "No ens hem de rendir", afegeix. Aquest esperit lluitador li ve del pare, que durant anys va impulsar el Festival Internacional de Jazz de Reus, una mostra que durant els seus anys de vida va dur a la ciutat les principals figures d'aquest estil musical. "Estava a l'alçada de Terrassa", subratlla Magriñà, en referència al cèlebre festival egarenc.

El llegat de Jaume Juan

"Organitzar coses no és fàcil", lamenta Magriñà. El Festival de Reus va veure, en les seves dues darreres edicions, com les subvencions públiques es reduien. "L'útima proposta d'ajut econòmic que es van fer era ridícula, i el meu pare els va engegar a tots", recorda. Amb tot, el llegat més preuat per als aficionats al jazz i per a tots els reusencs és el Keyboard. Es per això que no es rendeix i anuncia noves actuacions al local. "La farem aquest diumenge, a les set de la tarda, per tal que pugui ser-hi tothom", detalla.

En època d'incerteses, és bo que hi hagi coses a la ciutat que no només no canvien sinó que mantenen tot el seu caràcter i la seva essència. El Keyboard n'és una, és un petit tresor que cal cuidar. I, a més, ara pot treure pit per la seva llarga trajectòria i per haver dut la millor música negra a Reus. Ens acomiadem del Jimmy amb un brindis. "I per molts anys més de jazz", li desitgem. A partir d'ara, us ho asseguro, altres nits de sopars i copes de la redacció ens conduiran al temple dels Magriñà.