Jose, ‘Pandora’s box’: ‘Molts dels èxits musicals dels 80 semblen fets avui dia’

Quina és la seva vinculació amb la música dels anys 80?

Des dels 16 anys vaig començar a punxar a locals de Tarragona o Salou. Arran d’això vaig fer contacte amb gent que estava relacionada amb cases discogràfiques, així com amb intèrprets tan famosos com el cantant d’OMD, Andy McCluskey.  A Espanya hem coneixen per la relació que tinc amb ell.

Quan ja s’acabava  la dècada, va obrir un local a Reus, el Pandora’s Box.

En aquella època hi havia molts locals que anaven malament i em van oferir la possibilitat de reinaugurar un espai, així que el 1990 vaig obrir el Pandora’s Box.

Com era posar música dels 80 quan tot just s’havien acabat?

Ressaltava molt. En aquella època començava el boom del ‘bakalao’ i del house, així que un local que posés només música dels 80 era com fer pràcticament el ridícul, a nivell comercial i de públic. Però que fa aquest paio posant música només dels 80 si a un pub t’has de guanyar la vida?

Curiosament, aquesta dècada es va posar de moda molt ràpid, poc després.

Totalment. Fixat’hi que als 90 ja hi havia 3 o 4 locals a Barcelona, a la demarcació de Tarragona només hi era jo... anava contra modes passatgeres. No dic que no es fes bona música als 90, però molt poca. Això sí, més que ara. Als 90 la música es basava molt en els covers, les còpies, les reedicions i les versions. Només canvien les bases i els ritmes i això significa una manca de creativitat. Els 80, en canvi, van ser una explosió a l’hora de composar la cançó. A partir del 1979, tots els grups de moda, tan espanyols, com anglesos, francesos o alemanys van començar a utilitzat els sintetitzadors, els samplers, les caixes de ritmes. Tot això va ajudar molt al canvi musical.  Si em preguntes pel pub, vaig estar 15 anys a Reus i vaig veure com queien una desena de locals. Quan vaig marxar només en quedaven tres.

A Tarragona va continuar la mateixa activitat.

Sí, vaig inaugurar l’any 2003, amb el mateix rotllo dels 80.

Per què creu que la música d’aquesta dècada continua donant tant de si?

Els 80 van acabar fa més de vint anys i si ara vas a qualsevol discoteca de moda, sigui on sigui, s’escolta música d’aquesta dècada, no dels 90. Música bona hi ha hagut en totes les èpoques, també de dolenta, però no recordo que als 80 hagués escoltat versions de dècades anteriors. No obstant, avui en dia hi ha, fins i tot, emissores de ràdio especialitzades. Què em fa pensar? Que s’ha acabat la creativitat. Estic escoltant el mateix, ritmes ja inventats, temps ja fets. I no et dic ja al món del discjòquei. Avui s’utilitzen molt els suports digitals, jo vinc del vinil, em resulta difícil punxar discos. Em pots tractar de nostàlgic, però sempre dic el mateix: qualsevol temps passat en l’àmbit musical va ser millor que el d’ara.

És a dir, defensa la nostàlgia?

No fa molt vaig entrar a una botiga de discos i el 70% dels pocs que n’hi ha –amb el tema d’Internet- és dels 80. I estem al 2015. Significa alguna cosa. La gent va un local i aquesta música encara és molt ben acollida.

És moderna, doncs.

Una altra cosa et podria dir. Grups antològics de la dècada com Kraftwerk, OMD o Depeche Mode encara segueixen allà. Hi ha molts grups que han desaparegut i han tornat, jo a això li dic un rescat. No vull que la gent pensi que sóc un radical, perquè et puc dir que la meva música preferida és dels anys 50, tot i que punxo música dels 80.

I què oferirà al pub Oniria, aquest dissabte?

Oferiré el millor dels 80. És una època plena de grans èxits, que semblen fets avui en dia. Et puc posar l’exemple d’Enola Gay. Segur que hi ha joves de 20 anys que pensen que és un gran tema i se sorprenen quan descobreixen que té 30 anys de vida. D’altra banda, el pub Oniria és un dels més emblemàtics, per la seva decoració i la música independent que s’hi posa. El dissabte recordaré vells temps.

Tornem al seu vessant d’empresari. Fa un parell d’anys va tancar el Pandora’s Box a Tarragona. Quines van ser les causes?

Mentiria si digués que una de les causes no va ser la crisi, però potser la més important va ser una qüestió política de ciutat. Tots els temes burocràtics i administratius són un autèntic desastre. Ho vaig passar molt malament amb el tema dels permisos, l’horari, tot... El local es va anar apagant poc a poc a causa de la pressió d’algunes institucions públiques. Tingues en compte que quan jo vaig tancar, al cap de dos mesos van tancar nou locals més de nit. Vaig ser dels primers, l’any 2012. Locals tan emblemàtics com la Vaqueria o el pub Araña... Perquè han tancat? Per la crisi, sí, i perquè muntar un bar musical costa molt, pels drets d’autor i la llicència i perquè si tanques a les 3 i un minut ja et posen 800 euros de multa. I clar, a la tercera multa, et tanquen el negoci.

S'ha plantejat tornar a obrir algun bar o pub?

Per suposat, sempre estic mirant, però potser ara no és el moment adequat. En aquests moments, Reus està de moda, em recorda a Tarragona fa 20 anys. Ara Tarragona té molt pocs locals de nit, per una ciutat de 100.000 habitants, que tinguin llicència, el Totem, la Sala Zero, el 24, el Cau i l’Otto Zultz.

A nivell personal, té una relació intima amb el cantant d’OMD, Andy McCluskey.

Quan OMD va llençar el disc Architectural Morality, dedicat a la princesa d’Orleans, Joana d’Arc, em vaig quedar impactat. Era el típic fan i em va arribar a agradar tant que vaig cercar clubs de fans a Anglaterra. A partir d’aquí vaig començar a enviar cartes com un obsés a McCluskey, demanant-li un autògraf o discos signats i pagats per mi. Mai vaig aconseguir una resposta fins que el 1986 vaig començar a rebre, des de la ciutat de Bristol, mitjons de rugby plens de cintes, xapes del grup, fotografies, portades de disc. Em va fer una gran il·lusió. I en 1993, McCluskey em va convidar personalment a fer una gira per tota Europa, més quan es va assabentar que volia posar el nom de Pandora’s Box al pub. La relació ha continuat fins avui en dia.

Fins i tot, té un disc de platí original del grup, no?

És el segon disc de platí d’OMD, de tres que existeixen al món. Li ho van atorgar per les vendes del disc Architectural Morality, l’any 1982. Va ser una espècie d’agraïment per posar el nom al local. Avui en dia, malgrat tancar el pub, encara puc continuar utilitzant la imatge del grup sense problemes i d’aquí que surti al pòster de la festa dels 80 al pub Oniria! És el millor regal que m’han fet mai.

Per acabar, quins grups es podran escoltar dissabte?

Entre d’altres, Ultrabox, Depeche Mode, OMD, Kraftwerk, Sapandau Ballet, Real Life.... Música divertida per a gent divertida. Voldria agrair al Kike [propietari del pub Oniria] pel seu suport i també explicar que estaré acompanyat d’un altre gran discjòquei de la ciutat, en Peter Play, que tancarà la sessió. Començarem sobre dos quarts de 12 de la nit i tindrem unes tres horetes de molt bona música.