Marlango ha presentat aquest dijous al vespre la gira 'Delicatessen' a l'escenari del Teatre Bartina de Reus. La banda formada per Alejandro Pelayo i la intèrpret Leonor Watling ha ofert una actuació en què han inclòs temes del seu darrer treball, 'El porvenir' i n'ha recuperat altres de la seva trajectòria. A més, el duet ha versionat temes de Radiohead i Tom Petty, entre d'altres.
Piano i veu
Watling ha progressat com a vocalista, però la seva força escènica segueix sent limitada. En un format com el de 'Delicatessen', en què l'escenari es presenta nu i Marlango hi apareix sense banda, la proposta musical del conjunt perd gran part del seu interès. La gran força del grup ha estat sempre el seu eclectisme i la mescla d'estils, quelcom que en aquest espectacle s'ha eliminat.
L'estructura del concert tampoc ha estat la més encertada. De fet, el duet ha hagut de fer mans i mànigues per engrescar el públic del Bartina i s'han celebrat més les bromes de Pelayo que no pas les peces interpretades. Al primer bloc de l'actuació hi ha destacat un tema en què s'han atrevit a mesclar, amb cert èxit, 'Always look on the bright side of life' dels Python amb 'Senza fine', de Gino Paoli. En part, aquesta sensació de desgavell es deu al fet que, segons Pelayo, en aquesta gira interprenten "cançons que fins ara només havíem tocat a la sala de casa".
Una versió de 'Creep'
Posteriorment, el duet ha fet altres covers. 'When I'm sixty four', dels Beatles, ha estat una de les versions de la vetllada. Amb tot, la més discutible ha estat 'Creep', de Radiohead. Watling no ha transmès l'odi ni la ràbia que Thom Yorke destil·la a l'original, ni s'ha fet seu l'esperit de la cançó. El duet ha atacat 'Via con me', de Paolo Conte i, ja als bisos, ha dut a terme una freda versió de 'Free fallin', de Tom Petty, que ha encadenat amb el gran èxit de Pharrell Williams 'Happy'. En mans d'aquests Marlango, l'èpica del primer i l'alegria del segon es perden.
La sorpresa agradable del concert ha estat 'Puede', extreta de 'El porvenir'. A l'àlbum és un tema ballable, però la versió íntima oferta al Bartrina és estimulant i Watling s'hi sent còmoda i seductora. No obstant això, l'actuació de Marlango d'aquest dijous ha estat freda i plana. Tècnicament sòlida, vocalment potent, però sense ànima. Descafeïnada.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics