De Gaudí hi ha poques fotografies i, a sobre, algunes de les que circulen són falses. Els col·leccionistes de fotografia antiga van bojos per trobar-ne. Pocs tenen sort, però a l'investigador figuerenc Xavier Jové li ha tocat la grossa. Rastrejant per internet, va trobar una imatge en color d'un home amb els mateixos trets facials de l'arquitecte. Però volia garanties: va contactar amb alguns forenses, entre ells Narcís Bardalet, el famós metge que va embalsamar Dalí, i els va encarregar un estudi. L'informe va ser rotund: és Gaudí.
Però quin Gaudí? Aquesta és la gràcia de la fotografia, perquè és d'un Gaudí molt jove, probablement de 26 anys, acabat de ser titulat com a arquitecte, elegant i seductor. “La imatge dóna crèdit a la seva fama de dandi. Posa amb superioritat, amb ganes de menjar-se al món”, explica Jové, que ha presentat la troballa al segon congrés mundial sobre Gaudí que se celebra fins divendres a la Universitat de Barcelona (UB).
Més de mig centenar d'investigadors presenten aquesta setmana les seves últimes recerques en un esdeveniment organitzat conjuntament per la UB i The Gaudí Research Institute. Tot el que du l'etiqueta de Gaudí inèdit aixeca passions. I la fotografia descoberta per Jové, que ell calcula que és del 1878, ha acaparat tots els focus. El fet de ser amb color (òbviament, pintat) la fa única. Acostumats a veure el Gaudí de la boscosa barba blanca, aquí hi trobem un home amb els cabells i els pèls castanys i reflexos d'un roig d'aram. I el color dels ulls, molt clars.
“Els seus coetanis deien que eren grisos, blaus, violetes, platejats o transparents. El retrat ho confirma: és un color especial”, rebla Jové. Els forenses que han treballat el cas han fet un estudi comparatiu amb el Gaudí que tots coneixem, el vellet. Diuen que una de les claus per identificar-lo han estat les orelles. On no hi ha cap enigma és en el nom de l'autor de la imatge: el fotògraf Leopoldo Rovira, poc conegut, que tenia l'estudi a la Rambla.
Però és que al congrés Jové n'ha presentat d'altres, de fotografies noves. En una s'hi pot veure l'esbós d'un projecte descartat per a la Sagrada Família, amb tota probabilitat anterior al 1910, amb una torre coronada per una cúpula geomètrica a la dreta de la façana del Naixement. I en una altra s'imposa el misteriós jardí de la casa Larrard, la mansió del comte Güell.
Per cert que el Park Güell ha estat un dels temes estrella del congrés, amb tots els seus problemes de conservació com a punt calent de les discussions. Un dels seus principals experts, el nord-americà Conrad Kent, deia ahir, abans de presentar la seva ponència: “El que s'ha fet i s'està fent al Park Güell és una tragèdia. Catalunya hauria de fer molt més per Gaudí.”
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics