Sensacions entre el cor i la ment

Cors que regalimen vermell farcits de fulles d’afaitar, formigues que ens condueixen a l’inquietant (o és refrescant?) interior d’una guitarra, màscares mexicanes atrapades en un metacrilat ple de gira-sols o en una gàbia sense fons. Aquestes són algunes de les peces que l’espectador pot contemplar a l’exposició de Solopos3 (Alejandro Rodríguez Pallarés) al bar Teina de Reus (Plaça de la Farinera, 7), des del passat mes de gener. “Tinc la mala sort de tenir un traster a casa”, explica Rodríguez amb ironia, qui recull coses de la brossa i les guarda per crear les seves peces artístiques. “El que més m’agrada és el punt de llibertat, d’emprar el que em vingui de gust i el no tenir por a fracassar”, comenta, mentre assegura que li agrada “experimentar amb diferents materials”. Ara mateix, afirma té encara tres guitarres “per ‘tunejar’”, tal i com ho defineix de manera col·loquial.

I és que les 18 peces que integren l’exposició ‘Hacer de tripas corazón’ són, sobretot, un exercici en clau personal d’aquest creatiu que afirma inspirar-se en la música, el cinema, o la literatura. “La majoria de peces formen part de moments incòmodes de la meva vida i em serveixen com a via d’escapament”, assegura. Fins i tot, mostrar aquestes peces l’ha servit per tancar una etapa creativa i personal que va iniciar-se el 1995 quan va exposar al bar Campus. Es tracta, per exemple, d’alguns dibuixos a llapis que va composar sobre diferents proves mèdiques del seu cos (un TAQ, radiografies, etc), peces que ha guardat durant aquests anys i de les quals ja està preparat emocionalment per desprendre’s.

Música, videocreació, dibuix… Són alguns dels terrenys en què Rodríguez ha desenvolupat treballs artístics. “Sempre he tingut aquesta inquietud creativa”, afirma, però no busca “expressar res en concret ni donar cap missatge”. Considera, a més, que moltes de les peces són “íntimes”. Tot i que qualsevol observador serà capaç de rastrejar influències de Salvador Dalí o el triple doble de Twin Peaks, Rodríguez no es defineix creativament de manera concreta i elogia a artistes com Banksy o David Lynch. No és excloent, però, perquè diu que fa temps “va abandonar etiquetes” i que li agrada tenir la ment preparada per percebre coses diferents.

A diferència de les obres més antigues realitzades en llapis negre, vermell, blanc i negre són els colors més emprats en les darreres peces. Un vermell que també és omnipresent en multitud de cors que apareixen en les seves peces. “El cor és un símbol naïf que s’han apropiat certs productes” que ens intenten donar un missatge concret. Potser per això el presenta enmig d’un neó que regalima sang i a on es pot llegir ‘I love safety pin heart’, en el detall d’una nou que completa una altra peça o cosit d’agulles entre les branques d’un arbre nu. 

Els que sentin curiositat per contemplar aquestes singulars peces artístiques tenen encara temps en les properes setmanes de visitar el bar Teina on pel moment romandran indefinidament, un establiment al qual Rodríguez reitera que vol “agrair” el seu suport i disponibilitat en relació a l’exhibició.