'Cabacés' passarà a ser història?

La intenció de l'Ajuntament de Cabacés és fer una consulta popular no vinculant per si l'ens municipal ha de tramitar l'expedient de correcció del nom del poble i nomenar-se Cabassers, amb la toponímia catalana, segons ha apuntat l'alcalde del municipi, Jaume Pujals (Independents per Cabacés) a Reusdigital.cat. La postura del batlle es contraposa amb la qual defensa Carles Prats (Junts per Cabassers), qui assegura que "l'ortografia no es pot votar, ja que no és legalment possible" i que no s'inclou al pacte al qual van arribar els regidors i regidores.

A principis del mes de juliol, els càrrecs electes de l'Ajuntament de Cabacés van decidir fer el pas de canviar la grafia castellana per la del topònim català. Així ho van comunicar a través d'una carta al veïnat, en la qual s'exposen els motius de la correcció i el compromís d'"iniciar l'expedient per fer oficial la forma legal del topònim 'Cabassers' amb l'objectiu de preservar la nostra identitat".

El passat divendres, 12 de juliol, es va celebrar una reunió informativa i participativa entre membres de l’ajuntament i veïns, i en la qual també van participar representants de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), del Govern de la Generalitat i de la URV.

A les acaballes de la reunió, després de la demanda per part de diverses persones de dur a terme una votació popular, l'alcalde va preguntar al veïnat si "realment" volen expressar si l'ajuntament ha d'iniciar o no el procés de correcció del nom (que no es considera un canvi com a tal), ja que "es pot votar tot dins el marc del reglament de participació ciutadana". No obstant això, Jaume Pujals va deixar clar que la postura oficial de l'ajuntament és "defensar la llengua catalana" i vetllar per a que se segueixi correctament el marc lingüístic de l'IEC. Tal com ha declarat a aquest mitjà Carles Prats, es va tractar d'una "afirmació espontània" per part de l'alcalde enmig de la trobada i ha titllat la mesura d'"invent estrafolari".

Aquesta setmana hi ha prevista una nova reunió entre els regidors del municipi per tal de debatre el camí que s'ha de seguir per fer efectiva la correcció del nom.

En diverses etapes de la història del poble ha rebut els dos noms. Entre 1933 i 1939 es va assumir la grafia catalana Cabassers, però amb l'arribada del franquisme es va imposar la castellana. Des de la constitució de l'ajuntament democràtic l'any 1979, constantment hi ha hagut accions per oficialitzar la correcció de nom al català, però per diverses raons s'ha aturat.