-
El director de Càritas Diocesana de Tarragona, Salvador Grané, durant la presentació de la Memòria 2023
ACN
Càritas Diocesana de Tarragona ha atès 9.204 famílies durant el 2023, que es tradueix en 20.072 persones. Una dada que creix respecte a l'any anterior, quan es van ajudar 8.339 famílies i 19.922 persones. Per a la coordinadora de l'àrea d'Acció Social, Teresa Jordán, aquesta fotografia evidencia que la pobresa és una realitat que no para de créixer i que provoca que l'escletxa social es faci cada vegada més gran. "Hem anat sumant crisi darrere crisi", ha lamentat Jordán, qui assegura que moltes persones mantenen una situació de vulnerabilitat des del 2008. En aquest sentit, ha detallat que les dones amb fills continuen sent el col·lectiu més nombrós. També s'ha mostrat preocupada davant la precarietat laboral i l'accés a l'habitatge.
Les feines cada vegada més precàries i parcials i l'encariment del cost de la vida, "amb una cistella de la compra que no para de pujar", són, per a Càritas Diocesana de Tarragona, dos dels principals motius que expliquen l'increment continu de la pobresa. "Malauradament, continuem superant xifres de persones ateses d'anys anteriors", ha explicat Jordán, qui ha subratllat que, fins i tot, s'incrementen els nivells "desastrosos" obtinguts durant els anys de pandèmia.
De fet, ha afirmat que "la desigualtat ha anat augmentant" i les persones amb menys recursos "no han aconseguit recuperar els nivells de vida previs al 2008". "A partir d'aquí, hem anat sumant crisi darrere crisi", ha denunciat.
Els col·lectius més vulnerables
En aquest sentit, ha puntualitzat que es manté la "feminització" de la pobresa, ja que el 70% de les persones ateses són dones i d'aquestes, el 55% tenen fills a càrrec. "La gran majoria, famílies monomarentals, sense suport familiar", ha afegit.
D'altra banda, també ha subratllat que el 32% són persones que estan en situació administrativa irregular. "Això són moltes i moltes persones", ha lamentat Jordán, qui ha fet una crida a les empreses a no tancar-se en banda. Segons han detallat des de Càritas, "hi ha molta desinformació" al voltant d'una problemàtica clau, perquè tot aquest col·lectiu pugui sortir de la situació precària en què es troba.
De fet, el 61% del total de persones ateses estan a l'atur, la gran majoria des de fa més d'un any "de manera ininterrompuda". Només un 15% dels beneficiaris de Càritas treballen, tot i fer-ho de manera precària. "Tenir feina no és garantia de sortir de la pobresa", ha argumentat Jordán, qui ho atribueix a la "precarietat i parcialitat" de les feines. "Són persones treballadores que no arriben a final de mes i no poder cobrir les necessitats bàsiques", ha afegit.
"La feina és el millor instrument de repartir la riquesa d'una societat i millorar la vida de les persones", han afirmat des de l'entitat. Per això, durant el 2023, Càritas Diocesana de Tarragona ha incrementat un 40% la seva oferta formativa en cursos ocupacionals. Això ha provocat que un 18% dels inscrits hagi aconseguit feina, és a dir, 241 persones.
A la precarietat laboral, l'entitat hi suma la vulnerabilitat en l'habitatge. Dues problemàtiques amb què conviuen la majoria de persones que s'adrecen a Càritas. "Aquest problema és molt greu", ha denunciat Jordán, qui ha detallat que una de cada quatre persones ateses presenten inestabilitat habitacional, ja que viuen acollits en habitatges cedits, rellogats o ocupats. De fet, Jordán ha criticat que aquest s'ha convertit en un problema "estructural" que afecta la resta de necessitats.
"Per a les persones amb vulnerabilitat és una odissea que puguin aconseguir o accedir a un habitatge", ha afirmat Jordán, qui ha subratllat que encara que les entitats puguin ajudar-los a trobar-ne un, "després els costa mantenir-lo".
Finalment, des de l'entitat han afegit que durant el 2023 també ha augmentat la soledat -una de cada quatre persones ateses viu sola- i ha incrementat el nombre d'infants i joves beneficials que ja representen el 46% del total.
Exigeixen la fi de les guerres
Per la seva banda, el director de Càritas Diocesana de Tarragona, Salvador Grané, ha començat la seva intervenció demanant la fi de les guerres "que tenim a menys de 5.000 quilòmetres com són la de Gaza i la d'Ucraïna", així com aquelles "ignorades del continent africà". "Sembla que l'ambient bel·licista i de conflicte s'escampa arreu del món, amb realitats que pensàvem i situàvem en el passat", ha afirmat Grané, qui lamenta que "les barbaritats de la humanitat es repeteixen com si no haguéssim après la lliçó".
Per aquest motiu, considera que "necessitem que l'entesa, la convivència, el respecte i la pau guanyin espai i aturin aquestes guerres irracionals". "Ho necessitem per sentir-nos persones i no bèsties que ens devorem els uns als altres", ha sentenciat.
La problemàtica de les targetes moneder
Pel que fa a les targetes moneder, Grané ha celebrat que s'hagi impulsat l'arribada de targetes moneder per "dignificar" la vida de les persones en situació de pobresa. Tot i això, i segons Grané, aquest canvi iniciat a finals del 2023 ha provocat una sèrie de "disfuncions i desconcerts entre les administracions i les entitats socials que no sabien com passar d'un model a l'altre".
En aquest sentit, ha denunciat que, de moment, els criteris "no són equitatius i no cobreixen totes les necessitats". Segons Càritas, actualment, aquestes targetes només cobririen una quarta part de les persones ateses, el que significa que "tres quartes parts no rebrien aliments durant el 2024".
